Canvis

sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|thumb|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
 
[[File:Vicente Enrique y Tarancón.jpg|thumb|250 px|Vicente Enrique i Tarancón]]
   −
'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Borriana]] ([[Provincia de Castelló]]), fallit el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Fon un religiós valencià.
+
'''Vicente Enrique i Tarancón''' naixcut el [[14 de maig]] de [[1907]] en [[Borriana]] ([[Provincia de Castelló]]), fallit el [[28 de novembre]] de [[1994]] en [[Valéncia]]. Fon un religiós [[Valencians|valencià]].
    
== Biografia ==  
 
== Biografia ==  
Llínea 14: Llínea 14:  
En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
 
En l'any [[1931]], el bisbe de [[Tortosa]] el destina temporalment a la Casa del Consiliari en [[Madrit]], a on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment d'[[Acció Catòlica]].
   −
En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. L'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].
+
En l'any [[1938]], torna a [[Vinaròs]], com a rector i archiprest. En [[1943]] és archiprest de [[Vilarreal]] i en [[1945]] bisbe de [[Solsona]]. En 38 anys era el bisbe més jove d'[[Espanya]]. En l'any [[1950]], en [[març]], en la pastoral ''El pa nostre de cada dia'', en la qual Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassea que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per ad algunes autoritats del règim [[Franquisme|franquiste]].
   −
En els anys 50 és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].  
+
En els [[anys 50]] és el secretari de l'Episcopat espanyol. Participa en el [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), l'any [[1964]] és arquebisbe d'[[Oviedo]], nomenat pel Papa [[Pau VI]].  
    
El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.  
 
El final de la década dels [[anys 60]] i el principi de la dels [[anys 70]] varen evidenciar el caràcter valent i aperturiste del cardenal Tarancón, que va publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre la pobrea política, econòmica i cultural.  
   −
En [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].  
+
En l'any [[1969]] és nomenat arquebisbe de [[Toledo]], primat d'[[Espanya]] i cardenal eixe any pel Papa [[Pau VI]]. Va ser elegit per unanimitat acadèmic de número de la [[Real Acadèmia Espanyola de la llengua|RAE]].  
    
En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.
 
En l'any [[1971]], és administrador apostòlic de l'archidiòcesis de [[Madrit]]-[[Alcalà]] i de seguida Bisbe d'eixa seu. President de la [[Conferència Episcopal Espanyola]], càrrec que ocuparia una década.
Llínea 40: Llínea 40:  
En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
 
En l'any [[1985]] va ser designat per l'unanimitat de les [[Corts Valencianes]] membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC).
   −
En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Els restants mortals de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].
+
En [[1994]], dos mesos despuix de ser investit ''doctor honoris causa'' per l'[[Universitat Politècnica de Valéncia]], va morir degut a una malaltia pulmonar en l'hospital de la [[Casa de la Salut]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Era el [[28 de novembre]] i tenia 87 anys. Les despulles de Vicente Enrique i Tarancón reposen en la Colegiata de Sant Isidre, en [[Madrit]].  
    
== Obra ==
 
== Obra ==
Llínea 60: Llínea 60:  
* ''Cultura y sociedad.''
 
* ''Cultura y sociedad.''
 
* ''Confesiones.''
 
* ''Confesiones.''
* ''Literatura valenciana del segle XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])   
+
* ''Literatura valenciana del sigle XV. Joanot Martorell i Sor Isabel de Villena'' (Compartida junt a [[Germà Colón|G. Colón]], [[Lleopolt Peñarroja|L. Peñarroja]] i [[Albert Hauf|A. Hauf]])   
    
== Reconeiximents ==
 
== Reconeiximents ==
Llínea 78: Llínea 78:  
{{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}  
 
{{Cita|''José Luis García, Secretario del Colectiu Valldaura. No puedo contestar satisfactoriamente a vuestras preguntas. Se trata de una "contestación" que se dio "a persona interesada", en la que se manifestaba simplemente el "parecer" de los Académicos firmantes. Sería ahora -las investigaciones históricas ofrecen continuamente sorpresas y éstas influyen en las conclusiones científicas sobre una realidad viva e histórica, como es la lengua-, no sería tan tajante la afirmación que en aquel entonces, era científicamente correcta. Atentamente"''}}  
   −
Per lo tant, del document en qüestió se poden traure varies conclusions:  
+
Per lo tant, del document en qüestió se poden traure vàries conclusions:  
    
* Se va fer per "persona interessada" o siga per ad algún catalaniste de renom. La data és possible que siga entre els anys 1970 i 1975, o siga, uns anys prop de la mort de [[Franco]] i el començament de la [[Transició espanyola|transició espanyola]], motiu pel qual el catalanisme estava molt interessat en este tema.  
 
* Se va fer per "persona interessada" o siga per ad algún catalaniste de renom. La data és possible que siga entre els anys 1970 i 1975, o siga, uns anys prop de la mort de [[Franco]] i el començament de la [[Transició espanyola|transició espanyola]], motiu pel qual el catalanisme estava molt interessat en este tema.  
Llínea 89: Llínea 89:     
El Colectiu Valldaura de [[Borriana]] va publicar un llibre titulat ''La Real Acadèmia Espanyola front a la [[llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat per [[Lo Rat Penat]] ISBN: 84-89069-24-7
 
El Colectiu Valldaura de [[Borriana]] va publicar un llibre titulat ''La Real Acadèmia Espanyola front a la [[llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat per [[Lo Rat Penat]] ISBN: 84-89069-24-7
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''Los que tienen el poder se creen en el derecho de imponer sus ideas y anular la sociedad''|Vicente Enrique y Tarancón. Citat en el llibre ''Judes Valentins'', de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991). Publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'' (1.12.1985)}}
 +
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
109 429

edicions