Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
158 bytes afegits ,  18:36 14 maig 2020
m
Llínea 20: Llínea 20:  
|còdic_postal = 46000
 
|còdic_postal = 46000
 
|festes = [[Falles de Valéncia]]
 
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|alcalde = [[Joan Ribó i Canut]] ([[Compromís]])
+
|alcalde = [[Joan Ribó|Joan Ribó i Canut]] ([[Compromís]])
 
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
 
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
 
|notes =  
 
|notes =  
Llínea 64: Llínea 64:  
Entre els anys [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
 
Entre els anys [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
   −
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
+
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
   −
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
+
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels almoràvits.
    
===El Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
 
===El Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
Llínea 81: Llínea 81:  
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
 
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
   −
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
+
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastámara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
      Llínea 128: Llínea 128:  
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l'[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
 
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l'[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
   −
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}
+
{{VT|Monarques de Valéncia}}
    
==Activitats econòmiques==
 
==Activitats econòmiques==
Llínea 140: Llínea 140:  
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
 
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
   −
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d'[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].
+
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d'[[Espanya]], "[[Feria Valencia]]".
    
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l'Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
 
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l'Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
Llínea 162: Llínea 162:  
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''  
 
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]
 
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]  
 
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Eixample]]
 
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]  
 
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Extramurs]]
 
|[[El Botànic]] - [[La Roqueta]] - [[La Pechina]] - [[Arrancapins]]
 
|[[El Botànic]] - [[La Roqueta]] - [[La Pechina]] - [[Arrancapins]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Campanar|Campanar]]
 
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]  
 
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saidia]]
 
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]]
 
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]]
 
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]  
 
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]]
 
|[[Nou Moles]] - [[Soternes]] - [[Tres Forques]] - [[La Fontsanta]] - [[La Llum]]
 
|[[Nou Moles]] - [[Soternes]] - [[Tres Forques]] - [[La Fontsanta]] - [[La Llum]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Patraix|Patraix]]
 
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Favara]]  
 
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Favara]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]]
 
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
 
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]]
 
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - [[En Corts]] - [[Malilla]] -  [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - [[Na Rovella]] - [[La Punta]] - [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)|Ciutat de les Arts i les Ciències]]  
 
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - [[En Corts]] - [[Malilla]] -  [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - [[Na Rovella]] - [[La Punta]] - [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)|Ciutat de les Arts i les Ciències]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]]
 
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - [[El Canyamelar]] - [[La Malvarrosa (Valéncia)|La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]  
 
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - [[El Canyamelar]] - [[La Malvarrosa (Valéncia)|La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]]
 
|[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]  
 
|[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]]
 
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]  
 
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet]]
 
|[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]]  
 
|[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]]
 
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]  
 
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap]]
 
|[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]  
 
|[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]  
 
|}
 
|}
Llínea 213: Llínea 213:  
|+'''Pedanies de la ciutat'''  
 
|+'''Pedanies de la ciutat'''  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nort
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]]
 
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] -  [[Carpesa]] -  [[Cases de Bàrcena]] -  [[Mauella i Tauladella]] -  [[Massarrochos]]  -  [[Borbotó]]
 
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] -  [[Carpesa]] -  [[Cases de Bàrcena]] -  [[Mauella i Tauladella]] -  [[Massarrochos]]  -  [[Borbotó]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]]
 
|[[Benimàmet]] - [[Beniferri]]
 
|[[Benimàmet]] - [[Beniferri]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Sur]]
 
| [[Forn d'Alcedo]] - [[Castellar-L'Oliveral]] - [[Pinedo]] - [[El Saler]] - [[El Palmar]] - [[El Perellonet]] - [[La Torre (Valéncia)]] - [[Faitanar]]  
 
| [[Forn d'Alcedo]] - [[Castellar-L'Oliveral]] - [[Pinedo]] - [[El Saler]] - [[El Palmar]] - [[El Perellonet]] - [[La Torre (Valéncia)]] - [[Faitanar]]  
 
|}
 
|}
Llínea 228: Llínea 228:  
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
 
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
   −
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
+
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida. Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
    
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
 
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
Llínea 240: Llínea 240:     
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
 
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
 +
 +
{{VT|Jardins de Valéncia}}
    
===Monuments i edificis característics===
 
===Monuments i edificis característics===
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
+
Vore el llistat dels principals monuments de la ciutat en: [[:Categoria:Monuments_de_la_ciutat_de_Valéncia|Monuments]].
 
