Volfram

El volfram (de l'alemà Wolfram) és un element químic, metal escàs, molt dens de color gris acerat, que es troba en alguns mineral en forma d'òxits i sals. És molt dur i te el punt de fusió més alt de tots els elements.

També se le denomina tungsté.

El seu símbol és W i el seu número atòmic és el 74.

AplicacionsEditar

S'utilisa molt en l'indústria sobre tot en la fabricació de filaments per a llànties elèctriques, resistències per a forns elèctrics en atmòsfera reductores o neutres, contactes elèctrics per als distribuïdors d'automòvils, també en proyectils anticarro (flecha) pel seu elevat punt de fusió i densitat, i ànodos per a tubos de rajos X i de televisió.​

Té usos importants en aleacions per a ferramentes de tall a elevada velocitat, com les fraules per a instruments odontológics (W2C), en la fabricació de bugies i en la preparació de barniços (WO3) i en tintoreria, en les puntes dels bolígrafs i en la producció d'aleacions d'acer dures i resistents.

ToxicitatEditar

Encara que les senyes relatives a la toxicitat del volfram són llimitades, es té coneiximent de casos d'intoxicació a on la dosis letal per als sers humans s'estima entre 500 i 5,000 mg/kg.​ Del volfram se sap que genera convulsions i insuficiència renal en necrosis tubular aguda.​

Els efectes del volfram en el mig ambient són pràcticament desconeguts; una preocupació que ha sorgit és l'us cada volta més generalisat del material en plomades per a peixcar, algunes de les quals es perden inevitablement en l'aigua. La variable desconeguda s'aplica quan el volfram pot ser depositat en el mig ambient, ya siga a sabiendes o sense donar-se conte.​

ReferènciesEditar

  • Emsley, John E. (1991). The elements, 2nd ed. Nueva York: Oxford University Press
  • Koutsospyros, A.; Braida, W.; Christodoulatos, C.; Dermatas, D.; Strigul, N. (2006). «A review of tungsten: From environmental obscurity to scrutiny». Journal of Hazardous Materials
  • VV. AA. (2009). Jordi Induráin Pons et al., ed. Diccionario Anaya de la lengua (2.ª edición). Larousse Editorial, S. L. ISBN 978-84-7153-829-1. «wólfram [se pronuncia ‘vólfram’] s. m. Volframio »

BibliografiaEditar

  • Burriel Martí, F.; F. Lucena Conde, S. Arribas Jimeno, J. Hernández Méndez (2006). «Química analítica de los cationes: Volframio». Química analítica cualitativa (18.ª edición edición). Thomson. pp. 450-457. ISBN 84-9732-140-5
  • Daintith, John (2005). Facts on File Dictionary of Chemistry, 4th ed. Nueva York: Checkmark Books
  • Delhuyar, J. J. y Delhuyar, F. (s.a. [1784]). «Análisis químico del volfram
  • Kluge: Etymologisches Wörterbuch der deutschen Sprache. 24. Auflage. Walter de Gruyter, Berlin 2002, ISBN 3-11-017473-1, S. 995–996. (en alemà)

Enllaços externsEditar