Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca

Burundi (edita)

Revisió de 13:42 26 maig 2021

28 bytes afegits ,  13:42 26 maig 2021
Text reemplaça - 'Notes' a 'Referències'
Llínea 1: Llínea 1: −
El [[significat]] de la paraula  '''veritat''' comprén des de la [[honestitat]], la [[bona fe]] i la sinceritat en general, fins a l'acort dels conceptes en les coses, els [[fet científic|fets]] o la [[realitat]] en particular.<ref>Vore la [http://buscon.rae.es/draeI/SrvltConsulta?TIPO_BUS=3&LEMA=verdad Definició de ‘veritat' en el Diccionari de la Llengua Espanyola online de la R.A.E.] (Consultat el 5 de maig del 2009.)</ref> El terme no té una única [[definició]] en la que estiguen d'acort la majoria d'estudiosos i [[filòsofs]] professionals i les [[teoria|teorie]]s sobre la veritat continuen sent àmpliament debatudes. Hi ha posicions diferents sobre qüestions com que és lo que constituïx la veritat; com definir-la i identificar-la; si el ser humà posseïx [[innatisme|coneiximents innats]] o a soles pot adquirir-los; si hi ha les [[revelació|revelacions]] o la veritat pot conseguir-se a soles per mig de la raó; i si la veritat és [[subjectivitat|subjectiva]] u [[objectivitat|objectiva]], [[relativisme|relativa]] o [[Veritat_Relativa vs. absoluta|absoluta]], o encara fins en quin grau poden afirmar-se cada una de les dites observacions. Este artícul procura introduir les principals interpretacions i [[perspectiva]]s, tant [[historia|històriques]] com actuals, sobre este concepte.
+
{{Ficha de país
 +
| nom_oficial = ''Republika y'u Burundi''<br />''République du Burundi''<br />República de Burundi
 +
| image_bandera =  Flag of Burundi.svg
 +
| image_escut = Coat of arms of Burundi.svg
 +
| image_escut_tamany = 125px
 +
| image_mapa = Burundi (orthographic projection).svg
 +
| lema_nacional = "Ubumwe, Ibikorwa, Iterambere" ([[kirundi]]) ''Unité, Travail, Progrès'' (francés)<br />''Unitat, Treball, Progrés''
 +
| himne_nacional =''[[Burundi bwacu]] ''
 +
| capital =[[Buyumbura]]
 +
| capital_població =400.000 hab.
 +
| capital_coord. = 03_03_S_30_00_E 3º03'S,30º00'E
 +
| ciutat_principal =[[Buyumbura]]
 +
| festa_nacional=
 +
| idioma_oficial = * [[Kirundi]]<br />* [[Idioma francés|Francés]]
 +
| govern =[[República presidencialista]]  
 +
| dirigents_títuls = [[President]]  
 +
| dirigents_noms =[[Pierre Nkurunziza]]
 +
| fundació = [[Independència]]
 +
| fundació_hites =&nbsp;• data
 +
| fundació_dates =de [[Bèlgica]]<br />[[1 de juliol]] de [[1962]]
 +
| superfície =27.830
 +
| superfície_lloc =142
 +
| superfície_aigua = 7,8%
 +
| fronteres =974 km
 +
| costes =0
 +
| població =6.223.897
 +
| població_any = 98
 +
| població_lloc = 230
 +
| població_densitat =
 +
| PIB_nominal=
 +
| PIB_nominal_any =
 +
| PIB_nominal_lloc =
 +
| PIB_nominal_per_càpita=
 +
| PIB = $ 5.652 mil
 +
| PIB_any = 2007
 +
| PIB_lloc = 152
 +
| PIB_per_càpita=US$ 725 (2007)
 +
| IDH = 0,413
 +
| IDH_any = 2007
 +
| IDH_lloc =167
 +
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
 +
| moneda = [[Franc burundés]] ([[ISO 4217|BIF]])
 +
| gentilici = burundés, burundesa
 +
| horari = [[UTC]] + 2
 +
| horari_estiu =
 +
| cctld= [[.bi]]
 +
| còdic_telefònic =257
 +
| prefix_radiofònic =9UA-9UZ
 +
| còdic_ISO = 108/BDI/BI
 +
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 +
| nota1 =
   −
== ¿Qué és la veritat? ==
+
}}
−
Esta pregunta és objecte de debat entre [[teologia|teòlecs]], [[filòsof]]s i [[llògica|llògics]].
  −
Quan una definició es complix com verdadera, se sol dir que s'ha complit de forma [[satisfacció|satisfactòria]], omplint les expectatives de l'individu, en tal grau que, al posar en pràctica el dit coneiximent, produïx cert grau de [[felicitat]] o sensació de plenitut al ser conscient dels efectes pràctics del seu treball.
     −
El ser humà busca la veritat per mig de l'eixercici de les facultats [[raó (filosofia)|racionals]], en un grau més o menys cert.
     −
En [[llògica]], una [[proposició]] és tota aquella [[afirmació]] a la que se li pot assignar un grau de [[certea]]. Al ser processada per les facultats racionals, eixecutades per les facultats físiques i posades a prova segons al criteri de la persona, esta pot prendre un valor verdader o fals ''(vore [[valor de veritat]])''. Aixina podrem tindre proposicions encertadament falses i/o encertadament verdaderes, depenent de les conclusions a les quals mos encaminen les facultats racionals de la nostra ment i/o les ferramentes fabricades per a tal fi, com son ordenadors, àbacs o qualsevol atre instrument afí al model llògic/racional acceptat.
     −
Segons la [[teoria de l'adequació]], la veritat és l'adequació (no la identificació) entre les coses i l'enteniment. I tant més verdadera serà la meua comprensió, com més semblant siga a les coses. És una teoria d'orige [[aristotèlic-tomiste]].
+
'''Burundi''', oficialment '''República de Burundi''', és una chicoteta nació ubicada en la regió dels [[grans llacs d'Àfrica]] en [[Àfrica Oriental]] que [[Estat sense litoral|carix d'eixida al mar]]. Llimita al nort en [[Ruanda]], [[Tanzània]] al sur i est i en la [[República Democràtica del Congo]] a l'oest. El seu tamany és menor als 28.000 km i té una població estimada d'aproximadament 8.700.000 habitants. La seua capital és [[Bujumbura]]. Encara que és un país sense litoral, part de la frontera occidental llimita en el [[llac Tanganyika]].
   −
La '''Veritat''' sol definir-se com la conformitat existent entre el que s'expressa i la situació real d'alguna cosa o el concepte real que es té sobre un tema.