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
 
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
 
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]
 
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]
Llínea 252: Llínea 254:  
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]].  
 
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]].  
   −
En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge]] dels Desamparats i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]), on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]] ''.
+
En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]) i a on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]] ''.
    
===Nous proyectes d'ordenació===
 
===Nous proyectes d'ordenació===
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí en museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre's un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.
+
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí en museu del transport en las naus de [[Demetrio Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre's un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.
    
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
 
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
Llínea 264: Llínea 266:  
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, abans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola d'Idiomes en els seus respectius jardins.
 
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, abans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola d'Idiomes en els seus respectius jardins.
   −
En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tengut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.
+
En [[giner]] de l'any [[2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tengut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.
    
===Llocs d'interés turístic===
 
===Llocs d'interés turístic===
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
+
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
    
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
 
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
Llínea 388: Llínea 390:  
:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i és membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].
 
:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i és membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].
   −
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''La Filmoteca'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].
+
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''La Filmoteca'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música]].
    
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en el Cap i Casal, se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.
 
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en el Cap i Casal, se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.
Llínea 399: Llínea 401:     
==== Música ====
 
==== Música ====
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el més de juliol se ve celebrant des de [[1886]] un certamen del que en el 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de Bous (Valéncia)|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].
+
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el més de juliol se ve celebrant des de l'any [[1886]] un certamen del que en l'any 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de bous de Valéncia|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].
   −
'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall de l'[[IVAM]]. El cicle és celebrarà durant els dijous del més de setembre, com ve següent habitual d'edicions anteriors des del 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.
+
'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall del [[IVAM]]. El cicle és celebrarà durant els dijous del més de setembre, com ve següent habitual d'edicions anteriors des de l'any 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.
   −
'''El concurs internacional de piano [[José Iturbi]] ''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]] i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'Ajuntament.
+
'''El concurs internacional de piano [[José Iturbi]] ''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la Música]] i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'Ajuntament.
    
===Festivitats===
 
===Festivitats===
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}
+
{{VT|Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana}}
    
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
 
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
Llínea 427: Llínea 429:  
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
 
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
   −
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).
+
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).
    
* Begudes
 
* Begudes
Llínea 433: Llínea 435:     
* Postres
 
* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
+
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
 +
 
 +
{{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
    
===A la Lluna de Valéncia===
 
===A la Lluna de Valéncia===
Llínea 454: Llínea 458:  
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''</u>
 
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''</u>
 
Durant el congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.
 
Durant el congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, següent la seua sèu el [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].
+
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, següent la seua sèu el [[Museu de les Ciències Príncip Felipe]].
    
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos ''Ciutat de Valéncia'' (2007)]'''</u>  
 
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos ''Ciutat de Valéncia'' (2007)]'''</u>  
Llínea 487: Llínea 491:     
*<u>''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta ([[2008]])'''</u>
 
*<u>''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta ([[2008]])'''</u>
Des del 12 de març de [[2006]], la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisà Valéncia i que se celebrà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].
+
Des del 12 de març de [[2006]], la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscou]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisà Valéncia i que se celebrà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Vèlodrom Lluís Puig]].
    
*<u>'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''</u>
 
*<u>'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''</u>
Llínea 493: Llínea 497:     
*<u>'''Gran Premi d'Europa de F1'''</u>
 
*<u>'''Gran Premi d'Europa de F1'''</u>
A partir de [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].
+
A partir de l'any [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].
    
*<u>'''[[Jocs Olímpics de 2020]] '''</u>
 
*<u>'''[[Jocs Olímpics de 2020]] '''</u>
Llínea 554: Llínea 558:  
== Persones rellevants de la ciutat ==
 
== Persones rellevants de la ciutat ==
 
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
 
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Vore també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]
+
'''Vore també:''' [[:Categoria:Valencians|Personages ilustres valencians]].
    
=== Alcaldes de la ciutat ===
 
=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
+
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
   −
Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
+
Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
    
==Vore també==
 
==Vore també==
Llínea 569: Llínea 573:  
*[[Universitat de Valéncia]]
 
*[[Universitat de Valéncia]]
 
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
 
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
+
*[[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]]
 
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
 
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
 
*[[Llevant Unió Deportiva]]
 
*[[Llevant Unió Deportiva]]
106 840

edicions

Menú de navegació