Edició de «Victoria I d'Anglaterra»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Queen Victoria 1843.jpg|thumb|250px|La reina Victoria en [[1843]]]]
 
[[File:Queen Victoria 1843.jpg|thumb|250px|La reina Victoria en [[1843]]]]
  
La Reina '''Victòria del Regne Unit''' ([[Londres]] [[1819]] - [[Palau d'Osborne]] en l'[[Illa de Wight]] [[1901]]) fon reina del [[Regne Unit]] de la [[Gran Bretanya]] i d'[[Irlanda]] entre l'any [[1837]] i l'any [[1901]], i emperatriu de l'[[Índia]] entre l'any [[1876]] i el [[1901]].  
+
La Reina '''Victòria del Regne Unit''' ([[Londres]] [[1819]] - [[Palau d'Osborne]] en l'[[Illa de Wight]] [[1901]]) fon reina del [[Regne Unit]] de la [[Gran Bretanya]] i d'[[Irlanda]] entre l'any [[1837]] i l'any [[1901]], i emperatriu de l'[[Índia]] entre l'any [[1876]] i el [[1901]].  
  
 
El seu regnat, que fon el segon més llarc de l'història de les illes britàniques, raere de Isabel II d'Anglaterra, marcà una época en la vida quotidiana de la població i de tot el llarc [[sigle XIX]] britànic, el victorianisme.
 
El seu regnat, que fon el segon més llarc de l'història de les illes britàniques, raere de Isabel II d'Anglaterra, marcà una época en la vida quotidiana de la població i de tot el llarc [[sigle XIX]] britànic, el victorianisme.
Llínea 12: Llínea 12:
 
En una primera etapa de la seua vida rebé la formació exclusivament en [[alemà]], que era la seua llengua materna i també aquella en què es relacionava en la seua institutriu. Posteriorment rebé formació en [[anglés]] i atres idiomes com el [[francés]], el [[llatí]], el [[grec]] e [[italià]].
 
En una primera etapa de la seua vida rebé la formació exclusivament en [[alemà]], que era la seua llengua materna i també aquella en què es relacionava en la seua institutriu. Posteriorment rebé formació en [[anglés]] i atres idiomes com el [[francés]], el [[llatí]], el [[grec]] e [[italià]].
  
A l'edat d'onze anys morí el seu tio, el rei Jorge IV del Regne Unit, i la Corona va passar al rei Guillem IV del Regne Unit, d'edat avançada i sense fills del seu matrimoni en la princesa Adelaida de Sajònia-Meiningen. La princesa es convertí en hereua a la Corona i per l'Acte de Regència de [[1831]] foren garantits els títuls de duquesa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina.
+
A l'edat d'onze anys morí el seu yayo, el rei Jorge IV del Regne Unit, i la Corona va passar al rei Guillem IV del Regne Unit, d'edat avançada i sense fills del seu matrimoni en la princesa Adelaida de Sajònia-Meiningen. La princesa es convertí en hereua a la Corona i per l'Acte de Regència de [[1831]] foren garantits els títuls de duquesa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina.
  
 
En l'any [[1837]] moria en el Palau de Buckingham el rei Guillem IV del Regne Unit i immediatament es convertia en reina del Regne Unit la princesa Victòria.  
 
En l'any [[1837]] moria en el Palau de Buckingham el rei Guillem IV del Regne Unit i immediatament es convertia en reina del Regne Unit la princesa Victòria.  
 
[[File:Queen Victoria 60. crownjubilee.jpg|thumb|250px|La reina Victoria I en l'any [[1893]]]]
 
  
 
El [[10 de febrer]] de [[1840]], en la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres, es casà en el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha. En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa real i el títul de príncep consort del Regne Unit. La parella tingué nou fills i es convertiren en allò que els genealogistes han nomenat com els abuelos d'[[Europa]].
 
El [[10 de febrer]] de [[1840]], en la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres, es casà en el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha. En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa real i el títul de príncep consort del Regne Unit. La parella tingué nou fills i es convertiren en allò que els genealogistes han nomenat com els abuelos d'[[Europa]].

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!