Edició de «Valeri Màxim»

[[Archiu:Vmaxim.jpg|thumb|250px|Pròlec de la traducció del Valeri Màxim ([[1395]])]]

El '''Valeri Màxim''' (en [[castellà]], ''Valerio Máximo'') és un llibre, de l'any [[1395]], de l'autor [[Regne de Valéncia|valencià]], [[Antoni Canals]]. 

Valeri Màxim, fon un autor [[Antiga Roma|romà]] del [[sigle I]] de l'Era Cristiana que escrigué una obra llatina molt extensa. Consta de 9 llibres. Fon traduïda a la llengua valenciana, abans del [[1 de decembre]] de l'any 1395, per Fra Antoni Canals.     

Se tracta d'una obra de tall humanístic d'Antoni Canals, el seu títul sancer és “Factorum et dictorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, ''Valeri Màxim''. La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.

Fon el primer escritor que distinguí entre la llengua valenciana i el català. En el pròlec de la traducció que realisà del ''Valeri Màxim'', en l'any 1395, trobem una explicació de perqué ha traduït esta obra a la [[llengua valenciana]]:

{{Cita|... tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'agen tret en lenga cathalana empero com lur stil sia fort larch e quasi confus..}} 

Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.

A Antoni Canals se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la [[Lliteratura valenciana|lliteratura valenciana]] per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, ''De providentia'', de ''Séneca'', i d'una part del poema de Petrarca ''Àfrica'' i el seu, ''Raonament entre Escipió i Anival''.

== Vore també ==

* [[Antoni Canals]]
* [[Lliteratura valenciana]]
* [[Llengua Valenciana]]

[[Categoria:Lliteratura]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 A Antoni Canals se'l considera u dels primers escritors renaixentistes de la [[Lliteratura valenciana|lliteratura valenciana]] per les seues traduccions d'obres clàssiques, de les que destaquen, ''De providentia'', de ''Séneca'', i d'una part del poema de Petrarca ''Àfrica'' i el seu, ''Raonament entre Escipió i Anival''.
-== Cites ==
-{{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}}
 == Vore també ==