+
Els pobles [[Twa]], [[Tutsi]] i [[Hutu]] han ocupat el país des de la seua formació fa cinc sigles. Burundi fon governat com un regne pel poble Tutsi durant més de doscents anys. No obstant, a l'inici del [[sigle XX]], [[Alemanya]] i [[Bèlgica]] varen ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es convertiren en una colònia europea coneguda com [[Ruanda-Urundi]].
   −
La veritat es fa evident per mig d'un sistema de falsació que, portat a les seues últimes conseqüències, demostra com les proposicions que hem pres en conte i que mos van motivar en orige, són essencials i necessàries pera conéixer si la ferma convicció torna en veritat o no, depenent si l'objectiu inicial es complix en l'acte final. Mentres les proposicions no siguen falsables, queden dins de l'àmbit de la [[llògica]] i la [[Raó (filosofia)|raó]].
+
L'antic nom del país era ''Urundi-Ubrundi-Bruwanda''. Urundi és l'abreviació de "Urundi Rwanda" ("L'atra Ruanda"), tal com les forces colonials [[Bèlgica|belgues]] solien referir-se al territori. El nom actual del país prové del llenguage [[bantu]] [[Kirundi]].
   −
Quan algú està d'acort sincerament en una afirmació, pot o no pot reivindicar que és la veritat. Mentres que un pot tindre un bon sentit intuïtiu del que ha de ser veritat, donar una definició que conseguixca una àmplia acceptació és difícil. Una raó és que moltes vegades la veritat és primer indicada com un objectiu i a soles despuix que la gent comence a raonar quina veritat és realment. La veritat és buscada en la religió, la filosofia, les matemàtiques, l'advocacia i la ciència; estos camps usen diferents métodos i intenten arribar a la veritat per a servir a diferents objectius. No en sorpresa, l'us compartit d'una sola paraula en tots estos camps provoca en facilitat confusió i conflicte. Inclús la veritat, com la bondat i la bellea, és un tema perenne per a la humanitat.
+
L'inestabilitat política ocorreguda en la regió degut a diferències entre els Tutsi i els Hutu, va provocar una guerra civil a mijan sigle XX. Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial demócrata. El 62% de la població és pertanyent a l'[[Iglésia catòlica]], el 8% és [[musulmà]] i el percentage restant és [[animiste]] o pertany a unes atres denominacions cristianes.
   −
== Tipos de veritat ==
+
Burundi és un dels [[Annex:Països per PIB (PPA) per càpita| deu països més pobres del món]] i té el PBI per càpita més baix del món.<ref name="xlix">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlix.</ref> El PBI de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l'educació i els efectes del [[VIH]]/[[SIDA]]. Burundi està densament poblat, en una emigració substancial. El [[cobalt]] i el [[coure]] són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són [[sucre]] i [[café]].
−
=== Subjectiva vs. Objectiva ===
  −
Les veritats subjectives són aquelles en les quals estem més íntimament familiarisats. Que a mi  m'agrade el bròcul o que em dol el peu són les dos subjectivament certes. El [[Subjectivisme metafísic]] sosté que tot lo que tenim són estes veritats. Açò és, que tot sobre lo que podem saber és, d'una forma o una atra, les nostres experiències subjectives. Esta visió no rebuja necessàriament el [[realisme]]. Pero almenys sosté que no podem tindre coneiximent directe del món real.
     −
En contrast, les veritats [[Objectivisme|objectives]] pretenen ser d'alguna manera independents de les nostres creències subjectives i gusts. Les dites veritats no subsistirien en la ment pero si en l'objecte extern. Esta veritat és demostrable científicament ya que és un fet o fenomen que ocorre independentment de l'existència del ser humà. Per Eixemple, la llei de Gravetat existix, independentment de la presència o absència de sers humans sobre la Terra. Podria argumentar-se que la llei no existiria si no haguera humans en la Terra ya que no hi hauria persones que la formularen, no obstant, açò no evitaria que els cossos siguen atrits cap a la [[Terra]] ya que la força de gravetat existiria de totes les maneres.
+
== Govern i Política ==
 +
Encara que l'èlit política dels tutsi han governat el país durant sigles, despuix de l'última reforma constitucional de l'any [[2005]] un hutu, [[Pierre Nkurunziza]], fon triat com a president.
   −
=== Relativa vs. Absoluta ===
+
== Idiomes ==
−
Les veritats relatives són aquelles idees o proposicions que únicament són veritat en relació a alguna norma, convenció o punt de vista. Usualment, la norma mencionada són els principis de la pròpia cultura. Tot el món acorda que la veracitat o falsetat de ''algunes'' idees és relativa: Si es diu que la forqueta se troba a l'esquerra de la cullera, això depén de des d'a on un estiga veent. No obstant, el [[Relativisme]] és la doctrina que senyala que ''totes'' les veritats d'un domini particular(diga's moral o estètica) són d'esta manera, i el Relativisme implica que tota veritat a soles és en relació a la pròpia cultura. Per eixemple, el [[Relativisme Moral]] és la perspectiva que apunta que totes les veritats són socialment inspirades.  
+
Els idiomes oficials de Burundi són el [[mayrundi]] i el [[idioma francés|francés]], pero l'[[idioma anglés|anglés]] i el [[swahili]] són àmpliament parlats per la major part de la població.
   −
