Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Vicent Llorens Poy

| nom = Vicent Llorens Poy

| image =  

| image = [[File:Escultura de San Pascual Baylón Villarreal 2.JPG|thumb|260px]]

| peu =  

| peu = Escultura de [[Sant Pasqual Baylón|Sant Pasqual Baylon]] en [[Vilarreal]]

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Pintor i escultor.

| ocupació = Pintor i escultor.

Vicent Llorens Poy va nàixer en l'any 1936, en el mateix moment en que s'estava destruint l'antic temple de Sant Pasqual Baylón, actual patró de Vilarreal. En a soles sèt anys va començar els primers estudis de dibuix, pintura i modelació en qui seria sempre el seu gran mestre i mentor, l'escultor [[José Ortells López|José Ortells]].  

Vicent Llorens Poy va nàixer en l'any 1936, en el mateix moment en que s'estava destruint l'antic temple de Sant Pasqual Baylón, actual patró de Vilarreal. En a soles sèt anys va començar els primers estudis de dibuix, pintura i modelació en qui seria sempre el seu gran mestre i mentor, l'escultor [[José Ortells López|José Ortells]].  

Despuix d'haver guanyat en un dibuix el primer premi del Concurs Provincial d'Arts Plàstiques patrocinat per la [[Diputació de Castelló]] en l'any [[1949]], dos anys més tart va ingressar en l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia]].  

Despuix d'haver guanyat en un dibuix el primer premi del Concurs Provincial d'Arts Plàstiques patrocinat per la [[Diputació de Castelló]] en l'any [[1949]], dos anys més tart va ingressar en l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia]].  

En l'any [[1952]] va obtindre una beca del Patronat de Formació Professional per a estudis superiors que va mantindre durant tota la carrera, completada en el seu trasllat a [[Madrit]], a on es va graduar com a professor de dibuix en l'Escola Superior de Belles Arts als 19 anys d'edat, al mateix temps que la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]] li concedia la beca de la fundació ''Carmen del Río''.  

En l'any [[1952]] va obtindre una beca del Patronat de Formació Professional per a estudis superiors que va mantindre durant tota la carrera, completada en el seu trasllat a [[Madrit]], a on es va graduar com a professor de dibuix en l'Escola Superior de Belles Arts als 19 anys d'edat, al mateix temps que la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando]] li concedia la beca de la fundació ''Carmen del Río''.  

En l'any [[1962]] va guanyar, per concurs, una beca del govern italià per a l'ampliació d'estudis en l'Acadèmia de Belles Arts de [[Roma]] i els museus d'[[Itàlia]]. Per mig d'un atre concurs de mèrits va conseguir una atra ajuda del govern francés que li va permetre residir en [[París]] durant el curs [[1965]]-[[1966]], estudiant les tendències de l'art contemporàneu.

En l'any [[1962]] va guanyar, per concurs, una beca del govern italià per a l'ampliació d'estudis en l'Acadèmia de Belles Arts de [[Roma]] i els museus d'[[Itàlia]]. Per mig d'un atre concurs de mèrits va conseguir una atra ajuda del govern francés que li va permetre residir en [[París]] durant el curs [[1965]]-[[1966]], estudiant les tendències de l'art contemporàneu.

== Obra pictòrica ==

== Obra pictòrica ==

Com a pintor va cultivar totes les tècniques: dibuix, oli, gravat, etc..., evolucionant sobre temàtica; des de les naturalees mortes i els paisages de la primera época, a l'important faceta com a retratiste (han posat per ad ell el [[Papa]] [[Joan XXIII]], el rei [[Joan Carles I]], el cardenal [[Vicente Enrique i Tarancón]], el rei [[Simeón II de Bulgària]] i una llarga llista de personalitats de la vida política i social espanyola), fins al paisage depurat de la seua estància en Madrit o el realisme social en les figures de la ''moguda'' jovenil dels anys setanta. Especial interés tenen les seues representacions de figures nuetes, d'un classicisme casi renaixentiste.

Com a pintor va cultivar totes les tècniques: dibuix, oli, gravat, etc..., evolucionant sobre temàtica; des de les naturalees mortes i els paisages de la primera época, a l'important faceta com a retratiste (han posat per ad ell el [[Papa]] [[Joan XXIII]], el rei [[Joan Carles I]], el cardenal [[Vicente Enrique i Tarancón]], el rei [[Simeón II de Bulgària]] i una llarga llista de personalitats de la vida política i social espanyola), fins al païsage depurat de la seua estància en Madrit o el realisme social en les figures de la ''moguda'' jovenil dels anys setanta. Especial interés tenen les seues representacions de figures nuetes, d'un classicisme casi renaixentiste.

