109 260
edicions
Canvis
→Demografia
{{Infobox_pobles
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
|image_província = [[Image:Localisacio_de_Ciutat_de_Valencia_respecte_de_la_Comunitat_Valenciana.png|95px]]
|image_província = [[Image:Valencia-loc.svg|95px]]
|nom = Valéncia
|nom = Valéncia
|image_escut = [[Image:Escut_de_Valencia.png|80px]]
|image_escut = [[Image:Escut Valencia Ciutat.png|80px]]
|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
|país = [[Image:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|superfície = 134,65 km²
|superfície = 134,65 km²
|altitut = 15 msnm
|altitut = 15 msnm
|població = 791.413 (INE 2018)
|població = 807.693 (INE 2023)
|densitat = 5.877,55 hab./km²
|densitat = 5.850,78 hab./km²
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|llengua = [[Valencià]]
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46000
|còdic_postal = 46000
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|alcalde = [[Joan Ribó i Canut]] ([[Compromís]])
|alcalde = [[María José Català Verdet]] ([[PP]])
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
|web = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
|notes =
|notes =
}}
}}
La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]], és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 800.215 habitants en el municipi ([[INE]] [[2020]]) i 1.581.057 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] 2020). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]] és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 791.413 habitants en el municipi ([[INE]] 2018) i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
==Història==
==Història==
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}
[[Image:Valenciaantigua wiki.jpg|right|350px|thumb|La ciutat de Valéncia adés del derrocament de les muralles en el sigle XIX]]
[[File:Muralla Romana Valencia.jpg|right|350px|thumb|Antiga ubicació de les muralles de Valéncia]]
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
'''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br />
'''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br />
Tot seguit els assaltants se varen llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero varen ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.
Tot seguit els assaltants se varen llançar a l'atac en més ferea que les anteriors vegades, pero varen ser novament rebujats, contant-se 80 baixes entre els defensors i 250 entre els musulmans.
Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, varen ser conscients del complexa que era la situació i varen pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys després pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.
Tant Agrescio el defensor, com [[Tariq]] l'assaltant, varen ser conscients del complexa que era la situació i varen pactar una capitulació ventajosa, obtenint com succeiria 500 anys despuix pero al revés, l'entrega de la ciutat el [[musulmà]] i que tots els habitants pogueren continuar vivint en les seues cases, el respecte per a la seua religió i la seua organisació jurídica i administrativa Agrescio. Si be haurien d'acceptar l'autoritat política i militar dels conquistadors i el pagament de l'impost pactat.
Els que varen voler varen ser lliures d'anar en les seues pertinences.
Els que varen voler varen ser lliures d'anar en les seues pertinences.
Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.
Tariq, va deixar al comandament de la ciutat a [[Albulcacer al Hudzali]] en una adequada guarnició.
Destacar que com va succeir després en la reconquista, els musulmans varen ser benignes en els que se varen entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], varen patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes senyes, que la població hispà romana i els visigots, varen seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.
Destacar que com va succeir despuix en la reconquista, els musulmans varen ser benignes en els que se varen entregar, com va ser el nostre cas o el d'[[Oriola]], pero en atres ciutats que es resistiren com va ser el cas de [[Mèrida]] o [[Tarragona]], varen patir dures conseqüències. Per tant podem destacar d'estes senyes, que la població hispà romana i els visigots, varen seguir vivint i gojant dels seus costums, possessions i religió.
S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el [[sigle XIII]] en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que la diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)
S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el [[sigle XIII]] en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que la diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)
Entre els anys [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
Entre els anys [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
En juliol de l'any [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat i assumix el mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
El Sit morí en Valéncia el [[10 de juliol]] de l'any [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels almoràvits.
===El Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
===El Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />
[[File:El rey Jaime I el Conquistador, por Jaume Mateu.jpg|thumb|200px|Jaume I]]
Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en l'any [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].
Conquista de Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en l'any [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys despuix se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].
En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.
