22 838
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 40:
Llínea 40: − + − + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Carrera política
Despuix d'any i mig en la direcció general, dimitix per diferències en el ministre, José Luis Arrese i torna a SICOB, on rebuja algun oferiment del ministre de la Governació, Camilo Alonso Vega, que li propon ser governador de [[Sevilla]] i despuix de [[Barcelona]].
Despuix d'any i mig en la direcció general, dimitix per diferències en el ministre, José Luis Arrese i torna a SICOB, on rebuja algun oferiment del ministre de la Governació, Camilo Alonso Vega, que li propon ser governador de [[Sevilla]] i despuix de [[Barcelona]].
Al poc temps Jorge Vigón, ministre d'Obres Públiques, li oferix la direcció general de carreteres, càrrec que accepta, i retorna a la política, el 1 de febrer de [[1960]], on eixercirà diversos càrrecs durant tretze anys. De la Direcció general de Carreteres passarà en [[1963]] a la Subsecretaria d'Obres Públiques, a la Comissaria Adjunta del Pla de Desenroll, al Ministeri de la Vivenda i, en juny de [[1973]], definitivament abandona la política.
Al poc temps Jorge Vigón, ministre d'Obres Públiques, li oferix la direcció general de carreteres, càrrec que accepta, i retorna a la política, el 1 de febrer de [[1960]], on eixercirà diversos càrrecs durant tretze anys. De la Direcció general de Carreteres passarà en [[1963]] a la Subsecretaria d'Obres Públiques, a la Comissaria Adjunta del Pla de Desenroll i al Ministeri de la Vivenda.
Durant la seua estància en Obres Públiques, la ret de carreteres espanyoles es va millorar extraordinàriament.
En [[1965]] el general Vigón cessa al front del Ministeri d'Obres Públiques, i li substituïx Federico Silva Muñoz. Vicent dimitix en el seu lloc. Al poc temps és nomenat per Laureano López Rodó comissari adjunt al Pla de Desenroll. Tasca que eixercità fins a 1969.
El 29 d'octubre [[1969]], a raïl del cas Matesa, [[Franco]] constituïx un nou Govern, en el que ocupa la cartera de Vivenda Vicent Mortes, substituint a José María Martínez Sánchez-Arjona.
Durant este periodo, fets significatius són la construcció de mils de vivendes per a atendre la demanda del creiximent de la població (més de 300.000 cada any fins a [[1975]]), l'aprovació del Decrete-Llei d'Actuacions Urbanístiques Urgents, la Reforma de la Llei del Sol, la posada al dia dels plans de les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrit.
Promou la creació de la ciutat satèlit de [[Tres Cantos]] i el Teatre-Museu Dalí en la ciutat de [[Figueres]] ([[Girona]]), lo que li porta a l'amistat en el [[Salvador Dalí|pintor]].
En juny de l'any [[1973]], definitivament abandona la política.
Durant la seua estància en Obres Públiques, la ret de carreteres espanyoles es va millorar extraordinàriament.
=== Atres ocupacions ===
També participa en la formació del príncip Joan Carles, explicant-li diverses qüestions tècniques relacionades en les infraestructures, la vivenda i les obres públiques. Li acompanya en diverses visites per [[Espanya]].
Intervé en la creació de l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]] (en els seus inicis, Institut Politècnic) i serà president del seu Patronat des de [[1969]] fins a [[1983]].
== Reconeiximents ==
== Reconeiximents ==