Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
33 bytes afegits ,  01:59 2 dec 2007
Llínea 230: Llínea 230:  
Posteriorment en el [[625]] la ciutat pràcticament s'abandona, apenes existix documentació.
 
Posteriorment en el [[625]] la ciutat pràcticament s'abandona, apenes existix documentació.
   −
===Epoca musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
+
===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
'''<u>Ordenacio urbana, politica i social de la ciutat</u>'''<br />
+
'''<u>Ordenació urbana, política i social de la ciutat</u>'''<br />
L'any 711, la ciutat es conquistada pels musulmans. S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autonom sobre l'area de Valéncia. Éste aporta la seua llengua, religio i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossaraps, hereus de la cultura hispanovisigoda i tenien com religio el cristianisme i com llengua el mossarap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossaraps eren una minoria pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossaraps en l'idioma valencià que lo diferencien clarament del catala o la fabla aragonesa (eixida, etc)
     −
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents de [[Almanzor]]). Epoca de maxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumentant el comerç en l'Espanya cristiana.
+
En l'any 711, la ciutat és conquistada pels musulmans. S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que lo diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)
   −
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, es atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
+
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents de [[d'Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.
   −
En juliol de [[1093]] raere la mort del rei de ''Balansiya'', [[Rodrigo Diaz de Vivar|El Cid]] estables ya en Valéncia com lloc de desterro, fica sitià a la ciutat, i assumix el mandat del regne. Rodrigo s'alia en [[Pedro I de Arago]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el proposit de frenar conjuntament l'espenta [[almoravide]].
+
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
   −
El Cid muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] consegui defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, hasda l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castilla]] ordenà l'evacuacio de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoravides]].
+
En juliol de [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat, i assumix lo mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
 +
El Sit muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
    
===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)===
 
===El Reino de Valencia en la Corona de Aragón (ss. XIII–XVIII)===
524

edicions

Menú de navegació