Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
572 bytes eliminats ,  20:55 1 dec 2007
m
Revertides les edicions de 84.126.7.235 (discussió); s'ha recuperat la darrera versió de Ssurfer
Llínea 1: Llínea 1:  
<!-- PROCUREU NO INICIAR UNA GUERRA DE  EDICIONS INÚTILS Gràcies.-->
 
<!-- PROCUREU NO INICIAR UNA GUERRA DE  EDICIONS INÚTILS Gràcies.-->
   −
'''Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. És la tercera ciutat de [[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de la [[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Dècim Junio Bruto Galaico]].
+
'''Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. És la tercera ciutat de [[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
   −
==Activitats economiques==
+
==Activitats econòmiques==
{{AP|Economía de Valencia (ciutat)}}
+
{{AP|Economia de Valencia (ciutat)}}
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre de avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islamica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el desecat i el rec dels camps del entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autentic verger de camps i [[Horta|hortes]].
+
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[Horta|hortes]].
   −
Tambe Valéncia, al mateix que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterises més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, i es se crearen institucions dedicades al comerç i inclus acunyant moneda propia.
+
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
   −
Podem destacar que la activitat economica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i la agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importancia, tambe destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.
+
Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.
   −
Actualment la ciutat se ha consolidat com el tercer centre economic de Espanya. El seu aument economic ha fet que Valencia puga presumir de ser la unica ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua fort industria, el comerç i el turisme son els pilars economics d'esta metropolis.
+
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'Espanya. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
   −
Valencia destaca tambe per les seues importants fires comercials de caracter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automovil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valencia".
+
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".
   −
Ademes, la seua proyeccio internacional, les seues infraestructures i la seua posicio geografica en el centre de l´Arc Mediterrani fan de Valencia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari economic ''European Cities Monitor 2006''.
+
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterrani, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor 2006''.
    
==Clima==
 
==Clima==
El seu clima es [[Clima mediterráni|mediterráni]], suau i húmit. La seua temperatura mija es de 17,8ºC. Como mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost.
+
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost.
   −
Les precipitacions son de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Tardor (gota freda).
+
Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).
    
<div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
 
<div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
 
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia'''<br/>
 
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia'''<br/>
<span>  [[Altitut]] (m): '''11;'''    [[Latitut]]: '''39 28 48;'''    [[Longitud]]: '''0 22 52''';</span>
+
<span>  [[Altitut]] (m): '''11;'''    [[Latitut]]: '''39 28 48;'''    [[Llongitut]]: '''0 22 52''';</span>
 
</div>
 
</div>
 
{|id=toc style="text-align:right"  
 
{|id=toc style="text-align:right"  
 
|- style="font-weight:bold;text-align:center"
 
|- style="font-weight:bold;text-align:center"
|||ENE||FEB||MAR||ABR||MAY||JUN||JUL||AGO||SEP||OCT||NOV||DIC||Total<ref><small>Media sobre el total anual.</small></ref>  
+
|||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SEP||OCT||NOV||DEC||Total<ref><small>Mija sobre lo total anual.</small></ref>  
 
|-  style="border-bottom:solid 3px grey;"
 
|-  style="border-bottom:solid 3px grey;"
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref><small> Els valors son obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es compren esta taula.</small></ref>
+
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref><small> Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</small></ref>
 
|-
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual máximes Cº"|&nbsp;&nbsp;''Máximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"|&nbsp;&nbsp;''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|&nbsp;&nbsp;''Mínimas''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|&nbsp;&nbsp;''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual media (mm)"|Precipitaciones||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humedad relativa media (%)"|Humedad||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65
 
|-
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:center"|&nbsp;||||||||||||||||||||||||||
 
|style="font-weight:bold;;text-align:center"|&nbsp;||||||||||||||||||||||||||
 
|-   
 
|-   
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref><small> Los valores son establecidos del número medio mensual/anual de días de precipitación superior o igual a 1 mm, computándose como día completo no obstante no son coincidentes la suma al total de días anual (365) ya que de no llegar al mínimo no es computable.</small></ref>
+
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref><small> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</small></ref>
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Lluvia||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Nieve||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
 
|-
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Niebla||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Heladas||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Soleados||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91
 
|-
 
|-
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Horas de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660
+
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660
 
|-
 
|-
|colspan=14|<br/><span class="plainlinks">[http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Ver '''Gráfica de los datos''']</span>
+
|colspan=14|<br/><span class="plainlinks">[http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']</span>
 
|}
 
|}
 
<div style="text-align:left">
 
<div style="text-align:left">
 
<references/>
 
<references/>
 
</div>
 
</div>
<span style="font-size:80%">'''Fuente:[http://www.inm.es/ Instituto Nacional de Meteorología]'''</span>
+
<span style="font-size:80%">'''Font:[http://www.inm.es/ Instituto Nacional de Meteorología]'''</span>
 
