Edició de «Werner Heisenberg»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 11: Llínea 11:
 
}}
 
}}
  
'''Werner Karl Heisenberg''' ([[Wurzburg]], [[5 de decembre]] de [[1901]] - † [[Múnich]], [[1 de febrer]] de [[1976]]) fon un [[físic]] [[Alemanya|alemà]]. És conegut sobre tot per formular el [[principi d'incertea]], una contribució fonamental al desenroll de la [[teoria quàntica]]. Este principi afirma que és impossible mesurar simultaneament de forma precisa la posició i el moment llinial d'una partícula. El principi d'incertea eixercí una profunda influència en la física i en la filosofia del [[sigle XX]]. Heisenberg fon guardonat en el [[Premi Nobel]] de Fisica en [[1932]] «per la creació de la [[mecànica quàntica]], en aplicacions en, entre atres coses, l'estudi i descobriment de les formes alotròpiques de l'[[hidrogen]]».<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1932/index.html «The Nobel Prize in Physics 1932»]. Nobel Foundation.</ref>
+
'''Werner Karl Heisenberg''' ([[Wurzburg]], [[5 de decembre]] de [[1901]] [[Múnich]], [[1 de febrer]] de [[1976]]) fon un [[físic]] [[Alemanya|alemà]]. És conegut sobre tot per formular el [[principi d'incertea]], una contribució fonamental al desenroll de la [[teoria quàntica]]. Este principi afirma que és impossible mesurar simultaneament de forma precisa la posició i el moment llinial d'una partícula. El principi d'incertea eixercí una profunda influència en la física i en la filosofia del [[sigle XX]]. Heisenberg fon guardonat en el [[Premi Nobel]] de Fisica en [[1932]] «per la creació de la [[mecànica quàntica]], en aplicacions en, entre atres coses, l'estudi i descobriment de les formes alotròpiques de l'[[hidrogen]]».<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1932/index.html «The Nobel Prize in Physics 1932»]. Nobel Foundation.</ref>
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!