X

Revisió de 11:56 14 jun 2018 per Teniente (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''X''' (mayúscula), '''x''' (minúscula), és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan rep...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

X (mayúscula), x (minúscula), és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és eix o xe, pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a equis.

Història

La lletra X formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el número 10.

Fonètica

En valencià la lletra x pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so /ks/ com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor palatal fricatiu, com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se /gz/ com en la paraula "examen".

Nom de la Lletra

La lletra x en valencià pot tindre tres noms: eix, xe i equis. Quan nos referim a la lletra, s'ha de dir eix o xe; el nom equis a soles s'usa quan representa una incògnita en matemàtiques, pero mai per al nom de la lletra. Antigament se denominava ecs o xeix.

Lletres i símbols similars