== Obra escultòrica ==

== Obra escultòrica ==

Sense deixar totalment de costat l'activitat pictòrica en els anys setanta, Llorens Poy es va dedicar també a l'escultura. Entre les seues obres ubicades en espais públics destaquen els monuments al Llaurador, a [[Sant Pasqual Baylón]], al rei [[Jaume I]] d'Aragó i a la Mare de Deu de Gràcia en Vilarreal; el retaule sepulcre de Santa María Rosa Molas en [[Tortosa]] ([[Tarragona]]); el del beat Josep Manyanet i Vives de la congregació Fills de la Sagrada Família en [[Barcelona]]; la Resurrecció en [[Madrit]], Iglésia de San Isidre; la Mare de Deu del Lledó i el Monument a l'història de [[Castelló]], conegut com la "Pedra de Castelló" o "Pedra de l'Història", en Castelló i el rei Jaume I en [[Almassora]].  

Sense deixar totalment de costat l'activitat pictòrica en els anys setanta, Llorens Poy es va dedicar també a l'escultura. Entre les seues obres ubicades en espais públics destaquen els monuments al Llaurador, a [[Sant Pasqual Baylón]], al rei [[Jaume I]] d'Aragó i a la Mare de Deu de Gràcia en Vilarreal; el retaule sepulcre de Santa María Rosa Molas en [[Tortosa]] ([[Tarragona]]); el del beat Josep Manyanet i Vives de la congregació Fills de la Sagrada Família en [[Barcelona]]; la Resurrecció en [[Madrit]], Iglésia de San Isidre; la [[Mare de Deu del Lledó]] i el [[Monument a l'història de Castelló]], conegut com la "Pedra de Castelló" o "Pedra de l'Història", en [[Castelló]] i el rei Jaume I en [[Almassora]].  

En tirages destinats per a coleccionistes, Vicent Llorens Poy també va realisar diversos treballs en [[bronze]], de notable destrea i delicadea, herència evident del seu mestre José Ortells.

En tirages destinats per a coleccionistes, Vicent Llorens Poy també va realisar diversos treballs en [[bronze]], de notable destrea i delicadea, herència evident del seu mestre José Ortells.

Especial menció mereix la seua gran obra en la Basílica de Sant Pasqual de Vilarreal, durant la remodelació d'este santuari eucarístic internacional. Vicente Llorens Poy realisà el sepulcre en [[argent]] que presidix la Real Capella i a on es conserven les relíquies del sant, la série de relleus que mostren diverses etapes de la vida de Sant Pasqual Baylón, i el monumental retaule en la glorificació del sant que presidix la nau principal del temple. En total són més de cent cinquanta figures de tamany natural, i fins i tot superior, i varis relleus simbòlics, resultant un conjunt excepcional d'art sacre contemporàneu, al que l'artiste va dedicar el seu treball durant huit anys. El conjunt de la Capella Real va ser beneït pel [[Cardenal Tarancón|Cardenal Vicente Enrique i Tarancón]] i inaugurat pel rei [[Joan Carles I]], el dia [[17 de maig]] de [[1992]], en el quart centenari de la mort de Sant Pasqual Baylón en Vilarreal.

Especial menció mereix la seua gran obra en la [[Basílica de Sant Pasqual]] de Vilarreal, durant la remodelació d'este santuari eucarístic internacional. Vicente Llorens Poy realisà el sepulcre en [[argent]] que presidix la Real Capella i a on es conserven les relíquies del sant, la série de relleus que mostren diverses etapes de la vida de Sant Pasqual Baylón, i el monumental retaule en la glorificació del sant que presidix la nau principal del temple. En total són més de cent cinquanta figures de tamany natural, i fins i tot superior, i varis relleus simbòlics, resultant un conjunt excepcional d'art sacre contemporàneu, al que l'artiste va dedicar el seu treball durant huit anys. El conjunt de la Capella Real va ser beneït pel [[Cardenal Tarancón|Cardenal Vicente Enrique i Tarancón]] i inaugurat pel rei [[Joan Carles I]], el dia [[17 de maig]] de [[1992]], en el quart centenari de la mort de Sant Pasqual Baylón en Vilarreal.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==

== Observacions ==

== Observacions ==

Vicent Llorens Poy és l'autor que més obres ha realisat de Sant Pasqual Baylón. L'últim retrat del [[Papa]] [[Joan XXIII]] fon realisat per ell. L'escultura de la [[Mare de Deu de Gràcia]], patrona de Vilarreal, també fon realisada per Vicent Llorens Poy, l'anterior fon destruida durant la [[Guerra Civil]].

Vicent Llorens Poy és l'autor que més obres ha realisat de Sant Pasqual Baylón. L'últim retrat del [[Papa]] [[Joan XXIII]] fon realisat per ell. L'escultura de la [[Mare de Deu de Gràcia]], patrona de Vilarreal, també fon realisada per Vicent Llorens Poy, l'anterior fon destruida durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].

La Basílica de Sant Pasqual de Vilarreal conté moltes obres de Vicent Llorens Poy.   

La Basílica de Sant Pasqual de Vilarreal conté moltes obres de Vicent Llorens Poy.