</div>
 
</div>
 
<div id=toc style="font-size:8pt">
 
<div id=toc style="font-size:8pt">
 
'''Nota:'''
 
'''Nota:'''
   −
Mediciones correspondientes al periodo entre los años 1971 y 2000. Son valores relativos para la ciudad de Valencia, desde el centro de medición ubicado en la ciudad. Los valores aquí representados son obtenidos de medias mensuales y medias globales anuales, algunos datos pueden haber sido superados tanto en máximos como en mínimos. Estos datos son exclusivos del observatorio indicado.
+
Medicions corresponents al periodo entre els anys 1971 i 2000. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de lo centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals y miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
 
</div>
 
</div>
==Comarca: Ciudad de Valencia==
  −
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà de una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segon la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonómica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca por sí sola, cridada ''Ciudad de Valéncia''.
     −
La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a sus pedanies, extenense pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]].  
+
==Comarca: Ciutat de Valéncia==
 +
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''.
   −
La ciutat de Valéncia limita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterrani]].
+
La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]].  
   −
==Demografía==
+
La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]].
{{AP|Demografía de Valencia}}
  −
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolución demográfica de Valencia (1900-2006)]]
  −
La población censada en la ciudad es de 805.304 habitantes ([[INE España|INE]] [[2006]]), mientras que su [[Área metropolitana de Valencia|área metropolitana]] alberga alrededor de 1.730.853 hab. El área metropolitana de Valencia está formada principalmente por municipios situados en la [[Huerta de Valencia]]; algunas de estas localidades se encuentran completamente conurbanizadas con el casco urbano de Valencia, como [[Mislata]], mientras que el resto se sitúan en una primera o en una más difusa segunda corona metropolitana. Destacan por su población [[Torrente (Valencia)|Torrente]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) y [[Burjasot]] (37.756 hab.).
     −
Un 12,13% de la población censada en la ciudad es de [[inmigración en España|nacionalidad extranjera]] ([[INE España|INE]] [[2006]]), procedente principalmente de [[Iberoamérica]] (un 52,36% de los extranjeros censados), seguido de los originarios de otros países [[Europa|europeos]] (un 24,20%). Las nacionalidades más presentes en la ciudad son, tras la española, la [[Ecuador|ecuatoriana]] (18.176 censados), la [[Colombia|colombiana]] (10.097 censados) y la [[Bolivia|boliviana]] (8.121 censados). Según las estimaciones del [http://www.ive.es/ ''Instituto Valenciano de Estadística''], para el año 2010 la población de la ciudad alcanzará los 861.696 habitantes.
+
==Demografia==
 +
{{AP|Demografia de Valéncia}}
 +
[[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
 +
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE España|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.).
 +
 
 +
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, tras l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any 2010 la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.
    
{| {{tablabonita}}
 
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolución demográfica de la ciudad de Valencia
+
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
 
|-
 
|-
 
! !![[1787]]!![[1857]]!!  [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
 
! !![[1787]]!![[1857]]!!  [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
 
|-
 
|-
| Población||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
+
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
 
|-
 
|-
 
!  !!  [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !!  [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]]  
 
!  !!  [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !!  [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]]  
 
|-
 
|-
| Población||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304
+
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304
 
|}
 
|}
    
<div style="font-size: 90%" >
 
<div style="font-size: 90%" >
'''Fuente''': para los datos de [[1857]] a [[2006]], población de hecho según el [[INE (España)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
+
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (España)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
'''Nota''': se incluyen en esta tabla los municipios antiguamente independientes que fueron anexionados por Valencia a lo largo del [[siglo XIX]] (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Ruzafa, Benimámet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mahuella, Pueblo Nuevo del Mar, Villanueva del Grao, Benifaraig, Carpesa y Masarrochos).  
+
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[sigle XIX]] (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Russafa, Benimàmet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mauella, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Benifaraig, Carpesa i Masarrojos).  
Los datos de [[1787]] provienen del [[censo de Floridablanca]], citados por Bernat i Martí y Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Ediciones Alfons el Magnànim. Valencia, 1994.
+
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.
   −
==[[Urbanismo]]==
+
==[[Urbanisme]]==
 
