Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
232 bytes afegits ,  18:36 14 maig 2020
m
Llínea 66: Llínea 66:  
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
 
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
   −
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
+
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels almoràvits.
    
===El Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
 
===El Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
Llínea 81: Llínea 81:  
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
 
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
   −
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
+
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastámara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
      Llínea 128: Llínea 128:  
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l'[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
 
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l'[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
   −
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}
+
{{VT|Monarques de Valéncia}}
    
==Activitats econòmiques==
 
==Activitats econòmiques==
Llínea 162: Llínea 162:  
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''  
 
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]
 
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]  
 
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Eixample]]
 
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]  
 
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Extramurs]]
 
|[[El Botànic]] - [[La Roqueta]] - [[La Pechina]] - [[Arrancapins]]
 
|[[El Botànic]] - [[La Roqueta]] - [[La Pechina]] - [[Arrancapins]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Campanar|Campanar]]
 
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]  
 
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saidia]]
 
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]]
 
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]]
 
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]  
 
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]]
 
|[[Nou Moles]] - [[Soternes]] - [[Tres Forques]] - [[La Fontsanta]] - [[La Llum]]
 
|[[Nou Moles]] - [[Soternes]] - [[Tres Forques]] - [[La Fontsanta]] - [[La Llum]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Patraix|Patraix]]
 
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Favara]]  
 
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Favara]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]]
 
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
 
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]]
 
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - [[En Corts]] - [[Malilla]] -  [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - [[Na Rovella]] - [[La Punta]] - [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)|Ciutat de les Arts i les Ciències]]  
 
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - [[En Corts]] - [[Malilla]] -  [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - [[Na Rovella]] - [[La Punta]] - [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)|Ciutat de les Arts i les Ciències]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]]
 
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - [[El Canyamelar]] - [[La Malvarrosa (Valéncia)|La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]  
 
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - [[El Canyamelar]] - [[La Malvarrosa (Valéncia)|La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]]
 
|[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]  
 
|[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]]
 
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]  
 
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet]]
 
|[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]]  
 
|[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]]
 
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]  
 
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap]]
 
|[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]  
 
|[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]  
 
|}
 
|}
Llínea 213: Llínea 213:  
|+'''Pedanies de la ciutat'''  
 
|+'''Pedanies de la ciutat'''  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nort
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]]
 
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] -  [[Carpesa]] -  [[Cases de Bàrcena]] -  [[Mauella i Tauladella]] -  [[Massarrochos]]  -  [[Borbotó]]
 
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] -  [[Carpesa]] -  [[Cases de Bàrcena]] -  [[Mauella i Tauladella]] -  [[Massarrochos]]  -  [[Borbotó]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]]
 
|[[Benimàmet]] - [[Beniferri]]
 
|[[Benimàmet]] - [[Beniferri]]
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Sur]]
 
| [[Forn d'Alcedo]] - [[Castellar-L'Oliveral]] - [[Pinedo]] - [[El Saler]] - [[El Palmar]] - [[El Perellonet]] - [[La Torre (Valéncia)]] - [[Faitanar]]  
 
| [[Forn d'Alcedo]] - [[Castellar-L'Oliveral]] - [[Pinedo]] - [[El Saler]] - [[El Palmar]] - [[El Perellonet]] - [[La Torre (Valéncia)]] - [[Faitanar]]  
 
|}
 
|}
Llínea 228: Llínea 228:  
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
 
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
   −
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
+
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida. Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
    
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
 
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
Llínea 240: Llínea 240:     
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
 
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
 +
 +
{{VT|Jardins de Valéncia}}
    
===Monuments i edificis característics===
 
===Monuments i edificis característics===
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
+
Vore el llistat dels principals monuments de la ciutat en: [[:Categoria:Monuments_de_la_ciutat_de_Valéncia|Monuments]].
 
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
 
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
 
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]
 
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]
Llínea 406: Llínea 408:     
===Festivitats===
 
===Festivitats===
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}
+
{{VT|Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana}}
    
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
 
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
Llínea 434: Llínea 436:  
* Postres
 
* Postres
 
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
 
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
 +
 +
{{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
    
===A la Lluna de Valéncia===
 
===A la Lluna de Valéncia===
Llínea 554: Llínea 558:  
== Persones rellevants de la ciutat ==
 
== Persones rellevants de la ciutat ==
 
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
 
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Vore també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]
+
'''Vore també:''' [[:Categoria:Valencians|Personages ilustres valencians]].
    
=== Alcaldes de la ciutat ===
 
=== Alcaldes de la ciutat ===
Llínea 569: Llínea 573:  
*[[Universitat de Valéncia]]
 
*[[Universitat de Valéncia]]
 
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
 
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
+
*[[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]]
 
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
 
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
 
*[[Llevant Unió Deportiva]]
 
*[[Llevant Unió Deportiva]]
107 008

edicions

Menú de navegació