Canvis

5335 bytes afegits , 30 giner

→‎Demografia

Llínea 14: Llínea 14:

|superfície = 134,65 km²

|altitut = 15 msnm

−

|població = ~~800~~.~~215~~ (INE ~~2020~~)

+

|població = 807.693 (INE 2023)

|densitat = 5.850,78 hab./km²

|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina

Llínea 20: Llínea 20:

|còdic_postal = 46000

|festes = [[Falles de Valéncia]]

−

|alcalde = [[~~Joan Ribó|Joan Ribó i Canut~~]] ([[~~Compromís~~]])

+

|alcalde = [[María José Català Verdet]] ([[PP]])

−

|~~uep~~ = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]

+

|web = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]

|notes =

}}

−

+

La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]], és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 800.215 habitants en el municipi ([[INE]] [[2020]]) i 1.581.057 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] 2020). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].

−

La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]] és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 800.215 habitants en el municipi ([[INE]] [[2020]]) i 1.581.057 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] 2020). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].

==Història==

Llínea 165: Llínea 164:

La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies

−

<nowiki>[</nowiki>[[:~~Imagen~~:~~Districtes Valencia~~.~~jpg~~|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>

+

<nowiki>[</nowiki>[[:File:València-Barris.png|''Vore pla per districtes i barris'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>

{|{{tablabonita}}

−

|+'''Districtes i Barris de la ciutat ~~per districtes~~'''

+

|+'''Districtes i Barris de la ciutat de Valéncia'''

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Districtes de Valéncia

Llínea 173: Llínea 172:

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]

−

|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]

+

|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]]

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[L'Eixample]]

Llínea 185: Llínea 184:

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saïdia]]

−

|[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]]

+

|[[Marchalenes]] - [[Morvedre (Barri)|Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos (Barri)|Tormos]] - [[Sant Antoni]]

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]]

−

|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]

+

|[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Barri de Jaume Roig|Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]]

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]]

Llínea 197: Llínea 196:

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]]

−

+

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]]

Llínea 203: Llínea 202:

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]]

−

|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - ~~[[El~~ Canyamelar]] - [[~~La Malvarrosa (Valéncia)|~~La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]

+

|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal-Canyamelar]] - [[La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]]

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]]

−

|[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]

+

|[[Ayora (Barri)|Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]]

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]]

|[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]]

|-

−

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet]]

+

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet (Districte)|Benimaclet]]

−

|[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]]

+

|[[Benimaclet (Barri)|Benimaclet]] - [[Camí de Vera]]

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]]

|[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]]

|-

−

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap]]

+

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap (Districte)|Benicalap]]

−

|[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]

+

|[[Benicalap (Barri)|Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]]

|}

{|{{tablabonita}}

Llínea 224: Llínea 223:

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]]

−

|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] - [[Carpesa]] - [[Cases de Bàrcena]] - [[Mauella i Tauladella]] - [[~~Massarrochos~~]] - [[Borbotó]]

+

|[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] - [[Carpesa]] - [[Cases de Bàrcena]] - [[Mauella]] - [[Tauladella]] - [[Massarrojos]] - [[Borbotó]]

|-

! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]]

Llínea 233: Llínea 232:

|}

−

Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos ~~son~~: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''~~Borboto~~''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del ~~Grao~~''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''~~Masarrochos~~''' al voltant de [[1900]].

+

Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos són: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borbotó''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grau''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Massarrojos''' al voltant de [[1900]].

===Parcs i jardins===

Llínea 355: Llínea 354:

[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]

−

La població censada en la ciutat és de ~~800~~.~~215~~ habitants ([[INE Espanya|INE]] [[~~2020~~]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).

+

La població censada en la ciutat és de 807.6932 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2023]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).

Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats).

−

+

{| {{tablabonita}}

−

!bgcolor=~~black~~ colspan=20 style="color:~~white~~;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia

+

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia

|-

! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]

Llínea 370: Llínea 369:

| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||

|-

−

! !! [[2018]]!!

+

! !! [[2018]] !! [[2022]] !! [[2023]] !!

|-

−

| Població||align=center| 791.413||

+

| Població||align=center| 791.413|| align=center| 792.492|| align=center| 807.693||

|-

|}

−

+

</center>

'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>

Llínea 459: Llínea 458:

La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.

−

Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).

+

Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'[[arròs en fesols i naps]] que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).

* Begudes

Llínea 467: Llínea 466:

* Postres

−

També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'~~almela~~, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].

+

També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], [[Pasticet de moniato|pastiços de moniato]] o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'[[armela]], el [[sucre]] i la [[mel]]. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].

Llínea 582: Llínea 581:

=== Alcaldes de la ciutat ===

−

U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és ~~alcalde~~ [[~~Joan Ribó~~]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.

+

U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcaldesa [[Mª José Català]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.

Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.

