Canvis

5829 bytes afegits ,  30 giner
Llínea 14: Llínea 14:  
|superfície = 134,65 km²
 
|superfície = 134,65 km²
 
|altitut = 15 msnm
 
|altitut = 15 msnm
|població = 791.413 (INE 2018)
+
|població = 807.693 (INE 2023)
|densitat = 5.877,55 hab./km²
+
|densitat = 5.850,78 hab./km²
 
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
 
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46000
 
|còdic_postal = 46000
 
|festes = [[Falles de Valéncia]]
 
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|alcalde = [[Joan Ribó|Joan Ribó i Canut]] ([[Compromís]])
+
|alcalde = [[María José Català Verdet]] ([[PP]])
|uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
+
|web = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 
+
La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]], és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 800.215 habitants en el municipi ([[INE]] [[2020]]) i 1.581.057 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] 2020). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]] és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 791.413 habitants en el municipi ([[INE]] 2018) i 1.730.853 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
      
==Història==
 
==Història==
Llínea 72: Llínea 71:  
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />
 
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />
    +
[[File:El rey Jaime I el Conquistador, por Jaume Mateu.jpg|thumb|200px|Jaume I]]
    
Conquista de  Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en l'any [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys despuix se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].
 
Conquista de  Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en l'any [[1238]]. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys despuix se varen fer extensius al restant del [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].
Llínea 81: Llínea 81:  
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
 
En l'any [[1391]] els cristians assalten el barri judeu i els obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
   −
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastámara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
+
Despuix de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Casp]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastámara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
      Llínea 97: Llínea 97:  
A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En [[giner]] de l'amy [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defengueren la ciutat despuix d'uns quants intents d'expulsar-los.
 
A principis del [[sigle XVIII]], durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En [[giner]] de l'amy [[1706]], Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defengueren la ciutat despuix d'uns quants intents d'expulsar-los.
   −
Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.
+
Despuix de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril [[1707]], l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.
    
Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
 
Com castic, va perdre la ciutat i el regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
Llínea 113: Llínea 113:     
En l'any [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
 
En l'any [[1900]] es crea el [[Banc de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eix que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
 +
 +
[[File:Mercado Central, 2013 (5).JPG|thumb|200px|Mercat Central]]
 +
 +
[[File:Historia30-valencia - Valencia anegada por la riada de 1957.jpg|thumb|200px|Riuada de l'any [[1957]]]]
    
Se construïxen el [[Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
 
Se construïxen el [[Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon|Colon]], i en [[1921]] s'acaben les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
Llínea 135: Llínea 139:     
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
 
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], és va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que és va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
 +
 +
[[File:Fería central.jpg|thumb|200px|Feria Valéncia]]
    
Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana és mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura, encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.
 
Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana és mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura, encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.
Llínea 158: Llínea 164:  
La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies
 
La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies
   −
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
+
<nowiki>[</nowiki>[[:File:València-Barris.png|''Vore pla per districtes i barris'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
 
{|{{tablabonita}}
 
{|{{tablabonita}}
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''  
+
|+'''Districtes i Barris de la ciutat de Valéncia'''  
 +
|-
 +
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Districtes de Valéncia
 +
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Barris del Districte
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]  
+
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Eixample]]
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[L'Eixample]]
 
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]  
 
|[[Russafa]] - [[El Pla del Remei]] - [[Gran Via]]  
 
|-
 
|-
Llínea 172: Llínea 181:  
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Campanar|Campanar]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Campanar|Campanar]]
|[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]  
+
|[[Campanar (Barri)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saidia]]
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saïdia]]
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]]
+
|[[Marchalenes]] - [[Morvedre (Barri)|Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos (Barri)|Tormos]] - [[Sant Antoni]]
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]]
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]  
+
|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Barri de Jaume Roig|Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]  
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]]
Llínea 184: Llínea 193:  
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Patraix|Patraix]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Patraix|Patraix]]
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Favara]]  
+
|[[Patraix]] - [[Sant Isidre (Valéncia)|Sant Isidre]] - [[Vara De Quart]] - [[Safranar]] - [[Barri de Favara|Favara]]  
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]]
|[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]]
+
|[[La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[Sant Marcelí (Valéncia)|Sant Marcelí]] - [[Camí Real (Valéncia)|Camí Real]]
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]]
Llínea 193: Llínea 202:  
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]]
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - [[El Canyamelar]] - [[La Malvarrosa (Valéncia)|La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]  
+
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal-Canyamelar]] - [[La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]  
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]]
|[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]  
+
|[[Ayora (Barri)|Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]  
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]]
 