===[[:Categoría:Barris de Valencia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===
 
===[[:Categoría:Barris de Valencia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===
 
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
 
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
Llínea 172: Llínea 173:  
Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
 
Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
   −
===Parques y jardines===
+
===Parcs i jardins===
Valencia, conocida también como ''la ciudad de las flores'', cuenta con numerosos parques y zonas ajardinadas, por ejemplo el Parque del Oeste, los Jardines del Real (más conocidos como Jardines de Vivieros) y el Jardín del Turia (comúnmente llamado el Río). Dispone de 5,3 m2 de superficie verde por habitante, una de las tasas más bajas de las grandes ciudades españolas.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zonas verdes. Analizados 102 parques de 18 ciudades del país'']</ref>
+
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (més coneguts com Jardins de Vivers) i el Jardí del Túria (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
   −
El 90% de los viales de la ciudad dispone de zonas ajardinadas, y árboles en mayor o menor medida.{{sinreferencias}} Valencia es un entresijo de ciudad y vergel, ya que fue concebida por los romanos como lugar de descanso, y posteriormente los musulmanes construyeron multitud de jardines.
+
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
   −
'''El Jardín del Turia''' está situado en el antiguo cauce del [[Turia|río]] del mismo nombre. Cuando este río se desvió de su curso, se reutilizó su espacio como zona lúdica.
+
'''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del [[Túria|riu]] del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
   −
Se divide en varias partes:
+
Se dividix en vàries parts:
*'''El Parque de Cabecera''' (en valenciano '''Parc de Capçalera'''), se encuentra en la cabecera del antiguo cauce del río Turia, en el mismo linde con el municipio vecino de [[Mislata]]. En su interior encontramos un lago artificial navegable, grandes extensiones de jardines, juegos infantiles y el zoo de Valencia (llamado BioParc), de configuración vanguardista. Las antiguas instalaciones del zoo, que se encontraban en los jardines de Viveros, cerraron sus puertas el 31 de julio de 2007, tras 42 años funcionando en una ubicación provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valencia]</ref>
+
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>
   −
*'''Vetges-tu''', este tramo adquiere esa denominación del estudio de arquitectura ''Vetges tu i Mediterrània'' que se encargó de su diseño a principios de los 80. Es de estilo vanguardista, y junto a los jardines y pasarelas se incluye una simbólica fuente en forma de tetera, e incluso un edificio que aloja un retén de la policía local.
+
*'''Vetges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Vetges tu i Mediterrània'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
   −
*'''El Parque Gulliver''', parque infantil que emula una gigantesca figura acostada del mítico Gulliver, cuyas ropas, cabellos, etc. forman grandes toboganes. La idea es que los niños simulan a los habitantes de [[Lilliput]] que apresaron al hombre en la novela de [[Jonathan Swift]].
+
*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver, del  qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
   −
*'''La Ciudad de las Artes y de las Ciencias''', casi llegando a su desembocadura en el barrio de Natzaret, nos encontramos con una verdadera ciudad de ciencias y artes, un complejo futurista en el que se incluyen y fusionan los más diversos artes y placeres. Junto a paseos y estanques, podemos encontrar museos, exposiciones, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representaciones, etc.
+
*'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
   −
===Monumentos y edificios característicos===
+
===Monuments i edificis característics===
Ver los contenidos en: [[:Categoría:Arquitectura de Valencia|Arquitectura]] de la ciudad.
+
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
[[Image:Torres de Serrano.JPG|right|200px|thumb|[[Torres de Serranos]] en la ciudad de Valencia]]
+
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|200px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
Reflejo de la historia de esta ciudad, y de las diferentes culturas que han pasado por ella, se puede decir que la propia ciudad es un museo abierto, en el que conviven edificios centenarios con las construcciones más vanguardístas.
+
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.
   −
La ciudad cuenta con la [[Lonja de la Seda]] (1482-1498), monumento declarado [[Patrimonio de la Humanidad]] en 1996, que puede ser la obra más representativa del gótico civil en Europa. Junto a la Lonja se sitúa el [[Mercado Central de Valencia|Mercado Central]] y la [[Iglesia de los Santos Juanes]]. Otros edificios y monumentos emblemáticos son la [[iglesia de San Juan del Hospital]], el [[Mercado de Colón]] o la [[Estación del Norte]]. De hecho, gran parte de su barrio de l'Eixample (el ensanche) es un auténtico museo de la arquitectura art nouveau. Diseñado en forma de damero, cuenta  con las Grandes Vías ajardinadas y una estructura de la que el resto de la ciudad carece casi absolutamente. Otros lugares interesantes son la [[Estación de la Alameda]], realizada por el también valenciano [[Santiago Calatrava]], situada bajo el puente que el mismo arquitecto realizó.
+
La ciutat conta en la Llonja de la Seda (1482-1498), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996, que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el Mercat Central i l' Iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l' iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el Mercat de Colon o l'Estació del Nort. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també valencià Santiago Calatrava, situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.
   −
Valencia apenas conserva la muralla que rodeó hasta finales del siglo XIX su casco viejo. De ella quedan en pie las [[Torres de Quart]] y las [[Torres de Serranos]].
+
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del sigle XIX el seu caixco vell. D'ella queden en peu les Torres de Quart i les Torres de Serrans.  
   −
[[Imagen:Miguelete.jpg|thumb|150px|left|[[Torre del Micalet|Torre "el Miguelete"]]]]
+
En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".
En la plaza de la Virgen se encuentra el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Virgen de los Desamparados]] y la [[Catedral de Valencia]] (donde esta el [[Grial|Santo Cáliz]]), cuya torre campanario es conocida como el "[[Torre del Micalet]]".
      
