Canvis

El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de [[Valencia]] per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica. 

[[File:Camí dels jardins del real de València.JPG|thumb|250px|Jardí de Vivers, Valéncia]]

[[File:Arbres als jardins de Vivers de València.JPG|thumb|250px|Jardí de Vivers, Valéncia]]

[[File:Estany dels jardins del real, València.JPG|thumb|250px|Estany del Jardí de Vivers de Valénciaa]]

La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d’un atre tipo que realcen el seu entorn, el convertixen en el cor vert de la ciutat de Valéncia.  

El '''Jardí de Vivers''', Jardí del Real o simplement els Vivers pot considerar-se el jardí més emblemàtic de la ciutat de [[Valéncia]] per la seua història, valor cultural, ecològic i paisagístic, extensió i diversitat botànica.

El seu traçat respon a diversos estils de jardineria, fruit de les diferents remodelacions realizades, en parterres d’estil romàntic en la seua zona sud, zones que imiten paisages naturals en la seua part nort, o la coneguda “Roserar”.  

La categoria històrica d’este jardí, la seua extensió i cuidada jardineria, i la mateixa abundància de monuments escultòrics o d'un atre tipo que realcen el seu entorn el convertixen en el cor [[vert]] de la ciutat de Valéncia.  

Ademés de destacar per la seua gran cantitat i diversitat d’exemplars i espècies botàniques diferents, conté individus excepcionals com l’alineació de Washingtonias filiferas i robusta en el passeig d’entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’Alqueria de Canet, construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.

 

La construcció va ser mantinguda i ampliada per part dels reis cristians despuix de la conquista, que va acabar per formar els que en el seu dia varen ser els Jardins del Real.

 

Els jardins formaven part de la finca del Real, el centre de la qual era el [[Palau del Real]] i varen ser utilisats com a vivers a lo manco des de l'any [[1560]], quan [[Felip II]] va encomanar una gran cantitat de tarongers i llimeres per a embellir els jardins del seu Palau d'Aranjuez.

 

Finalment en l'any [[1810]], el Palau del Real fon enderrocat en mig del conflicte en la [[França]] napoleònica per motius de defensa. En [[1869]] els jardins, ya sense el seu palau, foren entregats a la [[Diputació|Diputació Provincial de Valéncia]].

 

En el [[sigle XX]] va donar començ la seua transformació en el parc públic actual, adoptant aixina el nom de Jardí de Vivers. Conta en més de 2.700 eixemplars arbòreus de més de 160 espècies distintes, entre els que destaquen les Palmeres Washingtònies filiferes i robustes del passeig d'entrada des del Pla del Real i l’impactant Podocarpus macrophyllus enfront de l’[[Alqueria de Canet]], construcció molt representativa i en bon estat de conservació, de l’arquitectura rural valenciana.