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]  
 
|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet]]
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet (Districte)|Benimaclet]]
|[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]]  
+
|[[Benimaclet (Barri)|Benimaclet]] - [[Camí de Vera]]  
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]]
 
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]  
 
|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]  
 
|-
 
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap]]
+
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap (Districte)|Benicalap]]
|[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]  
+
|[[Benicalap (Barri)|Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]  
 
|}
 
|}
 
{|{{tablabonita}}
 
{|{{tablabonita}}
Llínea 214: Llínea 223:  
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]]
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] -  [[Carpesa]] -  [[Cases de Bàrcena]] -  [[Mauella i Tauladella]] -  [[Massarrochos]]  -  [[Borbotó]]
+
|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] -  [[Carpesa]] -  [[Cases de Bàrcena]] -  [[Mauella]] - [[Tauladella]] -  [[Massarrojos]]  -  [[Borbotó]]
 
|-
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]]
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]]
Llínea 223: Llínea 232:  
|}
 
|}
   −
Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
+
Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos són: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borbotó''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grau''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Massarrojos''' al voltant de [[1900]].
    
===Parcs i jardins===
 
===Parcs i jardins===
 +
 +
[[File:Camí dels jardins del real de València.JPG|thumb|200px|Jardins de Vivers]]
 
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
 
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el [[Parc de l'Oest]], els [[Jardins del Real]] (més coneguts com [[Jardins de Vivers]]) i el [[Jardí del Túria]] (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
   Llínea 231: Llínea 242:     
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
 
'''El [[Jardí del Túria]]''' està situat en l'antic caixer del riu [[Túria]]. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
 +
 +
[[File:Jardins del Túria 2.jpg|thumb|200px|Jardí del Túria]]
    
Se dividix en vàries parts:
 
Se dividix en vàries parts:
Llínea 238: Llínea 251:     
*'''El [[Parc Gulliver]]''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver,  del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
 
*'''El [[Parc Gulliver]]''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver,  del qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
 +
 +
[[File:Ciutat de les Arts i les Ciències, Valencia (16686565422).jpg|thumb|200px|Museu de les Ciències]]
    
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
 
*'''La [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
Llínea 245: Llínea 260:  
===Monuments i edificis característics===
 
===Monuments i edificis característics===
 
Vore el llistat dels principals monuments de la ciutat en: [[:Categoria:Monuments_de_la_ciutat_de_Valéncia|Monuments]].
 
Vore el llistat dels principals monuments de la ciutat en: [[:Categoria:Monuments_de_la_ciutat_de_Valéncia|Monuments]].
[[File:Puerta de los Serranos, Valencia, España, 2014-06-30, DD 86.JPG    |right|250px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
+
[[File:Puerta de los Serranos, Valencia, España, 2014-06-30, DD 86.JPG    |right|200px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
[[File:Museo de Bellas Artes San Pio V de Valencia (2262044745).jpg      |right|250px|thumb|[[Museu de Belles Arts]] Sant Pio V (Real Academia de San Carlos]]
+
[[File:Museo de Bellas Artes San Pio V de Valencia (2262044745).jpg      |right|200px|thumb|[[Museu de Belles Arts]] Sant Pio V (Real Academia de San Carlos]]
    
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.
 
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.
Llínea 260: Llínea 275:     
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
 
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
 +
 +
[[File:Aeropuerto de valencia.jpg|thumb|200px|Aeroport de Manises]]
    
El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port i l'Antic Caixer del riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la cantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]], s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].
 
El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port i l'Antic Caixer del riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la cantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]], s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].
Llínea 269: Llínea 286:     
===Llocs d'interés turístic===
 
===Llocs d'interés turístic===
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
+
 
 +
[[File:Jardinbotanicodevalencia200.JPG|thumb|200px|Jardí Botànic]]
 +
 
 +
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí Botànic]] (fundat en l'any [[1567]]), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del riu [[Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
    
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
 
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
Llínea 328: Llínea 348:  
'''Nota:'''
 
'''Nota:'''
   −
Medicions corresponents al periodo entre els anys [[1971]] i [[2000]]. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de el centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtenguts de miges mensuals i miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
+
Medicions corresponents al periodo entre els anys [[1971]] i [[2000]]. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des del centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtenguts de miges mensuals i miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
 
</div>
 
</div>
   Llínea 334: Llínea 354:  
{{AP|Demografia de Valéncia}}
 
{{AP|Demografia de Valéncia}}
 
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
 
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
La població censada en la ciutat és de 786.189 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2015]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).
+
La població censada en la ciutat és de 807.6932 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2023]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).
    