Les veritats relatives poden ser contrastades en les veritats Absolutes pero no es pot oblidar perqué es fa una ilusió. Estes últimes són idees o proposicions que són preses com verdaderes per totes les cultures i eres. Per eixemple, per als musulmans "Deu és Gran" expressa una veritat absoluta; per al micro-economiste, que la llei de la [[oferta i demanda]] determina el valor d'un be consumible en una economia de mercat és veritat en tota situació; per al Kantià, "actuar de manera que la teua màxima es convertixca en llei universal" constituïx una veritat absoluta. Estes idees a vegades són atribuïdes a la mateixa naturalea de l'univers, de Deu, la naturalea humana o a alguna essència fonamental o significació transcendental.
+
== Organisació polític-administrativa ==
 +
[[Image:Burundi Provinces.png|left|thumb|250px|<center>Mapa de les províncies</center>]]
   −
[[Absolutisme]] en un domini particular del pensament és la visió que totes les premisses en tal domini són absolutament certes o absolutament falses: Cap és verdadera per a una cultura o era mentres és falsa per a atres. Per eixemple, el [[absolutisme moral]] és la visió que tots els clams en lo moral com "La caritat és bona" són completament verdaderes o falses pera totes les cultures en totes les eres.
+
Burundi es dividix en 17 [[províncies]], <ref name="cia" /> 117 [[comunes]], <ref name="state" /> i 2638 tosals.<ref>Kavamahanga, D. [http://gateway.nlm.nih.gov/MeetingAbstracts/ma?f=102279271.Html Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi]. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.</ref> Els governs provincials s'organisen devall estos llímits. En el [[2000]], la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.<ref name="xlix" />
 +
{|
 +
|
 +
*[[província de Bubanza|Bubanza]]
 +
*[[província de Bujumbura Mairie|Bujumbura Mairie]]
 +
*[[província de Bujumbura Rural|Bujumbura Rural]]
 +
|
 +
*[[província de Bururi|Bururi]]
 +
*[[província de Cankuzo|Cankuzo]]
 +
*[[província de Cibitoke|Cibitoke]]
 +
|
 +
*[[província de Gitega|Gitega]]
 +
*[[província de Karuzi|Karuzi]]
 +
*[[província de Kayanza|Kayanza]]
 +
|
 +
*[[província de Kirundo|Kirundo]]
 +
*[[província de Makamba|Makamba]]
 +
*[[província de Muramvya|Muramvya]]
 +
|
 +
*[[província de Muyinga|Muyinga]]
 +
*[[província de Mwaro|Mwaro]]
 +
*[[província de Ngozi|Ngozi]]
 +
|
 +
*[[província de Rutana|Rutana]]
 +
*[[província de Ruyigi|Ruyigi]]
 +
*
 +
|}
   −
És important diferenciar la veritat de lo vàlit, la veracitat de la validea. Una cosa és verdadera quan és corroborada en la pràctica. En canvi, se diu que alguna cosa és vàlida quan no té comprovació en la nostra la realitat, a soles en la nostra ment. Una teoria que no és comprovada en la realitat no pot tindre el ranc de veritat ni de falsetat.
+
== Geografia ==
 +
[[Image:By-map.png|thumb|200px|<center>mapa de Burundi</center>]]
 +
Este chicotet país en l'interior de la regió dels grans [[llac]]s [[africà|africans]], és en general, un país montanyós, especialment en [[Occident]], en planes que ocupen la zona est, prop de la frontera en [[Tanzània]]. L'altitut mínima és de 772 m, a la vora del [[llac Tanganyika]], i la màxima en la montanya ''Heha'', una montanya que conseguix els 2.670 m. L'altitut mija ronda els 1.700 m.
   −
== Vore també ==
+
En la fusió del [[gel]] de les montanyes del nort, s'inicia un curs d'aigua el [[riu Kagera]], que és considerat com la font més remota del [[Riu Nil]].
   −
*[[Creència]]
+
El clima és, en general [[clima equatorial|equatorial]], encara que varia en l'altitut, en les temperatures miges que varien any rere any entre 23 i 17 [[Grau sexagesimal|graus]] segons l'altitut. La precipitació mija anual ronda els 150 cm, distribuïda per dos [[estació de l'any|estacions]] humides (febrer - Maig i setembre - Novembre), intercalades entre elles per dos estacions seques (setembre - Novembre i decembre - Giner).
−
*[[Epistemologia]]
  −
*[[Evidència]]
  −
*[[Honestitat]]
  −
*[[Coneiximent]]
  −
*[[Certea]]
  −
*[[Ignorància]]
  −
*[[Afirmació]]
  −
*[[Paradoxa del mentirós]]
  −
*[[Mentira]]
  −
*[[Objectivitat (filosofia)|Objectivitat]]
  −
*[[Relativisme]]
  −
*[[Unitat de la proposició]]
  −
*[[Alétheia]]
      +
== Ecologia ==
 +
[[WWF]] dividix Burundi en tres [[Ecorregió|ecorregions]]: la [[sabana arborada de miombo del Zeneze central]] cobrix la major part del país, excepte les montanyes de l'oest, ocupades per la [[selva montanyesa de la falla Albertina]]; i l'extrem nordest, que correspon al [[mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]].
   −
== Referències ==
+
== Economia ==
−
{{listaref}}
+
Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, <ref name="cia" /> al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu devall la llínea de la [[pobrea]].<ref>[http://www.iss.co.za/AF/profiles/burundi/Population.Html Burundi Population]. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.</ref> [[Fam canina |fam]] i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, <ref name="wein5" /> i d'acort en el [[PMA]], el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.<ref>[http://www.wfp.org/country_brief/indexcountry.asp?region=2&section=9&sub_section=2&country=108 Where We Work - Burundi]. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.</ref> Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.<ref>White, A. (2007). [http://www.le.ac.uk/users/aw57/world/sample.Html a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology?] Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.</ref> Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.<ref name="cia" />
 +
 