En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
Despuix de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastámara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u>
<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u>
A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En [[giner]] de l'amy [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defengueren la ciutat després d'uns quants intents d'expulsar-los.
A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En [[giner]] de l'amy [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defengueren la ciutat despuix d'uns quants intents d'expulsar-los.
Despuix de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.
Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
En l'any [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
En l'any [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
[[File:Mercado Central, 2013 (5).JPG|thumb|200px|Mercat Central]]
[[File:Historia30-valencia - Valencia anegada por la riada de 1957.jpg|thumb|200px|Riuada de l'any [[1957]]]]
Se construïxen el [[Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
Se construïxen el [[Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l'[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
''Cap i Casal'' és el nom que identifica a la ciutat de Valéncia, i que significa Cap del Regne i Casa (casal) de tots els valencians, a on es reunien les Corts Valencianes en l'[[Edat Mija]] per a debatre sobre el [[Regne de Valéncia]].
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}
{{VT|Monarques de Valéncia}}
==Activitats econòmiques==
==Activitats econòmiques==
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
[[File:Fería central.jpg|thumb|200px|Feria Valéncia]]
Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana és mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura, encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.
Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana és mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura, encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'[[Espanya]]. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola en la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre [[Madrit]] i [[Barcelona]]. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d'[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']].
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d'[[Espanya]], "[[Feria Valencia]]".
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l'Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l'Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''.
La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies
La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
<nowiki>[</nowiki>[[:File:València-Barris.png|''Vore pla per districtes i barris'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
{|{{tablabonita}}
{|{{tablabonita}}
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''
|+'''Districtes i Barris de la ciutat de Valéncia'''
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Districtes de Valéncia
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Barris del Districte
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[L'Eixample]]
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Extramurs]]
|[[El Botànic]] - [[La Roqueta]] - [[La Pechina]] - [[Arrancapins]]
|[[El Botànic]] - [[La Roqueta]] - [[La Pechina]] - [[Arrancapins]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Campanar|Campanar]]
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]
|[[Campanar (Barri)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saïdia]]
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]]
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre (Barri)|Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos (Barri)|Tormos]] - [[Sant Antoni]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]]
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Barri de Jaume Roig|Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]]
|[[Nou Moles]] - [[Soternes]] - [[Tres Forques]] - [[La Fontsanta]] - [[La Llum]]
|[[Nou Moles]] - [[Soternes]] - [[Tres Forques]] - [[La Fontsanta]] - [[La Llum]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Patraix|Patraix]]
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Favara]]
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Barri de Favara|Favara]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]]
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
|[[La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[Sant Marcelí (Valéncia)|Sant Marcelí]] - [[Camí Real (Valéncia)|Camí Real]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]]
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - [[En Corts]] - [[Malilla]] - [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - [[Na Rovella]] - [[La Punta]] - [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)|Ciutat de les Arts i les Ciències]]
|[[Montolivet (Valencia)|Montolivet]] - [[En Corts]] - [[Malilla]] - [[Fonteta de Sant Lluís (Valéncia)|Fonteta Sant Lluís]] - [[Na Rovella]] - [[La Punta]] - [[Ciutat de les Arts i les Ciències (Barri)|Ciutat de les Arts i les Ciències]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]]
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - [[El Canyamelar]] - [[La Malvarrosa (Valéncia)|La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal-Canyamelar]] - [[La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]]
|[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]
|[[Ayora (Barri)|Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]]
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet (Districte)|Benimaclet]]
|[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]]
|[[Benimaclet (Barri)|Benimaclet]] - [[Camí de Vera]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]]
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap (Districte)|Benicalap]]
|[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]
|[[Benicalap (Barri)|Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]
|}
|}
{|{{tablabonita}}
{|{{tablabonita}}
|+'''Pedanies de la ciutat'''
|+'''Pedanies de la ciutat'''
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nort
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]]
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] - [[Carpesa]] - [[Cases de Bàrcena]] - [[Mauella i Tauladella]] - [[Massarrochos]] - [[Borbotó]]
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] - [[Carpesa]] - [[Cases de Bàrcena]] - [[Mauella]] - [[Tauladella]] - [[Massarrojos]] - [[Borbotó]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]]
|[[Benimàmet]] - [[Beniferri]]
|[[Benimàmet]] - [[Beniferri]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Sur]]
| [[Forn d'Alcedo]] - [[Castellar-L'Oliveral]] - [[Pinedo]] - [[El Saler]] - [[El Palmar]] - [[El Perellonet]] - [[La Torre (Valéncia)]] - [[Faitanar]]
| [[Forn d'Alcedo]] - [[Castellar-L'Oliveral]] - [[Pinedo]] - [[El Saler]] - [[El Palmar]] - [[El Perellonet]] - [[La Torre (Valéncia)]] - [[Faitanar]]
|}
|}
Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos són: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borbotó''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grau''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Massarrojos''' al voltant de [[1900]].
