Edició de «Winston Churchill»

{{Biografia|
|nom = Winston Churchill [[Image:Nobel_prize_medal.svg|20px]]
|image = [[Archiu:Sir Winston S Churchill.jpg|250px]]
|peu = 
|data_naix = {{Data naiximent|1874|11|30}}  
|lloc_naix = [[Palau de Blenheim]]
|data_mort = {{Data defunció i edat|1965|1|24|1874|11|30}}  
|lloc_mort = [[Londres]]
|nacionalitat = Britànic
|ocupació = [[Militar]], [[escritor]], [[polític]]
|signatura = Sir Winston Churchill signature.svg
}}
'''Winston Leonard Spencer Churchill''' ([[Palau de Blenheim]], [[30 de novembre]] de [[1874]] - † [[Londres]], [[24 de giner]] de [[1965]]) fon un [[Política|polític]] i [[estadiste]] [[Regne Unit|britànic]], conegut pel seu [[liderage]] del [[Regne Unit]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Està considerat com un dels grans líders de temps de guerra i fon [[Primer Ministre del Regne Unit]] en dos periodos (1940-45 i 1951-55). Notable estadiste i [[Oratoria|orador]], Churchill fon també [[Oficial (forces armades)|oficial]] de l'Eixercit Britànic, històriador, escritor i artiste. És l'únic Primer Ministre Britànic guardonat en el [[Premi Nobel de Lliteratura]], i fon nomenat ciutadà honorari dels [[Estats Units d'America]].<ref>[http://www.senate.gov/reference/resources/pdf/pl8806.pdf «Winston Churchill»] Pub.L. 86-6. U.S. Senate</ref>

== Biografia ==
[[Image:Winston Churchill 1874 - 1965 ZZZ5426F.jpg|thumb|left|200px|Churchill en uniforme militar, [[1895]]]]
[[Image:Churchill V sign HU 55521.jpg|thumb|left|200px|Churchill fent el seu famós gest de la [[V (senya)|V de victòria]] en [[1943]]]]
[[Image:Churchillwithsonandgrandson.jpg|thumb|right|200px|Winston Churchill, el seu fill Randolph i el seu net Winston, vestits per a la cerimonia de coronació d'Isabel II en [[1952]]]]
Naixqué en el sí de la família aristocràtica dels [[Ducat de Marlborough|Ducs de Marlborough]]. Son pare, [[Lord]] [[Randolph Churchill]], fon un polític carismàtic i [[Ministre de Facenda del Regne Unit]]; sa mare, [[Jennie Jerome]], era d'orige [[Estats Units|nortamericà]].<ref>Jenkins, Roy (2002). ''Churchill''. Barcelona: Ediciones Península. ISBN 84-8307-520-2</ref> Sent un jove oficial de l'eixercit, entrà en acció en l'[[Índia Britànica]], [[Sudan]] i en la [[Guerres dels Boers|Segona Guerra dels Boers]]. Guanyà fama com corresponsal de guerra i en els llibres que escrigué sobre les seues campanyes.

En la primera llínea política durant 50 anys, ocupà numerosos càrrecs polítics i de Gabinet. Abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon president de la Secretaría d'Estat de Comerç, Ministre d'Interior i [[Primer Lord de l'Almirantat]] com part del [[Partit Lliberal del Regne Unit|govern lliberal]] de [[H. H. Asquith]]. Durant la guerra continuà com Primer Lord de l'Almirantat fins la desastrosa [[Batalla de Gallipoli]], que ell havia patrocinat i que motivà la seua eixida del govern. Despuix serví un breu temps en el [[Front Occidental (Primera Guerra Mundial)|front occidental]] com comandant del 6.º Batalló dels Fusilers Reals Escocesos. Retornà al govern com Ministre d'Armament, Secretari d'Estat de Guerra i Secretari d'Estat de l'Aire. Despuix del conflicte mundial, ocupà el càrrec de Ministre de Facenda en el [[Partit Conservador (Regne Unit)|govern conservador]] de [[Stanley Baldwin]] entre [[1924]] i [[1929]], a on prengué la controvertida decisió de tornar la [[lliura esterlina]] en [[1925]] al [[patró or]] com en la paritat anterior a la guerra, lo que molts consideraren una pressió deflacionaria sobre l'economia del Regne Unit. Igual de polèmiques foren la seua oposició a l'increment de l'autonomia de l'[[Índia]] i la seua resistencia a l'abdicació de [[Eduart VIII del Regne Unit|Eduart VIII]] en [[1936]].

