106 840
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 14:
Llínea 14: − + − + Llínea 25:
Llínea 25: − + Llínea 48:
Llínea 48: − + − + Llínea 62:
Llínea 62: − + + Llínea 102:
Llínea 103: − + − + − + Llínea 117:
Llínea 118: − + − + Llínea 125:
Llínea 126: − + Llínea 131:
Llínea 132: − + Llínea 139:
Llínea 140: − + − + Llínea 165:
Llínea 166: − + Llínea 180:
Llínea 181: − + Llínea 186:
Llínea 187: − + Llínea 195:
Llínea 196: − + Llínea 201:
Llínea 202: − + Llínea 219:
Llínea 220: − + Llínea 339:
Llínea 340: − + + + + + + + − | Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189 Llínea 373:
Llínea 379: − + Llínea 548:
Llínea 554: − +
Text reemplaça - ' l´' a ' l''
|superfície = 134,65 km²
|superfície = 134,65 km²
|altitut = 15 msnm
|altitut = 15 msnm
|població = 786.189 (INE 2015)
|població = 791.413 (INE 2018)
|densitat = 6.016,07 hab./km²
|densitat = 5.877,55 hab./km²
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
}}
}}
La ciutat de ''' Valéncia''' és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 809.267 habitants en el municipi ([[INE]] 2010) i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]] és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 791.413 habitants en el municipi ([[INE]] 2018) i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
==Història==
==Història==
Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.
Estava Valéncia governada per [[Agrescio]] quan va anar sitiada la ciutat per les hosts musulmanes. Els islàmics en vore la resistència de la ciutat i que no seria fàcil conquistar-la varen enviar un emissari per a negociar, pero la resposta va anar en una flecha llançada des de la muralla que va ferir el parlamentari.
Tot seguit els assaltants se varen llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero van ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.
Tot seguit els assaltants se varen llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero varen ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.
Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, varen ser conscients del complexa que era la situació i van pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.
Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, varen ser conscients del complexa que era la situació i varen pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.
Els que varen voler varen ser lliures d'anar en les seues pertinences.
Els que varen voler varen ser lliures d'anar en les seues pertinences.
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
Entre els anys [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===
===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===
En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.
En l'any [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.
Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]] '' (proclamat el 19 de juliol i dissolt el 7 d'agost).
Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]] '' (proclamat el 19 de juliol i dissolt el 7 d'agost).
En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.
En l'any [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.
===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])===
===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])===
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i és convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i és convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.
En [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
En l'any [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
En [[1936]] Valéncia, durant el conflicte de la [[guerra civil]], se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].
En [[1936]] Valéncia, durant el conflicte de la [[guerra civil]], se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].
En [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions i l'antic caixer és va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de fòcs artificials i concerts en Falles).
En l'any [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions i l'antic caixer és va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de fòcs artificials i concerts en Falles).
En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).
En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i contínua encara en expansió (2 y 6).
En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]] '', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]].
En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]] '', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]].
===La denominació de ''Cap i casal''===
===La denominació de ''Cap i casal''===
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l´[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l'[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}
==Activitats econòmiques==
==Activitats econòmiques==
{{AP|Economia de la Ciutat de Valéncia}}
{{AP|Economia de la Ciutat de Valéncia}}
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, en l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[L'Horta|hortes]].
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l'[[Imperi Romà]]. Posteriorment, en l'arribada de la cultura islàmica es varen crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[L'Horta|hortes]].
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d'[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l'Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
==Comarca: Ciutat de Valéncia==
==Comarca: Ciutat de Valéncia==
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
|El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
|[[El Botànic]] - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
|[[Patraix]] - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - Vara De Quart - Safranar - Favara
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - En Corts - Malilla - [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - En Corts - Malilla - [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - [[La Punta]] - Ciutat de les Arts i les Ciències
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
|L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
|L'Illa perduda - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
|[[Orriols]] - Torrefiel - Sant Llorenç
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - Sant Llorenç
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
|}
|}
Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
===Parcs i jardins===
===Parcs i jardins===
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
|-
|-
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2006]]!! [[2015]]
! !! [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2006]]!! [[2015]]!!
|-
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||
|-
! !! [[2018]]!!
|-
| Població||align=center| 791.413||
|-
|-
|}
|}
*<u>[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterràneu''''']</u> En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este aconteiximent és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.
*<u>[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterràneu''''']</u> En octubre de 2006 celebrà la seua vigèsimasèptima edició. Este aconteiximent és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial representen una palmera.
*<u>[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito''''']</u> Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.
*<u>[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito''''']</u> Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma contínua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.
*<u>[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove''''']</u> El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.
*<u>[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove''''']</u> El certamen per a jóvens cineastes en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.
=== Alcaldes de la ciutat ===
=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.