Diferència entre les revisions de "Washington D. C."

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:DCmontage3.jpg|thumb|right|Washington D.C.]]
+
[[File:DCmontage3.jpg|thumb|right|Washington D. C.]]
'''Washington D.C.''' oficialment District of Columbia, en honor a [[Cristòfol Colon]] i [[George Washington]], és la capital dels [[Estats Units]]. Este distrit es fundà en [[1790]] i en [[1791]], es reconegué la ciutat de Washington a l'est de [[Georgetown]]. En [[1871]] s'uniren els governs de les dos ciutats i la resta de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu [[Potomac]].
+
'''Washington D. C.''' oficialment District of Columbia, en honor a [[Cristòfol Colon]] i [[George Washington]], és la capital dels [[Estats Units]]. Este distrit es fundà en [[1790]] i en [[1791]], es reconegué la ciutat de Washington a l'est de [[Georgetown]]. En [[1871]] s'uniren els governs de les dos ciutats i la resta de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu [[Potomac]].
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 7: Llínea 7:
 
[[File:Washington Monument Dusk Jan 2006.jpg|thumb|right|Monument a [[Washington]]]]
 
[[File:Washington Monument Dusk Jan 2006.jpg|thumb|right|Monument a [[Washington]]]]
 
En [[1814]] la ciutat fon incendiada pels [[Anglaterra|anglesos]] [[Canadà|canadienses]] en represàlia per cremar [[Toronto]] en la [[Guerra anglo-estadounidens de 1814]], que al final guanyà [[Estats Units]]. La ciutat fon un important núcleu de venda d'esclaus i la seua economia es resentí en la seua prohibició de venda en [[1850]]. La seua població era molt poca, 75.000 persones fins a la [[Guerra Civil Estadounidens]], en la que es reberen capitals que feren aumentar la seua població fins a 132.000 persones. Durant este sigle es construïren monuments com el [[Monument a Washington]], el [[Monument a Lincon]] o el [[Monument a Jefferson]].
 
En [[1814]] la ciutat fon incendiada pels [[Anglaterra|anglesos]] [[Canadà|canadienses]] en represàlia per cremar [[Toronto]] en la [[Guerra anglo-estadounidens de 1814]], que al final guanyà [[Estats Units]]. La ciutat fon un important núcleu de venda d'esclaus i la seua economia es resentí en la seua prohibició de venda en [[1850]]. La seua població era molt poca, 75.000 persones fins a la [[Guerra Civil Estadounidens]], en la que es reberen capitals que feren aumentar la seua població fins a 132.000 persones. Durant este sigle es construïren monuments com el [[Monument a Washington]], el [[Monument a Lincon]] o el [[Monument a Jefferson]].
 
 
=== Sigle XX ===
 
=== Sigle XX ===
 
La ciutat creixqué en els estímuls deguts a [[La Gran Depresió]] i la [[Segona Guerra Mundial]]. També es produí l'arribada del [[metro (transport)|metro]]. Important fon l'igualtat racial en la ciutat.  
 
La ciutat creixqué en els estímuls deguts a [[La Gran Depresió]] i la [[Segona Guerra Mundial]]. També es produí l'arribada del [[metro (transport)|metro]]. Important fon l'igualtat racial en la ciutat.  

Revisió de 20:43 25 nov 2014

Washington D. C.

Washington D. C. oficialment District of Columbia, en honor a Cristòfol Colon i George Washington, és la capital dels Estats Units. Este distrit es fundà en 1790 i en 1791, es reconegué la ciutat de Washington a l'est de Georgetown. En 1871 s'uniren els governs de les dos ciutats i la resta de poblacions del distrit en D.C. Per ella passa el riu Potomac.

Història

La ciutat fon planificada a finals del sigle XVII per a servir de capital per als Estats Units i fon nomenada aixina en honor a George Washington, el primer president dels Estats Units.

Sigle XIX

Monument a Washington

En 1814 la ciutat fon incendiada pels anglesos canadienses en represàlia per cremar Toronto en la Guerra anglo-estadounidens de 1814, que al final guanyà Estats Units. La ciutat fon un important núcleu de venda d'esclaus i la seua economia es resentí en la seua prohibició de venda en 1850. La seua població era molt poca, 75.000 persones fins a la Guerra Civil Estadounidens, en la que es reberen capitals que feren aumentar la seua població fins a 132.000 persones. Durant este sigle es construïren monuments com el Monument a Washington, el Monument a Lincon o el Monument a Jefferson.

Sigle XX

La ciutat creixqué en els estímuls deguts a La Gran Depresió i la Segona Guerra Mundial. També es produí l'arribada del metro. Important fon l'igualtat racial en la ciutat.

Sigle XXI

En el sigle XXI fallà l'intent de derribar la Casa Blanca.