===Parcs i jardins===
===Parcs i jardins===
[[File:Camí dels jardins del real de València.JPG|thumb|200px|Jardins de Vivers]]
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida. Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
[[File:Jardins del Túria 2.jpg|thumb|200px|Jardí del Túria]]
Se dividix en vàries parts:
Se dividix en vàries parts:
*'''El [[Parc de Capçalera]]''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), és troba en la capçalera de l'antic caixer del [[riu Túria]], en el mateix llindany en el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>
*'''El [[Parc de Capçalera]]''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), és troba en la capçalera de l'antic caixer del [[riu Túria]], en el mateix llindany en el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, despuix de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>
*'''[[Veges-tu]]''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. És d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
*'''[[Veges-tu]]''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Veges tu i Mediterràneu'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. És d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
*'''El [[Parc Gulliver]]''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
*'''El [[Parc Gulliver]]''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
[[File:Ciutat de les Arts i les Ciències, Valencia (16686565422).jpg|thumb|200px|Museu de les Ciències]]
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
{{VT|Jardins de Valéncia}}
===Monuments i edificis característics===
===Monuments i edificis característics===
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
Vore el llistat dels principals monuments de la ciutat en: [[:Categoria:Monuments_de_la_ciutat_de_Valéncia|Monuments]].
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
[[File:Puerta de los Serranos, Valencia, España, 2014-06-30, DD 86.JPG |right|200px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
[[Image:Turiapio.jpg|right|250px|thumb|Image històrica del Pio V (Real Academia de San Carlos) i el Monasteri de la Trinitat en la ciutat de Valéncia]]
[[File:Museo de Bellas Artes San Pio V de Valencia (2262044745).jpg |right|200px|thumb|[[Museu de Belles Arts]] Sant Pio V (Real Academia de San Carlos]]
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]].
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]].
En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge]] dels Desamparats i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]), on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]] ''.
En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]) i a on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]] ''.
===Nous proyectes d'ordenació===
===Nous proyectes d'ordenació===
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí en museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre's un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí en museu del transport en las naus de [[Demetrio Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre's un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
[[File:Aeropuerto de valencia.jpg|thumb|200px|Aeroport de Manises]]
El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port i l'Antic Caixer del riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la cantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]], s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].
El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port i l'Antic Caixer del riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la cantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]], s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].
El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Túria XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de ''Grup Túria XV''. Pero despuix de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, abans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola d'Idiomes en els seus respectius jardins.
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones, abans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola d'Idiomes en els seus respectius jardins.
En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tengut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.
En [[giner]] de l'any [[2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tengut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.
===Llocs d'interés turístic===
===Llocs d'interés turístic===
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
[[File:Jardinbotanicodevalencia200.JPG|thumb|200px|Jardí Botànic]]
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí Botànic]] (fundat en l'any [[1567]]), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
==Clima==
==Clima==
[[Image:Vista de la Serra Calderona des del Micalet, en les Torres de Serrans en primer terme.jpg|thumb|right|150px|Vista de la Serra Calderona des del [[Micalet]], en les [[Torres dels Serrans]] en primer terme.]]