 +
L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del [[PBI]] l'any [[1997]]. L'[[agricultura de subsistència]] representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.<ref name="autogenerated1">Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlvii.</ref> La font d'ingressos més important és el [[café]], que conforma el 93% de les exportacions.<ref>Dinham, B., ''Agribusiness in Àfrica'', p. 56.</ref> atres productes derivats de l'agricultura són [[cotó]], [[te]], dacsa, [[sorghum]], batates, [[bananes]], [[mandioca]]; carn vacuna, [[llet]] i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són [[urani]], [[níquel]], cobalt, coure i [[platí]].<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', p. xlviii.</ref> Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el [[franc de Burundi]]; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un [[dólar americà]].
 +
 
 +
Burundi és un dels membres de la [[Comunitat Africana Oriental]], i també membre potencial de la futura [[Federació Africana Oriental]].
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
[[Image:Burundi-Demography.png|250px|thumb|<center>Evolució demogràfica de Burundi</center>]]
 +
[[Image:800px-Karuzi Burundi goats.jpg|thumb|200px|left|Grup de dònes burundeses criant cabres]]
 +
 
 +
Cap a [[2009]], la població estimada es trobava en els 8,988,091 habitants. Esta estimació pren en conte els efectes del SIDA, que són significatius sobre la demografia del país. <ref name="cia" /> <ref name="xlix" />Més de 500.000 persones s'han desplaçat a causa d'esta malaltia.<ref name="xlix" /> molts burundesos han emigrat a atres països a causa de la guerra civil. En [[2006]], [[Estats Units]] va rebre prop de 10.000 refugiats provinents d'este país.<ref>Kaufman, Stephen. [http://www.america.gov/st/washfile-english/2006/October/20061017183816esnamfuak0.9061396.Html U.S. Accepting Approximately 10,000 Refugees from Burundi]. October 17, 2006. [[U.S. Department of State]]. Retrieved on June 30, 2008.</ref>
 +
 
 +
La major part dels burundesos viu en àrees rurals, i prop d'un sext de la població ho fa en urbanisacions.<ref>MacDonald, F., ''Peoples of Àfrica'', p. 62.</ref> La densitat de població de 315 persones per quilómetro quadrat és la segona més elevada en [[Àfrica Subsahariana]].<ref name="state" /> El 85% de la població és d'orige ètnic Hutu, 15% és Tutsi i menys del 1% Twas, aproximadament.<ref>Eggers, E., ''Historical Dictionary of Burundi'', ix.</ref>
 +
 
 +
=== Religió ===
 +
Diverses fonts estimen la població cristiana en al voltant del 70%, sent l'Iglésia Catòlica la de major representació, en el 65%. Practicants protestants i anglicans componen el 5% restant. S'estima que un 23% dels habitants s'adherix a creences tradicionals indígenes; i alguns d'estos grups tradicionals indígenes prometen cures per al VIH/SIDA, ademés d'aliments. La població musulmana ronda el 10%, i la major part d'estos viuen en àrees urbanes. Els [[sunites]] són majoria entre els musulmans, i el restant és [[chiita]].<ref>[http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2007/90085.Htm U.S. Department of State]</ref>
 +
 
 +
=== Salut ===
 +
L'[[assistència sanitària]] de Burundi és molt menor que la d'atres països. L'[[esperança de vida]] és de 50.1 anys.<ref>http://hdrstats.undp.org/en/countries/country_fact_sheets/cty_fs_BDI.Html</ref> Un percentage significatiu de la població patix de [[desnutrició]]. A principis del 2000 hi havia 3 meges per cada mil habitants.<ref name="hdrstats.undp.org"/> La prevalença del SIDA cap a [[2007]] era del 4.2%.<ref>http://www.medicalnewstoday.com/articles/108954.php</ref>
 +
 
 +
== Cultura ==
 +
[[Image:800px-Gitega drums.jpg|thumb|right|<center>Tambors gitega</center>]]
 +
La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels [[desorde civil |desordens civils]]. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'[[agricultura]], un típic menjar burundés consistix en [[batata]], [[dacsa]] i [[pésol]]s. A causa del seu cost, la carn a soles es menja algunes vegades al mes. Quan diversos burundesos de conegut pròxim s'unixen per a una reunió beuen impeke, una [[cervesa]], des d'un gran contenidor. Cada persona rep un glopet per a simbolisar l'unitat.<ref>[http://www.Cp-pc.ca/english/Burundi/eating.Html Eating the Burundian Way]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref>
 +
 