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats).
 
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats).
 
+
<center>
 
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
+
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
 
|-
 
|-
 
! !![[1787]]!![[1857]]!!  [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
 
! !![[1787]]!![[1857]]!!  [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
Llínea 349: Llínea 369:  
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||  
 
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||  
 
|-
 
|-
!  !!  [[2018]]!!
+
!  !!  [[2018]] !! [[2022]] !!  [[2023]] !!
 
|-
 
|-
| Població||align=center| 791.413||
+
| Població||align=center| 791.413|| align=center| 792.492|| align=center| 807.693||
 
|-
 
|-
 
|}
 
|}
 
+
</center>
 
<div style="font-size: 90%" >
 
<div style="font-size: 90%" >
 
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
 
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
Llínea 366: Llínea 386:  
La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').
 
La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').
   −
[[Archiu:JardinmuseoBenlliure.jpeg|thumb|25]px|Casa Museu Benlliure]]
+
[[Archiu:JardinmuseoBenlliure.jpeg|thumb|250px|Casa Museu Benlliure]]
    
Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i a on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.
 
Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i a on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.
Llínea 403: Llínea 423:     
==== Música ====
 
==== Música ====
 +
 +
[[File:Part central del palau de la Música de València.JPG|thumb|200px|Palau de la Música]]
 +
 
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el més de juliol se ve celebrant des de l'any [[1886]] un certamen del que en l'any 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de bous de Valéncia|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].
 
Les bandes de música de la [[Comunitat Valenciana]] son reconegudes en tot el món, i durant el més de juliol se ve celebrant des de l'any [[1886]] un certamen del que en l'any 2006 se celebrà la seua 120 edició. Més de 2.000 músics desfilen pels escenaris del Palau de la Música i la [[Plaça de bous de Valéncia|Plaça de Bous]]. Pots vore més informació en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valéncia'''].
   Llínea 411: Llínea 434:  
===Festivitats===
 
===Festivitats===
 
{{VT|Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana}}
 
{{VT|Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana}}
 +
 +
[[File:Falla Nou Campanar 2007.jpg|thumb|200px|Falla]]
    
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
 
En la ciutat de Valéncia existixen moltes i molt variades, algunes conegudes en tot el món i atres en canvi desconegudes inclús per alguns residents de la ciutat, pero no per això menys importants o significatives. Les citarem per orde cronològic segons la seua celebració.
Llínea 423: Llínea 448:     
===Gastronomia===
 
===Gastronomia===
 +
[[File:ValencianPaella.jpg|thumb|200px|Paella]]
 +
 
La gastronomia de la ciutat és reflex de la seua cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.
 
La gastronomia de la ciutat és reflex de la seua cultura i entorn; predominen els productes hortícoles, i els dolços.
   Llínea 431: Llínea 458:  
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
 
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
   −
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).
+
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'[[arròs en fesols i naps]] que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).
    
* Begudes
 
* Begudes
 +
[[Archiu:Orchata.jpg|thumb|200px|Orchata]]
 +
 
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.
 
Potser la beguda autòctona més típica de Valéncia siga l'[[orchata]]. Dins dels [[còctel]]s podem destacar l'[[Aigua de Valéncia]], per ser originaria de la ciutat.
    
* Postres
 
* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
+
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], [[Pasticet de moniato|pastiços de moniato]] o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'[[armela]], el [[sucre]] i la [[mel]]. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
    
{{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
 
{{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
Llínea 454: Llínea 483:  
===Events internacionals===
 
===Events internacionals===
 
*<u>'''V Encontre Mundial de les Famílies'''</u>
 
*<u>'''V Encontre Mundial de les Famílies'''</u>
 +
[[File:5th World Meeting of Families 06.jpg|thumb|200px|Altar del V Enconteé Mundial de les Famílies]]
 +
 
El V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].
 
El V [[Encontre Mundial de les Famílies]] es celebrà en Valéncia a principis de juliol de 2006, segons va decidir [[Joan Pau II]] i ratificà posteriorment el seu successor, [[Benet XVI]].
 
