22 724
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Vicent Salvá Pérez''' (Valéncia, 1786 - París, França, 1849), fon un gramàtic, bibliògraf, llibrer i editor Valencians|valencià...»
'''Vicent Salvá Pérez''' ([[Valéncia]], [[1786]] - [[París]], [[França]], [[1849]]), fon un gramàtic, bibliògraf, llibrer i editor [[Valencians|valencià]].
== Biografia ==
Vicent Salvá estudià filosofia, teologia, jurisprudència, grec i hebreu en la ciutat de Valéncia i als quinze anys ya era substitut de grec en l'[[Universitat de Valéncia]], passant a ser-ho als vint en la d'Alcalà.
Fon regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], capità de la Milícia Nacional i va ampliar el negoci de comerç de llibres com a soci del seu cunyat Pedro Juan Mallén.
També fon diputat a Corts per Valéncia entre [[1822]] i [[1823]], i va ocupar el lloc de secretari de les mateixes. Emigrat a Londres, va crear allí en [[1824]] una Llibreria Clàssica i Espanyola en l'ajuda dels seus amics anglesos, i en eixe lloc va haver tertúlia de lliberals espanyols emigrats. Fon també professor de grec en l'Ateneu espanyol de Londres, fundat en [[1829]]. Va ampliar els seus negocis a l'edició en Londres i, a partir de [[1830]], a París, a on es va traslladar eixe any.
Llibrer i impressor, descollà com a filòlec i llingüiste, publicant diccionaris i gramàtiques. En [[1831]] escriví en valencià el seu poema ''Lo somni'', considerat la fita que dona inici a la [[Renaixença valenciana]]. Ell i els seu fill Pere coleccionaren uns 4.000 volums d'especial valor, dels quals publicaren un catàlec, el “Catàlec de Salvá”, d'obligada consulta per als bibliòfils.
Fon un home d'idees lliberals i la seua implicació política condicionà en gran part la seua vida, veent-se forçat a l'exili i a instalar-se, junt a la seua família, primer en [[Londres]] i en acabant en París, a on fundà i regentà dos llibreries. L'invasió francesa el va obligar a tornar a Valéncia i en [[1809]] va començar a comerciar en llibres. S'establí definitivament en Valéncia a partir de l'any [[1835]], encara que no deixà de viajar per a atendre als seus negocis.
Tornà a ser diputat a Corts per Valéncia en les constituents de [[1836]]-[[1837]], en les que tornà una atra volta a ser secretari.
== Obra ==
* ''Aurora Patriótica Mallorquina'' (Palma, 1812-1813), junt a Isidoro de Antillón y Marzo.
* ''Fundamentos que tuvo la Aurora para dar su juicio sobre la carta del Teniente coronel graduado D. Pedro Vassallo en los términos que lo hizo en el número 75'' (Palma, 1812)
* ''Catálogos'' dels llibres espanyols i portuguesos, publicats en els anys (1825-1826), que foren molt famosos pels bibliòfils.
* ''Repertorio Americano'' (Londres, 1827)
* ''Gramática de la lengua castellana'' (Belfast, 1827) i una segona edició en París, 1830.
== Biografia ==
Vicent Salvá estudià filosofia, teologia, jurisprudència, grec i hebreu en la ciutat de Valéncia i als quinze anys ya era substitut de grec en l'[[Universitat de Valéncia]], passant a ser-ho als vint en la d'Alcalà.
Fon regidor de l'[[Ajuntament de Valéncia]], capità de la Milícia Nacional i va ampliar el negoci de comerç de llibres com a soci del seu cunyat Pedro Juan Mallén.
També fon diputat a Corts per Valéncia entre [[1822]] i [[1823]], i va ocupar el lloc de secretari de les mateixes. Emigrat a Londres, va crear allí en [[1824]] una Llibreria Clàssica i Espanyola en l'ajuda dels seus amics anglesos, i en eixe lloc va haver tertúlia de lliberals espanyols emigrats. Fon també professor de grec en l'Ateneu espanyol de Londres, fundat en [[1829]]. Va ampliar els seus negocis a l'edició en Londres i, a partir de [[1830]], a París, a on es va traslladar eixe any.
Llibrer i impressor, descollà com a filòlec i llingüiste, publicant diccionaris i gramàtiques. En [[1831]] escriví en valencià el seu poema ''Lo somni'', considerat la fita que dona inici a la [[Renaixença valenciana]]. Ell i els seu fill Pere coleccionaren uns 4.000 volums d'especial valor, dels quals publicaren un catàlec, el “Catàlec de Salvá”, d'obligada consulta per als bibliòfils.
Fon un home d'idees lliberals i la seua implicació política condicionà en gran part la seua vida, veent-se forçat a l'exili i a instalar-se, junt a la seua família, primer en [[Londres]] i en acabant en París, a on fundà i regentà dos llibreries. L'invasió francesa el va obligar a tornar a Valéncia i en [[1809]] va començar a comerciar en llibres. S'establí definitivament en Valéncia a partir de l'any [[1835]], encara que no deixà de viajar per a atendre als seus negocis.
Tornà a ser diputat a Corts per Valéncia en les constituents de [[1836]]-[[1837]], en les que tornà una atra volta a ser secretari.
== Obra ==
* ''Aurora Patriótica Mallorquina'' (Palma, 1812-1813), junt a Isidoro de Antillón y Marzo.
* ''Fundamentos que tuvo la Aurora para dar su juicio sobre la carta del Teniente coronel graduado D. Pedro Vassallo en los términos que lo hizo en el número 75'' (Palma, 1812)
* ''Catálogos'' dels llibres espanyols i portuguesos, publicats en els anys (1825-1826), que foren molt famosos pels bibliòfils.
* ''Repertorio Americano'' (Londres, 1827)
* ''Gramática de la lengua castellana'' (Belfast, 1827) i una segona edició en París, 1830.