[[File:Pinada de la Playa de El Saler.JPG|thumb|right|200px|Dehesa del Saler]]
[[Image:albuferadevalencia.jpg|thumb|left|200px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]
[[File:Albufera005.jpg|thumb|left|200px|<center>Albufera de Valéncia.</center>]]
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de [[giner]] i els 25,5º d'[[agost]].
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de [[giner]] i els 25,5º d'[[agost]].
'''Nota:'''
'''Nota:'''
Medicions corresponents al periodo entre els anys [[1971]] i [[2000]]. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de el centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtenguts de miges mensuals i miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
Medicions corresponents al periodo entre els anys [[1971]] i [[2000]]. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des del centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtenguts de miges mensuals i miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
</div>
</div>
{{AP|Demografia de Valéncia}}
{{AP|Demografia de Valéncia}}
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
La població censada en la ciutat és de 786.189 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2015]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).
La població censada en la ciutat és de 807.6932 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2023]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats).
<center>
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
|-
|-
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||
|-
|-
! !! [[2018]]!!
! !! [[2018]] !! [[2022]] !! [[2023]] !!
|-
|-
| Població||align=center| 791.413||
| Població||align=center| 791.413|| align=center| 792.492|| align=center| 807.693||
|-
|-
|}
|}
</center>
<div style="font-size: 90%" >
<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').
La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').
[[Archiu:JardinmuseoBenlliure.jpeg|thumb|250px|Casa Museu Benlliure]]
Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibáñez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibáñez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.
Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i a on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.
Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibáñez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibáñez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.
A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[sigle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des del 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el [[museu faller]] (principalment en horari faller).
A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[sigle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des del 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el [[museu faller]] (principalment en horari faller).
:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i és membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].
:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i és membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''La Filmoteca'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''La Filmoteca'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música]].
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en el Cap i Casal, se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en el Cap i Casal, se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.
==== Música ====
==== Música ====
[[File:Part central del palau de la Música de València.JPG|thumb|200px|Palau de la Música]]
'''El concurs internacional de piano [[José Iturbi]] ''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la música]] i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'Ajuntament.
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el més de juliol se ve celebrant des de l'any [[1886]] un certamen del que en l'any 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de bous de Valéncia|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].
'''Jazz en l'IVAM''', se denomina aixina al cicle de concerts de música [[jazz]], que es celebra en el hall del [[IVAM]]. El cicle és celebrarà durant els dijous del més de setembre, com ve següent habitual d'edicions anteriors des de l'any 2002. La seua entrada és debades fins completar l'aforament.
'''El concurs internacional de piano [[José Iturbi]] ''' se celebra en edicions bianuals. La sèu de la celebració és el [[Palau de la Música]] i en el seu setembre de 2006 se celebrà la seua dècimaquinta edició. Pots vore [http://www.aytovalencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument més informació sobre el certamen] en la web de l'Ajuntament.
===Festivitats===
===Festivitats===
{{AP|Festes de Valéncia (Cap i Casal)|Festes de Valéncia}}
{{VT|Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana}}
[[File:Falla Nou Campanar 2007.jpg|thumb|200px|Falla]]
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
*'''Giner:''' Sant Antoni Abat i Sant Vicent Màrtir (Patró de la ciutat).
*'''Giner:''' [[Sant Antoni Abat]] i [[Sant Vicent Màrtir]] (Patró de la ciutat).
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]).
*'''Mars:''' Sant Josep ([[Falles|Les Falles]]).
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] i [[Sant Vicent Ferrer]] (Patró de la [[Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]])
*'''Maig:''' [[Festa de les Creus|Les Creus de maig]], La Mare de Deu Dels Desamparats (Patrona de la ciutat) i el [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]].