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies abans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
 
Este encontre estava compost de numerosos actes, reunions i conferencies al voltant del concepte i contingut de la família cristiana. Algunes d'estes activitats foren suspeses degut a un [[Accident del Metro de Valéncia de 2006|tràgic accident de metro]], acontés uns dies abans de l'arribada del Papa; per este motiu Benet XVI va a decidir canviar part de la programació per a realisar un acte d'homenage a les víctimes en l'estació en la que va ocórrer la tragèdia.
Llínea 467: Llínea 498:     
====Deportius====
 
====Deportius====
 +
 +
[[File:Valencia Street Circuit GT Open2.jpg|thumb|200px|Circuit urbà de Valéncia]]
 
*<u>'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]] '''</u>
 
*<u>'''Presentació de l'[[Team McLaren|equip Mclaren]] de [[Fòrmula 1]] '''</u>
 
El dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]
 
El dilluns 15 de giner de 2007 en Valéncia es celebrà la presentació de l'equip Mclaren-Mercedes de fòrmula 1, en un acontenyiment retransmés a nivell mundial, en el que se va a oferir una exhibició a mans dels pilots de l'escuderia, per un circuit urbà creat expressament per a l'ocasió. L'acontenyiment va a servir per a ratificar a la ciutat com acollidora del gran premi de Fòrmula 1, en gran admiració, per ser [[Circuit de Valéncia|circuit urbà]]
Llínea 475: Llínea 508:  
*<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u>
 
*<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u>
 
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició d'este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.
 
Del 7 al 15 d'Abril de 2006 se disputà la quinta edició d'este torneig, que se celebra en les instalacions del ''Club de Tenis Valéncia''. Com a principal avaliste deportiu figura el famós teniste valencià [[Joan Carles Ferrer]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la pàgina oficial] està disponible tota l'informació referida a este event.
 +
 +
[[File:Alinghi5 Valencia o.jpg|thumb|200px|L'Alinghi 5 en la 33 Copa Amèrica]]
    
*<u>'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''</u>
 
*<u>'''Valéncia 32ª Copa Amèrica'''</u>
Llínea 501: Llínea 536:  
A partir de l'any [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a despuix dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar despuix a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].
 
A partir de l'any [[2008]] la ciutat de Valéncia serà sèu d'un [[Gran Premi de Fòrmula 1]] que discorrerà per un traçat urbà, a través de la dàrsena interior del [[Port de Valéncia|port]], per a despuix dirigir-se cap a la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]], el Gran Premi es disputarà en setembre o novembre per a passar despuix a agost en virtut de lo firmat per part de [[Bernie Ecclestone]] i la [[Generalitat Valenciana]].
   −
*<u>'''[[Jocs Olímpics de 2020]] '''</u>
+
[[Archiu:Collage de la ciudad de Valencia, capital de la Comunidad Valenciana, España.png|thumb|centro|350px|Collage de Valéncia]]
A banda d'estos acontenyiments, Valéncia optarà a ser sèu dels [[Jocs Olímpics de 2020]], en el cas de que [[Madrit]] no siga electa per als [[Jocs Olímpics de 2016]].
      
== Ciutats agermanades ==
 
== Ciutats agermanades ==
Llínea 511: Llínea 545:  
L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.
 
L'agermanament en la ciutat californiana de [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] és de juny de 1989.
    +
=== Ciutats agermanades estrangeres ===
 
<center>
 
<center>
{| id=toc
+
<gallery>
|+ '''Ciutats agermanades estrangeres'''
+
File:Flag of Germany.svg|[[Mainç]] ([[Alemanya]])
|
+
File:Flag of Italy.svg|[[Bolonya]] ([[Itàlia]])
*{{flagicon|Germany}} [[Mainç]] ([[Alemanya]])
+
File:Flag of Mexico.svg|[[Veracreu]] ([[Mèxic]])
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonya]] ([[Itàlia]])
+
File:Flag of Venezuela.svg|[[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracreu (Veracreu)|Veracreu]] ([[Mèxic]])
+
File:Flag of the United States.svg|[[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])
| style="width:2em;"|&nbsp;
+
File:Flag of Ukraine.svg|[[Odessa]] ([[Ucrània]])
|
+
File:Flag of Colombia.svg|[[Maniçals]], ([[Colòmbia]])
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valéncia (Veneçuela) |Valéncia]] ([[Veneçuela]])
+
</gallery>
*{{flagicon|the United States}} [[Sacrament (Califòrnia)|Sacrament]] ([[Estats Units]])  
+
</center>
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrània]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
+
 
