Via Augusta

La Via Augusta fon la calçada romana més llarga de Hispània en una llongitut aproximada de 1.500 km que discorrien des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterràneu.

És una de les vies més estudiades, més transitades i millor conegudes des de l'Antiguetat, en part gràcies a que apareix molt habitualment en testimonis antics com els Gots Apolinares i el Itinerari d'Antonino. Partia en l'actual localitat de La Junquera, sent una prolongació de la Via Domitia, que vorejava la costa del sur de la Gàlia fins a Itàlia. Va constituir l'eix principal de la ret viària en la Hispània romana. Al llarc de les époques ha anat rebent diferents noms com Via Hercúlea o Via Heráclea, Camí d'Aníbal, Via Exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir i Ruta de l'Espart. L'emperador August li donaria nom, a raïl de les reparacions que es varen dur a fi devall el seu mandat, sobre els anys 8 i 2 a. C., quan es va convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterràneu. Actualment la carretera N-420, N-340 i l'Autopista del Mediterràneu (A-7, AP-7, A-70) seguixen en molts trams el mateix itinerari que la Via Augusta.

Ciutats per les quals passava la calçada

• Gades (Cadis)
• Portus Gaditanus (El Port de Santa Maria?)
• Rotea (Rota)
• Ugia (Torre Alocaz, Bravatell)
• Orippo (Dos Germanes)
• Híspalis (Sevilla)
• Carmo (Carmona, Sevilla)
• Obucla u Obúlcula (La Monclova, Fonts d'Andalusia)
• Colònia Augusta Firma Astigi (Écija, Sevilla)
• Corduba (Còrdova)
• Mentesa Oretana (Vilanova de la Font)
• Saltigi (Chinchilla de Muntanya-Aragó)
• Libisosa (Lezuza)
• Carthago Nova (Cartagena)
• Saetabis (Xàtiva)
• Valentia (Valéncia)
• Saguntum (Sagunt)
• Dertosa (Tortosa)
• Tarraco (Tarragona)
• Aquis Vocontis (Caldes de Malavella)
• Gerunda (Girona)
• Narbonem (Narbona)

Nota: A ciutats com Rogenc s'accedia per vies secundàries.

Se dubta si passava per Híspalis (Sevilla), o s'accedia per mig d'un ramal

Restes de la Via Augusta

Fins a finals del sigle XX sobre la tallamar del pont d'Alcantarilla, en el terme municipal de Utrera (Sevilla), una inscripció senyalava que pel mateix discorria la Via Augusta, que enllaçava la Bètica en el nort de Hispània.

Moltes ciutats conserven restes del seu traçat, que seguix aproximadament el de l'actual autopista AP-7. Hi ha un tram prou llarc i visible en el municipi de Perelló. L'arc de Bará està situat sobre esta via que passava per devall.

En Valéncia la Via Augusta és visible en dos llocs cèntrics de la ciutat, el primer es troba junt en la Catedral, en el museu conegut com l'Almoina integrat per restes de les distintes époques de la ciutat, i el segon, junt en l'antic Palau dels Borja (Borgia) hui Corts Valencianes. En l'Almoina ademés d'unes decenes de metros del paviment de la via, podem vore restes de les antigues columnes del temple de les nimfes de la mateixa época, un pou, o restes de cases visigodes i àraps.

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Vía_Augusta de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.