===Nuevos proyectos de ordenación===
 
===Nuevos proyectos de ordenación===
Llínea 220: Llínea 220:  
{{AP|Historia de la ciudad de Valencia}}
 
{{AP|Historia de la ciudad de Valencia}}
   −
===La etapa romana y el reino cristiano-visigodo (ss. I adC–VI)===
+
===L'etapa romana i el regne cristia-visigot (s. I adC–VI)===
'''<u>Fundación de la ciudad</u>'''<br />
+
'''<u>Fundacio de la ciutat</u>'''<br />
En [[138 adC]] fundación de la ciudad con el nombre de ''Valentia Edetanorum'' por el [[Imperio Romano]], mientras era cónsul romano Décimo Junio Bruto. En [[75 adC]] la ciudad es destruida durante la guerra entre [[Pompeyo]] y [[Sertorio]]. A mediados del [[siglo I]] tiene lugar un crecimiento urbano, la inmigración de nuevos ciudadanos y la construcción de grandes edificios públicos como el foro y el circo. Se realizaron importantes infraestructuras como la construcción de un puerto fluvial junto a las actuales [[Torres de Serranos]].
+
En [[138 adC]] fundacio de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' pel [[Imperi Romà]], mentres era consul romà Decim Junio Bruto. En [[75 adC]] la ciutat es destruida durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mediats del [[sigle I]] te lloc un creiximent urba, l'immigracio de nous ciutadans i la construccio de grans edificis publics com el forum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construccio d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serranos]].
   −
Durante el [[siglo IV]] se conforma en la ciudad la primera comunidad cristiana de la que se tiene constancia en torno a la memoria de [[Vicente de Zaragoza|San Vicente]], que es martirizado en la ciudad en el año 304. La iglesia asume las riendas de la ciudad transformando los templos romanos en edificios de culto cristianos, coincidiendo con las primeras oleadas de pueblos germánicos.
+
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat la primera comunitat cristiana de la que se te constancia en torn a la memoria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que es martirisat en la ciutat en l'any 304. L'iglesia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincident en les primeres onejades de pobles germanics.
   −
Posteriormente en el [[625]] la ciudad prácticamente se abandona, apenas existe documentación.
+
Posteriorment en el [[625]] la ciutat practicament s'abandona, penes existix documentacio.
   −
===Época musulmana, Al-Andalus y Balansiya (ss. VIII–XIII)===
+
===Epoca musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
'''<u>Ordenación urbana, político y social de la ciudad</u>'''<br />
+
'''<u>Ordenacio urbana, politica i social de la ciutat</u>'''<br />
El año 711, la ciudad es conquistada por los musulmanes. Se instala en ''Balansiya'' (nombre que recibe la ciudad en árabe) Abd al-Allah, hijo de Abd al-Raman I (primer emir de Córdoba) que ejercita un gobierno autónomo sobre el área de Valencia. Éste aporta su lengua, religión y costumbres, que conviven con la de los habitantes originarios.Éstos eran los mozárabes, herederos de la cultura hispanovisigoda y tenían como religión el cristianismo y como lengua el mozárabe. En el siglo XIII con la llegada de los aragoneses los mozárabes eran una minoría pero seguían conservando su cultura que acabó fusionada con la de Aragón y Cataluña. Así, se encuentran varios vocablos mozárabes en el dialecto valenciano que lo diferencian tímidamnete del catalán (eixida, etc)
+