*{{flagicon|Colombia}} [[Maniçals]], [[Colòmbia]] {{Afegir referències}}
+
=== Ciutats agermanades d'Espanya ===
|}</center>
   
<center>
 
<center>
{| id=toc
+
<gallery>
|+
+
File:Bandera de Murcia2.0.png|[[Múrcia]]
 
+
File:Bandera de la ciudad de Burgos (España).svg|[[Burgos]]
{{flagicon|Spain}} '''Ciutats agermanades en Espanya'''
+
</gallery>
 
+
</center>
| style="width:2em;"|&nbsp;
  −
|
  −
|
  −
*[[Múrcia]]
  −
| style="width:2em;"|&nbsp;
  −
|
  −
*[[Burgos]]
  −
| style="width:2em;"|&nbsp;
  −
|}</center>
      +
=== Ciutats agermanades de la Comunitat Valenciana ===
 
<center>
 
<center>
{| id=toc
+
<gallery>
|+
+
File:Bandera d'Alacant.svg|[[Alacant]]
{{flagicon|Valencia}} '''Ciutats agermanades valencianes'''
+
File:Bandera de Castelló de la Plana-2.svg|[[Castelló de la Plana]]
| style="width:2em;"|&nbsp;
+
File:Bandera de Xàtiva (roja).svg|[[Xàtiva]]
|
+
</gallery>
*[[Alacant]]
+
</center>
| style="width:2em;"|&nbsp;
  −
|
  −
*[[Castelló de la Plana]]  
  −
| style="width:2em;"|&nbsp;
  −
|
  −
*[[Xàtiva]]
  −
| style="width:2em;"|&nbsp;
  −
|
  −
|}</center>
      
== Persones rellevants de la ciutat ==
 
== Persones rellevants de la ciutat ==
Llínea 563: Llínea 580:     
=== Alcaldes de la ciutat ===
 
=== Alcaldes de la ciutat ===
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
+
{{AP|Alcaldes de Valéncia}}
 +
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcaldesa [[Mª José Català]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
    
Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
 
Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
   −
==Vore també==
+
== Vore també ==
*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]
+
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
+
* [[Àrea metropolitana de Valéncia]]
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
+
* [[Bandera de la Comunitat Valenciana]]
*[[MetroValéncia]]
+
* [[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[[Plages de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plages de la Ciutat de Valéncia]]
+
* [[MetroValéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
+
* [[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
+
* [[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]]
+
* [[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]]
*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
+
* [[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]
*[[Llevant Unió Deportiva]]
+
* [[Llevant Unió Deportiva]]
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]
+
* [[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]
    
==Referències==
 
==Referències==
{{Traduït de|es|Valencia}}
   
{{listaref}}
 
{{listaref}}
 +
 +
* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valencia INE. Població de Valéncia]
 +
* Agencia Estatal de Meteorología, ed. (1971-2000). «Valores climatológicos normales. Valencia». www.aemet.es
 +
* Ayuntamiento de Valencia (ed.). «Padrón de habitantes. Municipios del área metropolitana de Valencia». Web municipal Valencia
 +
* Ciudad de las Artes y las Ciencias (2011). «Sitio oficial de Ciudad de las Artes y las Ciencias». www.cac.es
 +
* Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana (ed.)
 +
* Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, ed. (2022)
 +
* Espinach, G. N. (1999). Los orígenes de la sedería valenciana (siglos XV-XVI) (Vol. 14). Ajuntament de Valencia Oficina D'Estadistica
 +
* Federación Valenciana de Municipios y Provincias, ed. (2011). www.fvmp.es
 +
* Felip i Sardá, Josep María; Sanz Díaz, Benito (2006). La construcción política de la Comunidad Valenciana (1962-1983). Valencia: Fundación Alfons el Magnànim
 +
* Ferrer, Juan Enrique (10 de marzo de 2005). «La fundación de Valencia». www.20minutos.es (Multiprensa y Más)
 +
* Generalitat Valenciana (ed.). «Instituto Valenciano de Arte Moderno». www.ivam.es
 +
* Generalitat Valenciana (ed.). «MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA». www.museobellasartesvalencia.gva.es
 +
* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. editArial PrensaIZA Valenciana. 2009
 +
* INE Instituto Nacional de Estadística de España
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
* Olmedo de Cerdá, María Francisca (2003). Callejeando por Valencia. p. 10. ISBN 84-87398-72-3
    