*'''Maig:''' [[Creus de maig]], La [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]] (Patrona de la ciutat) i el [[Corpus Christi]].
*'''Juny:''' [[Festivitat de Sant Joan]].
*'''Juny:''' [[Fogueres|Festivitat de Sant Joan]].
*'''Juliol:''' Fira de Juliol.
*'''Juliol:''' [[Fira de juliol]].
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] ([[Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia)]] i dia de [[Donís (Papa)|Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].
*'''Octubre:''' [[9 d'Octubre]] (Dia de la Comunitat Valenciana (Antic Regne de Valéncia) i dia de [[Sant Donís]]) i [[Moros i Cristians]].
===Gastronomia===
===Gastronomia===
[[File:ValencianPaella.jpg|thumb|200px|Paella]]
La gastronomia de la ciutat és reflex de la seua cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.
La gastronomia de la ciutat és reflex de la seua cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuá]] (en fideus i marisc).
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'[[arròs en fesols i naps]] que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).
* Begudes
* Begudes
[[Archiu:Orchata.jpg|thumb|200px|Orchata]]
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.
* Postres
* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Ándalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], [[Pasticet de moniato|pastiços de moniato]] o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'[[armela]], el [[sucre]] i la [[mel]]. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
{{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
===A la Lluna de Valéncia===
===A la Lluna de Valéncia===
===Events internacionals===
===Events internacionals===
*<u>'''V Encontre Mundial de les Famílies'''</u>
*<u>'''V Encontre Mundial de les Famílies'''</u>
[[File:5th World Meeting of Families 06.jpg|thumb|200px|Altar del V Enconteé Mundial de les Famílies]]
El V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].
El V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies abans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies abans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''</u>
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC 2006)]'''</u>
Durant el congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.
Durant el congrés celebrat en [[Bremen]] en octubre de 2003 en representació de la [[Generalitat Valenciana]], l'Ajuntament de Valéncia, l'[[Universitat de Valéncia]], l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] i SENER. Fon presentada la candidatura de Valéncia com amfitriona pel professor [[Víctor Reglero]], membre de l'''International Academy of Astronautics''.
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, següent la seua sèu el [[Museu de les Ciències Príncep Felip]].
Celebrant-se dit event en Valéncia del 2 al 6 d'octubre de 2006, següent la seua sèu el [[Museu de les Ciències Príncip Felipe]].
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos ''Ciutat de Valéncia'' (2007)]'''</u>
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cacherulos ''Ciutat de Valéncia'' (2007)]'''</u>
====Deportius====
====Deportius====
[[File:Valencia Street Circuit GT Open2.jpg|thumb|200px|Circuit urbà de Valéncia]]
*<u>'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]] '''</u>
*<u>'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]] '''</u>
El dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]
El dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]
*<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u>
*<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u>
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició d'este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició d'este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.
[[File:Alinghi5 Valencia o.jpg|thumb|200px|L'Alinghi 5 en la 33 Copa Amèrica]]
*<u>'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''</u>
*<u>'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''</u>
*<u>''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta ([[2008]])'''</u>
*<u>''' XII Campeonat del Món en Pista Coberta ([[2008]])'''</u>
Des del 12 de març de [[2006]], la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscú]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisà Valéncia i que se celebrà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Palau Lluís Puig]].
Des del 12 de març de [[2006]], la bandera de la Federació Internacional d'Atletisme (IAAF) està en mans de la representació de Valéncia. D'esta forma, en el pas del testic per part de la ciutat de [[Moscou]], escomença oficialment el conte arrere, per a la celebració de la duodècima edició del Campeonat del Món en pista coberta que organisà Valéncia i que se celebrà del 7 al 9 de març de 2008 en el [[Vèlodrom Lluís Puig]].
*<u>'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''</u>
*<u>'''Valéncia 33ª Copa Amèrica'''</u>
*<u>'''Gran Premi d'Europa de F1'''</u>
*<u>'''Gran Premi d'Europa de F1'''</u>
A partir de [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a després dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar després a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].