 +
L'[[artesania]] és una forma important d'expressió artística en Burundi, i és atractiva en forma de regal per a molts turistes. La [[cistelleria]] és una artesania difosa entre els artistes burundesos.<ref>Levin, Adam. ''The Art of African Shopping''. [[Cape Town]], [[South Àfrica]]: Struik, 2005. P. 36. ISBN 9781770070707</ref> També es fan atres artesanies com màixqueres, escuts, ceràmiques i estàtues. <ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Burundi Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref>
 +
 
 +
El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup [[Royal Drummers of Burundi]], que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. <ref>[http://gazette.gmu.edu/articles/8972/ Center for the Arts Presents the Royal Drummers of Burundi]. ''The Mason Gazette''. September 14, 2006. [[George Mason University]]. Retrieved on July 20, 2008.</ref> Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'[[abatimbo]], que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'[[abanyagasimbo]] ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la [[flauta]], la [[cítra]], l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al [[Berimbau]] brasiler), l'inanga i l'inyagara.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/arts.Html Arts and Literature]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref>
 +
 
 +
[[Image:Le Match.jpg|thumb|left|<center>Fútbol en Burundi</center>]]
 +
 
 +
El [[kirundi]], el [[francés]] i el [[suahili]] són idiomes que es parlen en Burundi.<ref name="cia" /> La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària.<ref>[http://www.cp-pc.Ca/english/Burundi/learning.Html Learning in Burundi]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.<ref>Vansina, Jan. ''Oral Tradition as History''. [[Madison, Wisconsin]]: [[University of Wisconsin]] Pres, 1985. P. 114. ISBN 0299102149</ref>
 +
 
 +
El [[bàsquetbol]] i l'[[atletisme]] són deports notoris en Burundi.<ref>[http://cp-pc.ca/english/burundi/sports.Html Sports and Recreation]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.</ref> El [[fútbol]] és un passatemps popular en tot el país, com també ho és la [[mancala]]. En Burundi la major part de les festes cristianes se celebren, sent aixina [[Nadal]] la més important.<ref>[http://www.cp-pc.ca/english/burundi/holidays.Html Burundi Holidays]. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.</ref> El dia de l'independecia burundesa és celebrat anualment el [[1 de juliol]].<ref>
 +
Trawicky, Bernard and Ruth Wilhelme Gregory. ''Anniversaries and Holidays''. [[Chicago, Illinois]]: American Library Association. P. 110. ISBN 0838906958</ref> En [[2005]], el govern va decretar que el [[Eid al-Fitr]], una celebració [[islàmica]], era considerada festa pública.<ref name="Burundi celebrates Muslim holiday">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/4402974.stm Burundi celebrates Muslim holiday]. [[BBC]]. November 3, 2005. Retrieved on June 30, 2008.</ref>
 +
 
 +
Recentment, el govern ha realisat canvis en les lleis, un d'elles criminalisa l'[[homosexualitat]]. Les persones que se troben culpables d'haver tengut relacions en individus del mateix sexe corren el risc de passar entre dos i tres anys en la presó, i han de pagar una multa que ronda entre els 50.000 i 100.000 francs burundesos. [[Amnistia internacional]] ha repudiat esta acció, prenent-la com una violació a les obligacions de Burundi baix el marc de les lleis regionals i internacionals, inclús contra la constitució del país, que assegura el dret a la privacitat.<ref>http://www.samesame.com.au/news/international/3952/Bittersweet-Change-In-Burundi.Htm Bittersweet Change In Burundi, Christian Taylor, SameSame.Com.Au</ref>
 +
 
 +
=== Educació ===
 +
En Burundi es troba l'[[Universitat de Buyumbura]]. Hi ha uns quants museus en les ciutats, com el [[Museu Geològic de Burundi]] en Buyumbura; ademés del [[Museu Nacional de Burundi]] i el [[Museu de la Vida de Burumbí]], en [[Gitega]]. L'alfabetisació adulta masculina ronda la mitat dels habitants, i la femenina prop d'un quart.<ref>http://www.tradeport.org/countries/burundi/01grw.html</ref>
 +
 
 +
{| align="center" class="wikitable" border="1"
 +
|+ '''<big>Festes</big>'''
 +
|- style="background:#efefef;"
 +
! Data
 +
! Nom en valencià
 +
! Nom local
 +
! Referències
 +
|-
 +
| [[1 de giner]]
 +
| Dia d'any nou
 +
| Jour de l'An
 +
|  -
 +
|-
 +
| [[5 de febrer]]
 +
| Dia de l'unitat
 +
| Jour de l'unité
 +
| -
 +
|-
 +
| [[1 de maig]]
 +
| [[Dia Internacional del Treball|Dia del treball]]
 +
| Fête Du travail
 +
|  -
 +
|-
 +
| Varia cada any
 +
| [[Ascensió de Jesús|Ascensió]]
 +
| Ascensión
 +
| -
 +
|-
 +
| [[1 de juliol]]
 +
| Dia de l'[[independència]]
 +
| Ukwikukira kw'Uburundi /Fête de l'indépendance
 +
|  -
 +
|-
 +
| [[15 d'agost]]
 +
| [[Assunció de Maria|Assunció]]
 +
| Assomption
 +
|  -
 +
|-
 +
| [[13 d'octubre]]
 +
| Rwagasore
 +
| Rwagasore
 +
| Aniversari de l'assessinat de [[Louis Rwagasore]]
 +
|-
 +
| [[21 d'octubre]]
 +
| Dia de Ndadaye
 +
| Jour de Ndadaye
 +
| Aniversari de l'assessinat del president [[Melchior Ndadaye]]
 +
|-
 +
| Variable en el calendari llunar
 +
| Fi del [[Ramadà]]
 +
| Fi Du Ramadà
 +
| Festa [[Islam|islàmica]]
 +
|-
 +
| [[1 de novembre]]
 +
| Dia de [[Tots Sants]]
 +
| Toussaint
 +
|  -
 +
|-
 +
| [[25 de decembre]]
 +
| Dia de [[Nadal]]
 +
| Jour de Nöel
 +
|  -
 +
|}
    