−

==Vore també==

+

== Vore també ==

−

*[[Àrea metropolitana de Valéncia]]

+

* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

−

*[[Bandera de la Comunitat Valenciana]]

+

* [[Àrea metropolitana de Valéncia]]

−

*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]

+

* [[Bandera de la Comunitat Valenciana]]

−

*[[MetroValéncia]]

+

* [[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]

−

*[[Plages de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plages de la Ciutat de Valéncia]]

+

* [[MetroValéncia]]

−

*[[Universitat de Valéncia]]

+

* [[Universitat de Valéncia]]

−

*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]

+

* [[Universitat Politècnica de Valéncia]]

−

*[[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]]

+

* [[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]]

−

*[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]

+

* [[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]]

−

*[[Llevant Unió Deportiva]]

+

* [[Llevant Unió Deportiva]]

−

*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]

+

* [[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]]

==Referències==

−

~~{{Traduït de|es|Valencia}}~~

+

* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

+

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

+

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

+

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valencia INE. Població de Valéncia]

+

* Agencia Estatal de Meteorología, ed. (1971-2000). «Valores climatológicos normales. Valencia». www.aemet.es

+

* Ayuntamiento de Valencia (ed.). «Padrón de habitantes. Municipios del área metropolitana de Valencia». Web municipal Valencia

+

* Ciudad de las Artes y las Ciencias (2011). «Sitio oficial de Ciudad de las Artes y las Ciencias». www.cac.es

+

* Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana (ed.)

+

* Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, ed. (2022)

+

* Espinach, G. N. (1999). Los orígenes de la sedería valenciana (siglos XV-XVI) (Vol. 14). Ajuntament de Valencia Oficina D'Estadistica

+

* Federación Valenciana de Municipios y Provincias, ed. (2011). www.fvmp.es

+

* Felip i Sardá, Josep María; Sanz Díaz, Benito (2006). La construcción política de la Comunidad Valenciana (1962-1983). Valencia: Fundación Alfons el Magnànim

+

* Ferrer, Juan Enrique (10 de marzo de 2005). «La fundación de Valencia». www.20minutos.es (Multiprensa y Más)

+

* Generalitat Valenciana (ed.). «Instituto Valenciano de Arte Moderno». www.ivam.es

+

* Generalitat Valenciana (ed.). «MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA». www.museobellasartesvalencia.gva.es

+

* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. editArial PrensaIZA Valenciana. 2009

+

* INE Instituto Nacional de Estadística de España

+

* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

+

* Olmedo de Cerdá, María Francisca (2003). Callejeando por Valencia. p. 10. ISBN 84-87398-72-3

==Bibliografia==

−

* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8

+

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

+

* [[Antoni Atienza|Atienza, Antoni]] (2001). La Real Senyera: Bandera nacional dels valencians (en [[valencià]]). [[Real Academia de Cultura Valenciana]]. ISBN 9788489737266

+

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

+

* [[Blasco Ibáñez|Blasco Ibáñez, Vicente]] (2001) [1902]. Cañas y barro. Madrid: Alianza. p. 280. ISBN 9788420633473.

+

* [[Amparo Cabanes Pecourt|Cabanes Pecourt, M.D.]]; Ferrer Navarro, R. (1979). Libre del Repartiment del Regne de Valéncia. Anúbar Ediciones. ISBN 9788470131240

+

* Coscollá Sanz, Vicente título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8

+

* Chust Calero, Manuel (1995). [[Diputació Provincial de Valéncia]], ed. Historia de la Diputación de Valencia. ISBN 8477959781

+

* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2

+

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

+

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

+

* Lorente Pinazo, Jorge (2008). Urbanismo en la Comunidad Valenciana. Homenaje a José Luis Lorente Tallada. Valéncia, Tirant lo Blanch - Homenajes y Congresos. ISBN 978-84-9876-346-1

+

* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

+

* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

+

* Pérez Puche, Francisco (2009). Valéncia 1909 exposición regional. Valéncia: [[Ajuntament de Valéncia]]. ISBN 9788484842804.

+

* [[Teresa Puerto Ferré|Puerto Ferre, Teresa]]; [[Joan Ignaci Culla|Culla Hernández, Joan Ignaci]] (2007). Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. Valéncia: Diputaciónde Valéncia. ISBN 84-7795-470-4.

+

* Solaz Albert, Rafael (2009). [[Exposició Regional Valenciana|La exposición regional valenciana de 1909]]. Valéncia: Ayuntamiento de Valéncia. ISBN 9788484842828

+

* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

+

* Sorribes, Josep, ed. (2009). Valéncia 1957-2007: De la riada a la Copa del América. Valéncia: Publicacions de la [[Universitat de Valéncia]]. ISBN 978-84-370-7732-1

+

* Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). La Albufera. Guía para descubrir el parque natural. Valéncia, Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-7399-6

+

* [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]] (1979). Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0

==Enllaços externs==

+

===Institucions oficials===

*[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

Llínea 618: Llínea 656:

===Turisme===

−

*[https://www.visitvalencia.com/ Visit Valéncia ~~(Web Oficial)~~]

+

*[https://www.visitvalencia.com/ Turisme de Valéncia-Visit Valéncia]

−

*[https://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències]

+

*[https://www.cac.es Ciutat de les Arts i les Ciències]

*[https://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]

−

*[https://www.catedraldevalencia.es ~~Web oficial~~ de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]

+

*[https://www.catedraldevalencia.es Portal de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]

−

*[~~http~~://www.amigosmuseovalencia.es ~~Visita Virtual al~~ Museu Històric Militar de Valéncia des ~~de la web~~ de l'Associació d'Amics]

+

*[https://www.amigosmuseovalencia.es Museu Històric Militar de Valéncia des de l'Associació d'Amics]

+

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Valéncia]]

Jose2

Administradors

109 260

edicions

Canvis

Valéncia (vore font)

Revisió de 09:35 30 gin 2024