Encara que permaneixqué fora de la política en la década de [[1930]], liderà l'alerta sobre el perill de [[Adolf Hitler]] i la campanya per al rearmament. A l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], fon nomenat de nou Primer Lord de l'Almirantat i, despuix de la dimissió de [[Neville Chamberlain]] el [[10 de maig]] de [[1940]], se convertí en Primer Ministre. La seua ferma negativa a acceptar la derrota, la rendició o un acort de pau ajudà a inspirar la resistencia britànica, en especial durant els difícils primers anys de la guerra, quan el Regne Unit se quedà a soles en la seua ferma oposició a la [[Alemanya Nazi]]. Se destacà pels seus discursos i programes de radi que ajudaren a inspirar al poble britànic, al que liderà com Primer Ministre fins que fon segura la victoria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] sobre les [[Potencies de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Potencies de l'Eix]].

Despuix de que el seu partit conservador perguera les [[Eleccions generals del Regne Unit de 1945|eleccions generals de 1945]], Churchill liderà l'oposició. En [[1951]] conseguí tornar a ser Primer Ministre, fins el seu retir en [[1955]]. A la seua mort en [[1965]], la regina [[Isabel II del Regne Unit|Isabel II]] li concedí l'honor d'un [[funeral d'estat]] en el que se donà una de les majors reunions de caps d'Estat mai abans vista.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/europe/4421081.stm «Largest Assemblage of Statesmen at funeral since Churchill»] Gould, Peter. BBC News.</ref> Churchill es recordat com un dels hòmens més influents en l'[[Història del Regne Unit|història britànica]].

== Obres ==
* ''The Story of the Malakand Field Force'' ([[1898]])
* ''The River War'' ([[1899]])
* ''Savrola'' ([[1900]])
* ''London to Ladysmith via Pretoria'' (1900)
* ''Ian Hamilton's March'' (1900)
* ''Mr. Brodrick’s Army'' ([[1903]])
* ''Lord Randolph Churchill'' ([[1906]])
* ''For Free Trade'' (1906)
* ''My African Journey'' ([[1908]])
* ''Liberalism and the Social Problem'' ([[1909]])
* ''The People’s Rights'' ([[1910]])
* ''The World Crisis'' ([[1923]]–[[1931]])
* ''My Early Life'' ([[1930]])
* ''India'' (1931)
* ''Thoughts and Adventures''([[1932]])
* ''Marlborough: His Life and Times'' ([[1933]]–[[1938]])
* ''Great Contemporaries'' ([[1937]])
* ''Arms and the Covenant'' (1938)
* ''Step by Step 1936–1939'' ([[1939]])
* ''Addresses Delivered in the Year 1940'' ([[1940]])
* ''Broadcast Addresses'' ([[1941]])
* ''Into Battle'' (1941)
* ''The Unrelenting Struggle'' ([[1942]])
* ''The End of the Beginning'' ([[1943]])
* ''Onwards to Victory'' ([[1944]])
* ''The Dawn of Liberation'' ([[1945]])
* ''Victory'' ([[1946]])
* ''Secret Sessions Speeches'' (1946)
* ''War Speeches'' 1940–1945 (1946)
* ''The Second World War'' ([[1948]]–[[1954]])
* ''The Sinews of Peace'' ([[1948]])
* ''Painting as a Pastime'' (1948)
* ''Europe Unite'' ([[1950]])
* ''In the Balance'' ([[1951]])
* ''The War Speeches'' 1939–1945 ([[1952]])
* ''Stemming the Tide'' ([[1953]])
* ''A History of the English-Speaking Peoples'' ([[1956]]–[[1958]])
* ''The Unwritten Alliance'' ([[1961]])

== Cites ==

Algunes frases de Winston Churchill s'han fet famoses per la seua rellevància:

{{Cita|El vici inherent al capitalisme és el desigual repartiment dels bens. La virtut inherent al socialisme és l'equitatiu repartiment de la miseria.|Winston Churchill}}

{{Cita|Molts miren a l'empresari com el llop que cal abatre; uns atres ho miren com la vaca que cal monyir i molt pocs ho miren com el cavall que tira del carro.|Winston Churchill}}

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Winston Churchill}}

{{Successió 
| títul = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government).svg|35px|center]] Primer ministre del Regne Unit
| periodo = [[1940]]-[[1945]]
| predecessor = [[Neville Chamberlain]]
| successor = [[Clement Attlee]]
| títul2 = [[Image:Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government).svg|35px|center]] Primer ministre del Regne Unit
| periodo2 = [[1951]]-[[1955]]
| predecessor2 = [[Clement Attlee]]
| successor2 = [[Anthony Eden]]
| títul3 = [[Image:Nobel prize medal.svg|30px|center]] Premi Nobel de Lliteratura
| periodo3 = [[1953]]
| predecessor3 = [[François Mauriac]]
| successor3 = [[Ernest Hemingway]]
}}

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Història d'Europa]]
[[Categoria:Premi Nobel]]