88
edicions
Canvis
→2. La resurrecció dels morts i el món futur
El ''Credo nicé-constantinopolità'', comú al catolicisme, les iglésies ortodoxes i l'iglésia anglicana, conclou en estes dos afirmacions: "(crec en) la resurrecció del morts i la vida del món futur"<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, 2ª Secció: la professió de fe cristiana.</ref>. Són dos veritats de fe cristiana íntimament unides: el present món acabarà i començarà un nou món, els morts resucitaran i, junt en els que queden vius en eixe moment, seran jujats en el Juí Universal; uns seran premiats per a viure eternament en el món futur, i uns atres seran castigats per a patir eternament en la "segona mort".<br />
El ''Credo nicé-constantinopolità'', comú al catolicisme, les iglésies ortodoxes i l'iglésia anglicana, conclou en estes dos afirmacions: "(crec en) la resurrecció del morts i la vida del món futur"<ref>Catecisme de l'Iglésia Catòlica, 2ª Secció: la professió de fe cristiana.</ref>. Són dos veritats de fe cristiana íntimament unides: el present món acabarà i començarà un nou món, els morts resucitaran i, junt en els que queden vius en eixe moment, seran jujats en el Juí Universal; uns seran premiats per a viure eternament en el món futur, i uns atres seran castigats per a patir eternament en la "segona mort".<br />
La creença en el Juí Final té el seu orige en la predicació del profetes del poble judeu en els últims sigles abans de Crist, que ve replegada en els llibres dels Profetes del nomenat ''Antic Testament'' en la Bíblia. Són, per tant, paraules que judeus i cristians consideren com a inspirades per Deu.<br />
La creença en el Juí Final té el seu orige en la predicació del profetes del poble judeu en els últims sigles abans de Crist, que ve replegada en els llibres dels Profetes del nomenat ''Antic Testament'' en la Bíblia. Són, per tant, paraules que judeus i cristians consideren com a inspirades per Deu.<br />
En temps dels profetes ''Isaïes'' i ''Jeremies'' (sigles VII i VI abans de Crist), el poble judeu estava sent castigat per Deu pel seu incompliment de la Llei que havien pactat en temps de Moisés; Llei moral que tenia la màxima expressió en els ''Dèu Manaments''. El castic consistia en l'invasió dels territoris dels regnes d'Israel i Judà pels assiris primer, i pels babilonis més tart, la conquesta de Jerusalem pels babilonis i la deportació dels principals judeus (any 587 a. C.). Els profetes manifesten que estos castics tenen una finalitat purificadora; Deu purifica al poble dels pecats per a poder-lo perdonar més tart<ref>Isaïes capítul 48, versícul 10; Jeremies capítul 9, versícul6</ref>. I en efecte, Jerusalem és de nou reconstruïda pels judeus que tornen de la deportació uns 50 anys més tart.<br />
En temps dels profetes ''Isaïes'' i ''Jeremies'' (sigles VII i VI abans de Crist), el poble judeu estava sent castigat per Deu pel seu incompliment de la Llei que havien pactat en temps de Moisés; Llei moral que tenia la màxima expressió en els ''Dèu Manaments''. El castic consistia en l'invasió dels territoris dels regnes d'Israel i Judà pels assiris primer, i pels babilonis més tart, la conquesta de Jerusalem pels babilonis i la deportació dels principals judeus (any 587 a. C.). Els profetes manifesten que estos castics tenen una finalitat purificadora; Deu purifica al poble dels pecats per a poder-lo perdonar més tart<ref>Isaïes capítul 48, versícul 10; Jeremies capítul 9, versícul6</ref>. I en efecte, Jerusalem és de nou reconstruïda pels judeus que tornen de la deportació uns 50 anys més tart.<br />
El profeta ''Ezequiel'' viu entre els judeus deportats en Babilònia, i insistix en el mensage de que "Deu no vol la mort del pecador, sino que es convertixca i vixca"<ref>Ezequiel capítul 18, versícul 23</ref>; predica, aixina, l'esperança en la restauració del poble judeu.<br />
El profeta ''Ezequiel'' viu entre els judeus deportats en Babilònia, i insistix en el mensage de que "Deu no vol la mort del pecador, sino que es convertixca i vixca"<ref>Ezequiel capítul 18, versícul 23</ref>; predica, aixina, l'esperança en la restauració del poble judeu.<br />
El llibre de la profecia d'Isaïes conté una part final redactada en époques molt posteriors a la vida d'Isaïes, després del retorn dels judeus a Jerusalem. Els discípuls d'Isaïes, fidels a l'ensenyança del profeta, contemplen un futur en que Deu crearà un nou cel i una nova terra, en la que el poble judeu fidel a Deu, que ha sobrevixcut a la purificació, serà feliç en la nova Jerusalem<ref>Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents.</ref>.<br />
El llibre de la profecia d'Isaïes conté una part final redactada en époques molt posteriors a la vida d'Isaïes, després del retorn dels judeus a Jerusalem. Els discípuls d'Isaïes, fidels a l'ensenyança del profeta, contemplen un futur en que Deu crearà un nou cel i una nova terra, en la que el poble judeu fidel a Deu, que ha sobrevixcut a la purificació, serà feliç en la nova Jerusalem<ref>Isaïes, capítul 65, versículs 17 i següents.</ref>.<br />
La profecia de ''Daniel'' és escrita en el sigle II a. C. El poble judeu patix ara persecucions per part dels monarques helènics que governen Egipte i Síria. Les profecies tornen a recordar la raó de la purificació per a un perdó futur, pero en este cas, les visions dels profeta es remonten a la Fi del Món, en el que n'hi haurà una resurrecció dels morts i un Juí Universal que posarà a cada u davant del premi o castic per les seues obres. I el juge serà el ''Fill de l'Home'', una figura que ell entreveu humana, pero en atributs divins<ref>Daniel capítul 7, versículs 10-13; també capítul 12</ref>. Este títul de ''Fill de l'Home'' és el que utilisarà Jesucrist per a parlar de si mateix; de manera que els oyents judeus poden relacionar-lo immediatament en la profecia de Daniel.<br />
{{listaref}}
{{listaref}}
[[Categoria:Religió]]
[[Categoria:Religió]]