Edició de «Verps incoatius»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
−
Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de subjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps adés mencionats excepte en la primera i segon persona del plural (nosatros i vosatros).
+
Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de sbjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps abans mencionats excepte en la primera i segona persona del plural (nosatres i vosatres).
  
 
==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana==
 
==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana==
−
Se te com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor:
+
Se té com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor:
 
{| class="wikitable"
 
{| class="wikitable"
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
 
| bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu'''
Llínea 78: Llínea 78:
 
|}
 
|}
  
−
Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si be s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia.
+
Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si bé s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia.
  
 
==Conflicte en els incoatius en la llengua actual==
 
==Conflicte en els incoatius en la llengua actual==
  
−
Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Despuix, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels  
+
Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels  
 
90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este:
 
90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este:
  
Llínea 133: Llínea 133:
 
|}  
 
|}  
  
−
Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies actualment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar.
+
Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies acutalment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar.
  
 
==Incoatius en atres llengües==
 
==Incoatius en atres llengües==
Llínea 162: Llínea 162:
 
|}  
 
|}  
  
−
En la [[llengua balear]] és un cas molt estrany, puix en cada illa es fa d'una manera diferent: en [[Eivissa]] i les [[Illes Pitiuses|Pitiüses]] el model seguix sent el clàssic, en [[Menorca]] han adoptat el model del català central i en [[Mallorca]] han mantingut el model clàssic pero canviant la vocal del subjuntiu. En la llengua general, se recomana el model mallorquí, que és aixina:
+
En la [[llengua balear]] és un cas molt estrany, puix en cada illa es fa d'una manera diferent: en [[Eivissa]] i les [[Illes Pitiuses|Pitiüses]] el model seguix sent el clàssic, en [[Menorca]] han adoptat ell model del català central i en [[Mallorca]] han mantingut el model clàssic pero canviant la vocal del subjuntiu. En la llengua general, se recomana el model mallorquí, que és aixina:
  
 
{| class="wikitable"
 
{| class="wikitable"
Llínea 171: Llínea 171:
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
 
|-
 
|-
−
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''es''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êix'''es''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quis''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quis''
 
|-
 
|-
−
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êix'''''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''qui''
 
|-
 
|-
Llínea 183: Llínea 183:
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Floriu''
 
|-
 
|-
−
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êx'''en''
+
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''êix'''en''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quin''
 
| bgcolor=#DDEEFF | ''Flor'''ês'''quin''
 
|}
 
|}
Llínea 215: Llínea 215:
 
* ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''.
 
* ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''.
 
{{Llengua valenciana}}
 
{{Llengua valenciana}}
−
{{Gramàtica del valencià}}
 
  
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Valencià]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 
[[Categoria:Gramàtica del valencià]]
 
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]]
 
[[Categoria:Morfologia verbal del valencià]]
−
[[Categoria:Normes d'El Puig]]
 

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Verps_incoatius»