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8
+
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Atienza|Atienza, Antoni]] (2001). La Real Senyera: Bandera nacional dels valencians (en [[valencià]]). [[Real Academia de Cultura Valenciana]]. ISBN 9788489737266
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* [[Blasco Ibáñez|Blasco Ibáñez, Vicente]] (2001) [1902]. Cañas y barro. Madrid: Alianza. p. 280. ISBN 9788420633473.
 +
* [[Amparo Cabanes Pecourt|Cabanes Pecourt, M.D.]]; Ferrer Navarro, R. (1979). Libre del Repartiment del Regne de Valéncia. Anúbar Ediciones. ISBN 9788470131240
 +
* Coscollá Sanz, Vicente título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8
 +
* Chust Calero, Manuel (1995). [[Diputació Provincial de Valéncia]], ed. Historia de la Diputación de Valencia. ISBN 8477959781
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Lorente Pinazo, Jorge (2008). Urbanismo en la Comunidad Valenciana. Homenaje a José Luis Lorente Tallada. Valéncia, Tirant lo Blanch - Homenajes y Congresos. ISBN 978-84-9876-346-1
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Pérez Puche, Francisco (2009). Valéncia 1909 exposición regional. Valéncia: [[Ajuntament de Valéncia]]. ISBN 9788484842804.
 +
* [[Teresa Puerto Ferré|Puerto Ferre, Teresa]]; [[Joan Ignaci Culla|Culla Hernández, Joan Ignaci]] (2007). Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. Valéncia: Diputaciónde Valéncia. ISBN 84-7795-470-4.
 +
* Solaz Albert, Rafael (2009). [[Exposició Regional Valenciana|La exposición regional valenciana de 1909]]. Valéncia: Ayuntamiento de Valéncia. ISBN 9788484842828
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 +
* Sorribes, Josep, ed. (2009). Valéncia 1957-2007: De la riada a la Copa del América. Valéncia: Publicacions de la [[Universitat de Valéncia]]. ISBN 978-84-370-7732-1
 +
* Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). La Albufera. Guía para descubrir el parque natural. Valéncia, Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-7399-6
 +
* [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]] (1979). Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
    
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 +
{{commonscat|Valencia}}
 
===Institucions oficials===
 
===Institucions oficials===
*[http://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
+
*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valéncia en el Registre d'Entitats Locals de la Generalitat Valenciana]
+
*[https://www.uv.es/ Universitat de Valéncia]
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universitat de Valéncia]
+
*[https://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]
*[http://www.upv.es/ Universitat Politècnica de Valéncia]
      
===Servicis===
 
===Servicis===
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports(EMT)]
+
*[https://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transports (EMT)]
*[http://www.metrovalencia.com MetroValéncia (FGV)]
+
*[https://www.metrovalencia.es/ MetroValéncia (FGV)]
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Rodalies-Valéncia]
+
*[https://www.feriavalencia.com Fira de Mostres de Valéncia]
*[http://www.feriavalencia.com Fira de Mostres]
      
===Turisme===
 
===Turisme===
*[http://www.turisvalencia.es TurisValéncia (Web Oficial)]
+
*[https://www.visitvalencia.com/ Turisme de Valéncia-Visit Valéncia]
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciutat]
+
*[https://www.cac.es Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[http://www.americascup.com/es/ Web de l'America’s Cup]  
+
*[https://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[http://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]
+
*[https://www.catedraldevalencia.es Portal de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[http://www.fotovalencia.com Fotografies de Valéncia]
+
*[https://www.amigosmuseovalencia.es Museu Històric Militar de Valéncia des de l'Associació d'Amics]
*[http://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
  −
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
  −
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
  −
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valéncia en ConsultaTot]
     −
===Cultura===
+
{{Capitals comarques}}
*[http://www.afifoto.es Federació Valenciana de Fotografia]
+
{{Capitals de província}}
===Història===
  −
*[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090731/valencia/arqueologos-confirman-asentamiento-agricola-20090731.html Ruanya]
     −
{{Capitals de província}}
+
{{Llista artículs destacats}}
    
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Valéncia]]
 
[[Categoria:Valéncia]]
109 260

edicions