== Referències ==
 
== Referències ==
−
 
+
{{listaref|2}}
−
* Jorge Acevedo Guerra: ''Veritat originària com a obertura en Heidegger. Una aproximació a la seua dotze tesis sobre la veritat''. En [[Reviste de Ciències Socials]] Números 49/50, ''En Recort de [[Jorge Milles Jiménez]] '', Valparaíso (Xile), 2005.
  −
* Jorge Acevedo Guerra: ''La veritat originària —Obertura—, i el concepte de [[valor]]. Heidegger''. En: Cèsar Ojeda i Alejandro Ramírez (Editors): ''El sentiment d'allò humà en la ciència, la filosofia i les arts. Homenage a [[Félix Schwartzmann]] '', Editorial Universitària, Santiago de Chile, 2004.
  −
*Blackburn, S and Simmons K. 1999. ''Truth''. Oxford University Pres. Artículs clàssics, incloent obres de James, Russell, Ramsey, Tarski i mes recents.
  −
* [[René Descartes]]: ''[[Discurs del método]] '' (''Discours de la méthode pour bé conduire sa Raison et chercher la Vérité dans els Sciences''), Editorial Aguilar, Buenos Aires, 1968. Trad. I Pròleg d'Antonio Rodríguez Huéscar.
  −
*Field, H. 2001. ''Truth and the Absence of Fra'', Oxford.
  −
*  [[Hans-georg Gadamer]]: ''[[Veritat i Método]] '' , Edicions Seguix-me, Salamanca, 1977.
  −
*  hans-georg Gadamer: ''[[Veritat i Método, II]] '' , Edicions Seguix-me, Salamanca, Quinta edició, 2002.
  −
* [[Diego Gràcia Guillén]]: ''[[Voluntat de veritat]] '', Ed. Labor, Madrit, 1986.
  −
*Grover, Dorothy. 1992. ''The Prosentential Theory of Truth'', Princeton University Pres.
  −
*Habermas, Jürgen. 2003.  ''Truth and Justification''. MIT Pres.
  −
*[[Martin Heidegger]]: ''[[Llògica]]. Subtítul: La pregunta per la [[veritat]] '', Aliança Editorial, Madrit, 2004. Trad. De Joaquín Alberto Ciria Cosculluela.Títul original:Gesamtausgabe: "Logik. Die Frage nach Der Wahrheit". Curs de Marburg, semestre d'hivern de 1925-1926. Vittorio Klostermann, Frankfurt a. M. Edició de Walter Biemel (1976).
  −
*Martin Heidegger: ''[[de l'essència de la veritat]] ''. Sobre la paràbola de la caverna i el Teeteto de Plató, Lliçons del semestre de l'hivern de 1931/32 en l'Universitat de Friburg. Editorial Herder, Barcelona, 2007. Trad. D'Alberto Ciria. Pàgines: 317. ISBN 84-254-2489-5.Títul original: GA, 34: ''Vom Wesen Der Wahrheit''. Zu Platons Höhlengleisnis und Theätet, Vittorio Klostermann, Frankfurt am Main, 1988; 2n ed., 1997. Edició d'Herrmann Mörchen.
  −
*Martin Heidegger: ''[[Fites]] '', Aliança Editorial, Madrit, 2000. Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte. Títul original: Gesamtausgabe (Edició integral), Volum 9: "Wegmarken",[[1976]]. Edició de Friedrich-Wilhelm Von Herrmann.
  −
*Martin Heidegger: ''[[de l'essència de la veritat]] '' ([[1943]]). En ''[[Ser, Veritat i Fonament]] '', Montanya Àvila Editors, Caracas, 1968. Traducció d'Eduardo García Belsunce. Ara, també en ''[[Fites]] '' (2000). Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte. Una atra versió: "de l'essència de la veritat", Edicions del Departament de Filosofia de l'Universitat de Chile, Santiago, 2005. Traducció de Francisco Abalo. Edició de Jorge Acevedo Guerra.
  −