A partir de l'any [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a despuix dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar despuix a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].
[[Archiu:Collage de la ciudad de Valencia, capital de la Comunidad Valenciana, España.png|thumb|centro|350px|Collage de Valéncia]]
== Ciutats agermanades ==
== Ciutats agermanades ==
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de [[1978]], a soles dos mesos després en decembre de [[1978]] aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].
La primera ciutat en la que s'aplegà a un acort municipal per a l'agermanament fon la de [[Bolonya]] en octubre de [[1978]], a soles dos mesos despuix en decembre de [[1978]] aplegà l'agermanament en la ciutat alemana de [[Mainç]].
La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de [[1982]] i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de [[1984]].
La següent en aplegar seria la ciutat de [[Valéncia (Veneçuela)|Valéncia]] en [[Veneçuela]] en març de [[1982]] i en maig d'eixe mateix any Valéncia s'agermanà en [[Odessa]]. Per una atra banda, l'acort en [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] data de setembre de [[1984]].
L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.
L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.
=== Ciutats agermanades estrangeres ===
<center>
<center>
<gallery>
File:Flag of Germany.svg|[[Mainç]] ([[Alemanya]])
|
File:Flag of Italy.svg|[[Bolonya]] ([[Itàlia]])
File:Flag of Mexico.svg|[[Veracreu]] ([[Mèxic]])
File:Flag of Venezuela.svg|[[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
File:Flag of the United States.svg|[[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])
File:Flag of Ukraine.svg|[[Odessa]] ([[Ucrània]])
File:Flag of Colombia.svg|[[Maniçals]], ([[Colòmbia]])
</gallery>
</center>
=== Ciutats agermanades d'Espanya ===
<center>
<center>
<gallery>
File:Bandera de Murcia2.0.png|[[Múrcia]]
File:Bandera de la ciudad de Burgos (España).svg|[[Burgos]]
</gallery>
</center>
|
=== Ciutats agermanades de la Comunitat Valenciana ===
<center>
<center>
<gallery>
File:Bandera d'Alacant.svg|[[Alacant]]
File:Bandera de Castelló de la Plana-2.svg|[[Castelló de la Plana]]
| style="width:2em;"|
File:Bandera de Xàtiva (roja).svg|[[Xàtiva]]
</gallery>
</center>
|
== Persones rellevants de la ciutat ==
== Persones rellevants de la ciutat ==
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
=== Ilustres naixcuts en Valéncia ===
'''Vore també:''' [[Anex:Personages ilustres de Valéncia|Personages ilustres de Valéncia]]
'''Vore també:''' [[:Categoria:Valencians|Personages ilustres valencians]].
=== Alcaldes de la ciutat ===
=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
{{AP|Alcaldes de Valéncia}}
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcaldesa [[Mª José Català]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
==Vore també==
== Vore també ==
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
* [[Àrea metropolitana de Valéncia]]
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
* [[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[MetroValéncia]]
* [[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
* [[MetroValéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
* [[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
* [[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro en Valéncia]]
* [[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]]
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
* [[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
*[[Llevant Unió Deportiva]]
* [[Llevant Unió Deportiva]]
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]
* [[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]
==Referències==
==Referències==
{{listaref}}
{{listaref}}
* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valencia INE. Població de Valéncia]
* Agencia Estatal de Meteorología, ed. (1971-2000). «Valores climatológicos normales. Valencia». www.aemet.es
* Ayuntamiento de Valencia (ed.). «Padrón de habitantes. Municipios del área metropolitana de Valencia». Web municipal Valencia
* Ciudad de las Artes y las Ciencias (2011). «Sitio oficial de Ciudad de las Artes y las Ciencias». www.cac.es
* Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana (ed.)
* Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, ed. (2022)
* Espinach, G. N. (1999). Los orígenes de la sedería valenciana (siglos XV-XVI) (Vol. 14). Ajuntament de Valencia Oficina D'Estadistica
* Federación Valenciana de Municipios y Provincias, ed. (2011). www.fvmp.es
* Felip i Sardá, Josep María; Sanz Díaz, Benito (2006). La construcción política de la Comunidad Valenciana (1962-1983). Valencia: Fundación Alfons el Magnànim
* Ferrer, Juan Enrique (10 de marzo de 2005). «La fundación de Valencia». www.20minutos.es (Multiprensa y Más)
* Generalitat Valenciana (ed.). «Instituto Valenciano de Arte Moderno». www.ivam.es
* Generalitat Valenciana (ed.). «MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA». www.museobellasartesvalencia.gva.es
* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. editArial PrensaIZA Valenciana. 2009
* INE Instituto Nacional de Estadística de España
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
* Olmedo de Cerdá, María Francisca (2003). Callejeando por Valencia. p. 10. ISBN 84-87398-72-3
==Bibliografia==
==Bibliografia==
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Atienza|Atienza, Antoni]] (2001). La Real Senyera: Bandera nacional dels valencians (en [[valencià]]). [[Real Academia de Cultura Valenciana]]. ISBN 9788489737266
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* [[Blasco Ibáñez|Blasco Ibáñez, Vicente]] (2001) [1902]. Cañas y barro. Madrid: Alianza. p. 280. ISBN 9788420633473.
* [[Amparo Cabanes Pecourt|Cabanes Pecourt, M.D.]]; Ferrer Navarro, R. (1979). Libre del Repartiment del Regne de Valéncia. Anúbar Ediciones. ISBN 9788470131240
* Coscollá Sanz, Vicente título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8
* Chust Calero, Manuel (1995). [[Diputació Provincial de Valéncia]], ed. Historia de la Diputación de Valencia. ISBN 8477959781
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Lorente Pinazo, Jorge (2008). Urbanismo en la Comunidad Valenciana. Homenaje a José Luis Lorente Tallada. Valéncia, Tirant lo Blanch - Homenajes y Congresos. ISBN 978-84-9876-346-1
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Pérez Puche, Francisco (2009). Valéncia 1909 exposición regional. Valéncia: [[Ajuntament de Valéncia]]. ISBN 9788484842804.
* [[Teresa Puerto Ferré|Puerto Ferre, Teresa]]; [[Joan Ignaci Culla|Culla Hernández, Joan Ignaci]] (2007). Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. Valéncia: Diputaciónde Valéncia. ISBN 84-7795-470-4.
* Solaz Albert, Rafael (2009). [[Exposició Regional Valenciana|La exposición regional valenciana de 1909]]. Valéncia: Ayuntamiento de Valéncia. ISBN 9788484842828
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
* Sorribes, Josep, ed. (2009). Valéncia 1957-2007: De la riada a la Copa del América. Valéncia: Publicacions de la [[Universitat de Valéncia]]. ISBN 978-84-370-7732-1
* Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). La Albufera. Guía para descubrir el parque natural. Valéncia, Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-7399-6
* [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]] (1979). Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
{{commonscat|Valencia}}
===Institucions oficials===
===Institucions oficials===
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
*[https://www.uv.es/ Universitat de Valéncia]
*[https://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]
===Servicis===
===Servicis===
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]
*[https://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports (EMT)]
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]
*[https://www.metrovalencia.es/ MetroValéncia (FGV)]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]
*[https://www.feriavalencia.com Fira de Mostres de Valéncia]
===Turisme===
===Turisme===
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]
*[https://www.visitvalencia.com/ Turisme de Valéncia-Visit Valéncia]
*[https://www.cac.es Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[https://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[https://www.catedraldevalencia.es Portal de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]
*[https://www.amigosmuseovalencia.es Museu Històric Militar de Valéncia des de l'Associació d'Amics]
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
{{Capitals comarques}}
{{Capitals de província}}
{{Capitals de província}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Valéncia]]