Edició de «Viking»

[[Archiu:Vikingshipmini.jpg|thumb|[[Barco viking]] de tipo "[[drakar]]"]]
'''Viking''' (de l'[[anglés]] ''viking''<ref>{{DGLV|Viking}}</ref>, i este del [[nòrdic]] antic ''víkingr'') és el principal nom donat als membres dels pobles nòrdics originaris d'[[Escandinàvia]], famosos per les seues incursions i pillages en [[Europa]]. Depenent del context i de l'interpretació de l'autor, pot usar-se el nom per a referir-se als incursors d'esta procedència o als seus països d’orige. La metonímia ha portat a que lo nom se seguixca gastant encara hui en dia de forma coloquial per a referir-se erròneament als països escandinaus.

El seu nom significa "hòmens de mar" o "del nort". Varen ser coneguts per tota [[Europa]] pel seu domini naval, que els va permetre conquistar ciutats costeres, creant una llegenda d'incursions cruels i efectives, basades en la pirateria. Durant molts anys varen sometre [[Anglaterra]], el nort de [[França]] (a on s'establiren en l'actual regió coneguda com [[Normandia]]) i el sur d'[[Itàlia]]; i varen ser els primers europeus que varen arribar al continent americà. 

El llímit meridional de la seua expansió fon [[Al-Andalus]]. Alguns vikings coneguts són [[Èric el Roig]] o [[Leif Ericsson]] (primer europeu en arribar a Amèrica, a on fundà la colònia de [[Vinland]]).

==Grup ètnic==
Els vikings foren un grup ètnic originari d'[[Escandinàvia]], els països nòrdics, que varen florir entre els anys [[789]] i [[1100]]. També són nomenats [[normants]], encara que esta denominació s'acostuma a restringir als pobles víkings establits en l'Europa Occidental.

Atres grups vikings s'establiren en l'Europa Oriental nomenats [[varecs]]. Els víkings eren descendents d'un poble d'orige [[Germànics|germànic]] que es va establir en la península escandinava cap al [[sigle XXI a. C.]]. 

==Història==
[[Image:Viking expansion.png|thumb|350px|Mapa de les zones d'assentament vikingues:
{{leyenda|#900|Sigle VIII}}
{{leyenda|red|Sigle IX}}
{{leyenda|orange|SigleX}}
{{leyenda|yellow|Sigle XI}}
{{leyenda|#0F0|Àrea d'influència de les incursions vikingues}}]]
Si be existixen referències vagues a [[pobles germànics]] del [[mar Bàltic]] i Escandinàvia en les fonts [[Antiga Roma|llatines]], els atacs i la seua aparició en l'escena política europea cobren rellevància en el saqueig del [[monasteri de Lindisfarne]] ([[793]]) en el nort de [[Gran Bretanya]], al qual pronte siguiren atacs a atres monasteris. Els anals i cròniques dels dos sigles següents estan replets de relats aterradors. El seu actuar violent aterrorisà a les antigues comunitats, que, encara que acostumades a la guerra, no tenien forma de prevore quan hi hauria una incursió i patien una carència de poders forts en els començaments de la [[Edat Mija]]. Estos atacs sumats als dels [[Hongria|hongaresos]] i [[avar|avars]], a la pressió de pobles eslaus en Europa Oriental i a la dels [[àrap|àraps]] en el Sur foren tant causa com conseqüència d'un periodo d'inestabilitat que favorí la descentralisació política del [[feudalisme]].

Durant els sigles següents, els vikings i els seus descendents tingueren gran influència en l'història europea. En les [[illes britàniques]] governaren durant molts anys fins ser finalment derrotats pels [[Normandia|normandos]], descendents de vikings que havien rebut terres en Normandia ([[França]]). En [[Itàlia]] fundaren el [[regne normando de Sicília]] e inclús arrivaren a influir en le seues incursions en el [[Califat de Córdoba]] i en l'[[Imperi Bizantí]]. A través dels rius del nort intervingueren repetides voltes en el mar Bàltic i en [[Rússia]], primers estats de la qual (la [[Rus de Kíev]]) apareixen vinculats a aventurers vikings.

Se sol datar el final del periodo viking en la caiguda del rei [[Harald el Desaparegut]], que morí en la [[Batalla del pont Stamford]] en l'any [[1066]] quan intentava prendre possessió del territori d'[[Anglaterra]]; encara que els historiadors [[Dinamarca|danesos]] amplien fins a l'any [[1085]] en el final del regnat de [[Canuto IV de Dinamarca]]. Si be l'influencia nòrdica seguí sent rellevant, l'aculturisació de normandos en [[França]], Anglaterra i [[Itàlia]], les victòries militars de varis estats com França que conseguiren assegurar les costes i la pròpia disminució d'incursions escandinaves en la cristianisació d'Escandinàvia supongueren paulatinament el final de la seua activitat tal i com se coneixia.

==Referències==
{{Traduït de |es| Vikingo}}
<references/>

==Enllaços Externs==
{{Commonscat|Vikings}}

[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Edat Mija]]
[[Categoria:Noruega]]
[[Categoria:Dinamarca]]
[[Categoria:Suècia]]
[[Categoria:Finlàndia]]
[[Categoria:Groenlàndia]]
[[Categoria:Islàndia]]
[[Categoria:Àrtic]]
[[Categoria:Història d'Espanya]]