Xaverio Ballester Gómez (Valéncia, 1959) és un filòlec i llingüiste valencià.
Biografia
Xaverio Ballester es llicencià en filologia clàssica en l'Universitat de Valéncia l'any 1982 i es doctorà en filologia clàssica en l'Universitat de Barcelona l'any 1987. Ha segut professor titular de filologia llatina en l'Universitat de Saragossa (1989), professor de filologia llatina en l'Universitat de La Laguna (1997) i des de l'any 1998 és Catedràtic de filologia llatina en l'Universitat de Valéncia. Ballester també és coeditor de la revista Liburna.
Fon nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) el 4 de juny de 2019.
Gran treball
Ha dirigit 5 Tesis Doctorals, 7 Treballs d'Investigació, ha presentant 30 ponències en Congressos, Seminaris i Coloquis. Ha fet més de 25 conferències i participat en vàries Taules Redones. Ha escrit 11 llibres, 13 treballs de divulgació i ha realisat una traducció. Ademés de numeroses ponències en Simpòsiums i Coloquis.
Acadèmic de la RACV
Fidel valencià, una de les seues preocupacions màximes és mantindre l'integritat de la Llengua Valenciana, de tal manera que el seu discurs d'ingrés en la RACV fon sobre: Història de la paraula més bandejada: “en” Valencià.
Sobre el seu discurs d'ingrés en la RACV, el també filòlec valencià, Voro López, digué:
El Doctor Xaverio Ballester, en un llenguage senzill, fa una defensa a ultrança en el seu discurs, ben fonamentada, documentada i raonada, d'una de les paraules, com ell diu “més censurada, prohibida i bandejada” de la llengua valenciana pels “normalisadors” i els filòlecs anexionistes del catalanisme; se tracta de la preposició en, en sentit instrumental i comitatiu, demostrant la seua existència ya en la documentació valenciana del sigle XIII, gràcies a documents publicats en el present sigle com són
El llibre de la Cort de la Justícia d'
Alcoy (1263–5),
El Llibre de la Cort de la Justícia de
Cocentaina (1269, 1275–8, 1288–90, 1294–5), i
El Llibre de la Cort de la Justícia de
Valéncia (1280–88 i 1298). Estos texts, afirma el Doctor Ballester i estem completament d'acort en ell per les constants busques que havem fet en ells, “reflectixen, sense dubte de manera molt més precisa que els “Furs”, la parla valenciana de l'época, especialment el llibre de Cocentaina, texts a on, entre les declaracions lliterals durant els interrogatoris, enumeracions testamentàries i unes atres diverses descripcions, no és sempre possible silenciar, baix el llenguage cancilleresc oficial, la parla genuïna, el verdader valencianesch del poble.
També comentà Lleopolt Penyarroja Torrejón, també filòlec valencià:
L'autor justifica de manera pertinent i metodològicament correcta, sobre la base d'un corpus llingüístic extret de fonts històriques del sigle XIII (Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia, de Cocentaina i d'Alcoy) que l'us pel valencià, des d'época antiga, del nexe preposicional /en/ ho es ab els dos valors sintàctico-semàntics que la llengua té com a propis des de temps inmemorial fins a hui, a saber: locatiu (espacial) i comitatiu – instrumental: “viure en el camp”, “deixar-ho en l'armari”, “caminar en els amics”, “saludar en la ma”. Tals usos es desprenen, en efecte, d'una ampla série d'eixemples que figuren en els manuscrits de referència. Pero més encara. Si nos atenem a la gama d'expressions utilisades en la
Bíblia Parva atribuïda a
Sant Pere Pasqual, el bisbe-escritor naixcut en Valéncia l'any 1227 i, per tant, hereu i usuari de la llengua romànica nativa del territori, no extinguida quan a la reconquista de 1238, de l'anàlisis que ya realisà el P.
Joan Costa i de la crítica que ara presenta el Dr. Ballester, es deduïx de forma categòrica que eixos usos, hui bandejats per la desnaturació oficialista de l'idioma valencià, són els propis i genuïns de la nostra llengua, i no atra cosa. Es dir, la preposició invasiva /a/ i la mig falsa /amb/ res tenen que vore ab l'evolució interna i patrimonial de la nostra llengua, la valenciana.
Referències