* Martin Heidegger: ''[[Preguntes fonamentals de la Filosofia. «Problemes» triats de la «Lògica»]] '', Edicions del Departament de Filosofia de l'Universitat de CHile (Colecció Publicacions Especials), Santiago de Chile, 2004. Segona edició, revisada, 2006. Trad. De Pablo Sandoval Villarroel. Edició de Jorge Acevedo Guerra.(Aboca des de la pàgina 1 fins a la 190 de l'original indicat a continuació). Títul original:“Grundfragen Der Philosophie. Ausgewählte »Probleme« Der »Logik«”; GA, 45. Freiburger Vorlesung Wintersemester 1937-1938. Edició de Friedrich-Wilhelm Von Herrmann. V. Klostermann, Frankfurt a. M., 1984
  −
* Martin Heidegger: ''[[Introducció a la filosofia]] '', Editorial Càtedra / Edicions de l'Universitat de Valéncia, Madrit, segona edició, 2001. Trad. De Manuel Jiménez Redondo. Títul original: ''Einleitung in Die Philosophie''. Curs de Friburg; primer semestre del curs 1928-1929. Edició d'Ina Saame-Speidel (1996).
  −
* Martin Heidegger:''[[Ser i Temps]] '' ([[Sein und Zeit]]); ha segut traduït al castellà pel filòsof espanyol —Discípul de [[José Ortega i Gasset]]—, [[José Gaos]] (Ed. Fons de Cultura Econòmica, Mèxic, 1951), i pel filòsof chilé —Discípul de [[Xavier Zubiri]] i de [[Hans-georg Gadamer]]—,  [[Jorge Eduardo Rivera Cruchaga]] (Ed. Universitària, Santiago de Chile, 1997. Esta versió fon reeditada per l'Ed. Trotta de Madrit en 2003).
  −
* Martin Heidegger: [["Doctrina de la veritat segons Plató"]]. En ''[["Doctrina de la veritat segons Plató" i "Carta sobre el "humanisme" "]] '', Edicions de la Facultat de Filosofia i Educació de l'Universitat de Chile, Colecció Tradició i Tasca, dirigida per [[Ernesto Grassi]]. Santiago de Chile, 1956.Traducció de Juan David García Bacca. Ara, també en ''[[Fites]] '', 2000. Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte.
  −
*''[[Sengles perdudes]] '' o ''[[Camins de bosc]] '' ([[1950]]), Editorial Losada, Buenos Aires, 1960. Traducció de José Rovira Armengol / Editorial Aliança, Madrit, 1995. Traducció d'Helena Cortés i Arturo Leyte. Títul original: ''Holzwege'', V. Klostermann, Frankfurt a. M., [[1950]].
  −
*Horwich, P. ''Truth''. Oxford.
  −
* [[Karl Jaspers]]:''Von Der Wahrheit'', Piper & CO. Verlag, München, 1947
  −
*Kirkham, Richard 1992: ''Theories of Truth''. Bradford Books. Un molt bon llibre de referència.
  −
*Kripke, Saul 1975: "An Outline of a Theory of Truth" ''Journal of Philosophy'' 72:690-716.
  −
*Nietzsche, Friedrich: ''Sobre veritat i mentira en sentit extramoral'', Editorial Technos, Madrit.
  −
* [[José Ortega i Gasset]]: [[Veritat i perspectiva]] (1916); en ''L'Espectador - I''. ''Obres Completes'', Vol. II, Ed. Taurus, Madrit, 2004; Pp. 159-164.
  −
* [[José Ortega i Gasset]]: ''[[El tema del nostre temps]] '' (1923). ''Obres Completes'', Vol. III, Ed. Taurus, Madrit, 2004.
  −
* [[Jesús Padilla Gálvez]]: ''[[Veritat i demostració]] '' (2007). Plaça i Valdés, Madrit, 2007. ISBN: 978-84-96780-19-4.
  −
*Rescher, Nicholas, ''The Coherence Theory of Truth'' (Oxford: Clarendon Pres, 1973). ISBN 0-19-824401-0.
  −
* [[Antonio Rodríguez Huéscar]]:  [[Perspectiva i Veritat]] , Edicions de la Reviste d'Occident, Madrit, 1966.
  −
* [[Jean-Paul Sartre]]: ''[[Veritat i existència]] '', Paidós I.C.E. / U.A.B., Barcelona, 1996. Trad. D'Alicia Puleo. Revisió de la traducció, notes i títuls en els màrgens de Celia Amorós.
  −
* Williams, Bernard, ''Truth and Truthfulness'' (Princeton:  Princeton University Pres, 2004) ISBN 0-691-11791-8.
  −
* [[Xavier Zubiri]]: [[L'home i la veritat]] (1966), Aliança Ed. / Fundació Xavier Zubiri, Madrit, 1999. Edició de Juan A. Nicolás.
      
