Valoració àcit-base

En una valoració àcit-base s'afig una de les dissolucions gota a gota des d'una bureta sobre l'atra dissolució (matràs Erlenmeyer), fins que es produïx un canvi de color per l'indicador.

Una valoració àcit-base (també nomenada volumetria àcit-base, titulació àcit-base o valoració i/o equivalent de neutralisació) és una tècnica o método de anàlisis quantitatiu molt usada, que permet conéixer la concentració desconeguda d'una dissolució d'una substància que puga actuar com àcit neutralisada per mig d'una base de concentració coneguda, o be siga una concentració de base desconeguda neutralisada per una solució d'àcit conegut.[1] És un tipo de valoració basada en una reacció àcit-base o reacció de neutralisació entre el anàlit (la substància la concentració de la qual volem conéixer) i la substància valorant. El nom volumetria fa referència a la mesura del volum de les dissolucions amprades, que nos permet calcular la concentració buscada.

Método i material ampratEditar

El material bàsic empleat per a una valoració àcit-base és:

En una valoració àcit-base a voltes és necessari l'us d'un indicador àcit-base que sofrixca un canvi de color i/o d'un pH-metro per a conéixer el punt final.[2]En atres casos les pròpies substàncies que intervenen experimenten un canvi de color que permet saber quan s'ha alcançat eixe punt d'equivalència entre el número d'equivalents d'àcit i de base.

En atres valoracions o volumetrias, (redox, complexometria, de precipitació) es registra la concentració d'una substància en funció del volum de substància valorant afegida, per a determinar el punt final.

En una valoració àcit-base es preferix medir el pH com una mesura de cóm transcorre la transferència de hidrons, H+, entre el àcit i la base. Per a això s'ampren electrodos específics conectats a un potenciómetro. Prop del punt d'equivalència o punt final de la valoració s'observa un canvi molt brusc de dit potencial.

  1. Cap. 5: Valoraciones de oxidación-reducción. En: Curso de Análisis farmacéutico: Ensayo del medicamento. Kenneth A. Connors. Editorial Reverté, 1981. ISBN: 8429171134. Pág. 105
  2. Principios de química. Richard E. Dickerson. Editorial Reverté, 1992. ISBN: 8429171754. Pág. 57