L'any 711, la ciutat es conquistada pels musulmans. S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autonom sobre l'area de Valéncia. Éste aporta la seua llengua, religio i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossaraps, hereus de la cultura hispanovisigoda i tenien com religio el cristianisme i com llengua el mossarap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossaraps eren una minoria pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossaraps en l'idioma valencià que lo diferencien clarament del catala o la fabla aragonesa (eixida, etc)
   −
El Reino [[Taifa]] de los amiríes (descendientes de [[Almanzor]]). Época de máximo esplendor de la ciudad. Se crean sistemas de riego, cultivos y aumentando el comercio con la España cristiana.
+
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents de [[Almanzor]]). Epoca de maxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumentant el comerç en l'Espanya cristiana.
   −
Entre [[1087]] y [[1089]] gobernada por el rey al-Qadir, es atacada por al-Mundir y el conde de Barcelona [[Ramón Berenguer II]].
+
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, es atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
   −
En julio de [[1093]] tras la muerte del rey de ''Balansiya'', [[Rodrigo Díaz de Vivar|El Cid]] establecido ya en Valencia como lugar de destierro, pone sitio a la ciudad, y asume el mandato del reino. Rodrigo se alía con [[Pedro I de Aragón]] y con [[Ramón Berenguer III]] de Barcelona con el propósito de frenar conjuntamente el empuje [[almorávide]].
+
En juliol de [[1093]] raere la mort del rei de ''Balansiya'', [[Rodrigo Diaz de Vivar|El Cid]] estables ya en Valéncia com lloc de desterro, fica sitià a la ciutat, i assumix el mandat del regne. Rodrigo s'alia en [[Pedro I de Arago]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el proposit de frenar conjuntament l'espenta [[almoravide]].
   −
El Cid murió en Valencia el [[10 de julio]] de [[1099]]. [[Doña Jimena]] consiguió defender la ciudad con la ayuda de su yerno [[Ramón Berenguer III]] de Barcelona, hasta el año [[1101]], en el que el rey [[Alfonso VI de Castilla]] ordenó la evacuación de la ciudad y Valencia cayó en poder de los [[almorávides]].
+
El Cid muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] consegui defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, hasda l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castilla]] ordenà l'evacuacio de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoravides]].
    
===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)===
 
===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)===
Llínea 534: Llínea 534:  
-->
 
-->
 
===Instituciones oficiales===
 
===Instituciones oficiales===
*[http://www.valencia.cat/ Ayuntamiento de València]
+
*[http://www.valencia.es/ Ayuntamiento de Valencia]
 
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valencia en el Registro de Entidades Locales de la Generalidad Valenciana]
 
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valencia en el Registro de Entidades Locales de la Generalidad Valenciana]
 
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universidad de Valencia]
 
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universidad de Valencia]
Llínea 543: Llínea 543:  
*[http://www.metrovalencia.com MetroValencia (FGV)]
 
*[http://www.metrovalencia.com MetroValencia (FGV)]
 
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Cercanías-Valencia]
 
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Cercanías-Valencia]
*[http://www.antiblavers.info Més enññà de la política: informació i fets]
+
*[http://www.feriavalencia.com Feria de Muestras]
 
===Turismo===
 
===Turismo===
 
*[http://www.turisvalencia.es TurisValencia (Web Oficial)]
 
*[http://www.turisvalencia.es TurisValencia (Web Oficial)]
524

edicions

Menú de navegació