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{wikiquote|Verdad}}
+
*[http://www.burundi-gov.bi/ Lloc oficial del Govern de Burundi] (en francés)
−
{{wiktionary|verdad}}
+
*[https://www.cia.gov/library/publications/world-leaders-1/world-leaders-b/burundi.Html Cap d'Estat i membres del gabinet] (en anglés)
 +
*[http://ucblibraries.colorado.edu/govpubs/for/burundi.Htm Burundi] en ''UCB Libraries GovPubs''
 +
* [http://www.intermonoxfam.org/Burundi intermón Oxfam en Burundi]
 +
* [http://www.Fao.Org/countryprofiles/index.Aspe?lang=es&ISO3=BDI Perfils de països de la FAO: Burundi]
   −
* [http://www.formalontology.it/aletheia.htm History of Truth: The Greek "Aletheia"]
+
{{Països d'Àfrica}}
−
* [http://www.formalontology.it/veritas.htm History of Truth: The Latin "Veritas"]
  −
*[http://www.formalontology.it/aletheia.htm La verdad como ''alétheia'' (Heidegger). En inglés]
  −
*[http://www.foundationsmag.com/truth.html Truth Is Stranger Than It Used To Be]
  −
*[http://etext.lib.virginia.edu/cgi-local/DHI/dhi.cgi?id=dv2-04 ''Dictionary of the History of Ideas'':] Double Truth
  −
*[http://www.galilean-library.org/int10.html An Introduction to Truth] by Paul Newall, aimed at beginners.
  −
*Stanford Encyclopedia of Philosophy:
  −
**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-coherence/ Coherence theory of truth]
  −
**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-correspondence/ Correspondence theory of truth]
  −
**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-deflationary/ Deflationary theory of truth]
  −
**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-identity/ Identity theory of truth]
  −
**[http://plato.stanford.edu/entries/truth-identity/ Revision theory of truth]
  −
**[http://plato.stanford.edu/entries/tarski-truth/ Tarski's definition of truth]
  −
*[http://uk.geocities.com/frege@btinternet.com/cantor/joachim.htm Harold Joachim's The Nature of Truth]
  −
*[http://www.ditext.com/tarski/tarski.html  Tarski's classic 1944 paper a on the Semantic Conception of Truth]
  −
* Alfred Tarski, ''[http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/tarski.pdf La concepción semántica de la verdad y los fundamentos de la semántica]'' -traducción al castellano-.
  −
*[http://www.universidadabierta.edu.mx/Biblio/D/DescartesRene_DiscursoDelMetodo.htm Discurso del Método (en castellano): Universidad Abierta]
  −
*[http://presencias.net/indpdm.html?http://presencias.net/invest/ht3017a.html Discurso del Método. Traducción de Manuel García Morente]
  −
*[http://www.intratext.com/X/FRA0019.HTM René Descartes: ''Discours de la méthode pour bien conduire sa Raison et chercher la Vérité dans les Sciences'']
  −
*[http://fr.wikisource.org/wiki/Recherche_de_la_vérité_par_les_lumières_naturelles René Descartes: Recherche de la Vérité par les  Lumières Naturelles. Texte de l'édition: V. Cousin]
  −
*[http://abu.cnam.fr/cgi-bin/go?methode3 René Descartes: Discurso del método] (en francés) 
  −
*[http://abu.cnam.fr/cgi-bin/go?medit3 René Descartes: Meditaciones metafísicas] (en francés)
  −
*[http://www.cybertesis.cl/tesis/uchile/2000/abalo_f/doc/abalo_f.pdf La doctrina de Platón acerca de la verdad]
  −
*[http://www.nietzscheana.com.ar/sobre_verdad_y_mentita_en_sentido_extramoral.htm Nietzsche: Sobre verdad y mentira en sentido extramoral]
  −
*[http://www.fh-augsburg.de/~harsch/germanica/Chronologie/19Jh/Nietzsche/nie_lueg.html Nietzsche: Sobre verdad y mentira en sentido extramoral (original en alemán)]
  −
*[http://www.filosofia-internet.net/defezweb-net/VerdadOrtega.pdf. Verdad, conocimiento y realidad en Ortega]
  −
*[http://www.webdianoia.com/contemporanea/ortega/ortega_fil_pers.htm Perspectivismo y verdad]
  −
*[http://fayl.uh.cu/intra/other/TEXTOS%20ELECTR%D3NICOS-%20SELECCI%D3N%20DE%20LECTURAS/23ARTE%20Y%20VERDAD%20DE%20LA%20PALABRA.%20HANS%20GEORG%20GADAMER..doc  Hans-Georg Gadamer: Arte y Verdad de la Palabra]
  −
*[http://www.arvo.net/pdf/La%20verdad%20de%20las%20cosas,%20un%20concepto%20olvidado.htm Josef Pieper: La verdad de las cosas, un concepto olvidado]
  −
*[http://www.ensayistas.org/filosofos/spain/ortega/ortega8.htm Filosofía y verdad en Ortega y Gasset]
  −
*[http://www.saber.ula.ve/cgi-win/be_alex.exe?Acceso=T016300002452/5&Nombrebd=saber Verdad como apertura y lenguaje]
  −
*[http://webpersonal.uma.es/~ROJAS_A/resenaA.htm Martin Heidegger: ''Lógica. La pregunta por la verdad'' (reseña)]
  −
*[http://www.ensayistas.org/antologia/XXE/ortega/ José Ortega y Gasset: ''Verdad y Perspectiva'']
  −
*[http://www.conocereisdeverdad.org/website/index.php?id=2106 Dietrich y Alice von Hildebrand:''Veracidad''.  Julián Marías: ''Sentido de la verdad]
  −
*[http://www.ensayistas.org/filosofos/spain/ortega/ortega8.htm Pedro Chamizo: Filosofía y Verdad en Ortega]
  −
*[http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0049-34492005000100009&script=sci_arttext Hermenéutica y verdad teológica]
  −
*[http://www.ucm.es/BUCM/revistas/fsl/02112337/articulos/ASHF9696120039A.PDF F.-W. von Herrmann: Lógica y verdad en Husserl y Heidegger]
  −
*[http://www.ucm.es/info/especulo/numero1/jmarias.htm Julián Marías: Verdad y perspectiva y otros temas orteguianos (entrevista)]
  −
*La concepción coherentista de la verdad en Davidson | en Revista Observaciones Filosoficas
  −
*[http://www.ldiogenes.buap.mx/revistas/12/7.pdf Doce tesis acerca de la verdad. Heidegger | En ''La lámpara de Diógenes'']
     −
{{Traduït de|es|Verdad}}
+
{{Traduït de|es|Burundi}}
−
[[Categoria:Terminologia filosòfica]]
+
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
−
[[Categoria:Llògica]]
 
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/174372...174373»

Menú de navegació