Victoria I d'Anglaterra
La Reina Victòria del Regne Unit (Londres 1819 - Palau d'Osborne en l'Illa de Wight 1901) fon reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda entre l'any 1837 i l'any 1901, i emperatriu de l'Índia entre l'any 1876 i el 1901.
El seu regnat, que fon el segon més llarc de l'història de les illes britàniques, raere de Isabel II d'Anglaterra, marcà una época en la vida quotidiana de la població i de tot el llarc sigle XIX britànic, el victorianisme.
Naixcuda el 24 de maig de 1819 en el Palau de Kensington, era filla del duc de Kent, Eduart del Regne Unit, i de la princesa Victòria de Sajònia-Coburg Saafeld. La princesa era neta per via paterna del rei Jorge III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz, mentres que per via materna ho era del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la comtesa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein.
Al cap de huit mesos del seu naixement, el seu pare el duc de Kent, Eduart del Regne Unit, moria d'una greu neumònia i tan sols una semana més tart moria el seu yayo, el rei Jorge III del Regne Unit, lo que convertia a la jove princesa en segona en la llista de successió a la Corona i presunta succesora del príncip de Gales i futur rei Guillem IV del Regne Unit, que no tenia fills.
En una primera etapa de la seua vida rebé la formació exclusivament en alemà, que era la seua llengua materna i també aquella en què es relacionava en la seua institutriu. Posteriorment rebé formació en anglés i atres idiomes com el francés, el llatí, el grec e italià.
A l'edat d'onze anys morí el seu yayo, el rei Jorge IV del Regne Unit, i la Corona va passar al rei Guillem IV del Regne Unit, d'edat avançada i sense fills del seu matrimoni en la princesa Adelaida de Sajònia-Meiningen. La princesa es convertí en hereua a la Corona i per l'Acte de Regència de 1831 foren garantits els títuls de duquesa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina.