Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  16:06 23 jun 2022
Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'
Llínea 58: Llínea 58:  
* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].  
 
* [[Estridentisme]]: va sorgir en [[Mèxic]] i naix de la barreja de diversos "ismes" naixcuts a la vanguarda europea. Va florir entre en [[1922]] i en [[1927]], i es va caracterisar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urbà, aixina com per l'inconformisme, l'humor negre, l'[[esnobisme]], la irreverència i el rebuig de tot lo passat. El seu representant principal va ser [[Manuel Maples Arce]].  
   −
* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|paisage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].  
+
* [[Cosmopolitisme]]: sorgides en [[1940]] en la finalitat de mostrar la problemàtica urbana. És variable, ya que el [[Paisage (gènero pictòric)|païsage]] canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. És [[Filosofia|filosòfic]], [[moral]] i [[Sicologia|sicològic]], ya que treballa en la incertea i tensió dels habitants de les grans [[metròpoli]]s. El seu màxim representant va ser [[Jorge Luis Borges]].  
    
* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.  
 
* [[Neorrealisme]]: es relaciona en l'[[existencialisme]], exagera el problema de l'angoixa, ya que transforma l'escritor de mals irreversibles, que semblen no tindre solució.  

Menú de navegació