Competència deslleal
La competència deslleal, també nomenada comportament anticompetitiu, són les pràctiques en teoria contràries als usos honests en matèria d'indústria i de comerç. Es referix a totes aquelles activitats de dubtosa honestitat (sense necessàriament cometre un delicte de frau) que pot realisar un fabricant o venedor per a aumentar la seua quota de mercat, eliminar competència, etc. És dir, significa botar-se les regles i deixar al costat l'honestitat en una competició.
Algunes pràctiques de competència deslleal són:
- Dúmping de preus: vendre a un preu inferior al cost final del producte.
- Engany: fer creure als compradors que el producte té un preu diferent al real.
- Denigració: difondre informació falsa sobre els productes dels competidors, o publicar comparatives no rellevants.
- Confusió: buscar semblar-se a un competidor per a que el consumidor compre els seus productes en lloc dels del competidor.Nos podem donar conte d'açò si els productes són semblats i els almagasens estan prop
- Dependència econòmica: exigir condicions al proveïdor quan se li compra casi tota la seua producció. Ya que el proveïdor depén d'estes vendes per a l'existència de l'empresa, tindria que acceptar-les.
- Desviació de la clientela i explotació de la reputació aliena són atres tipos d'actes de competència deslleal.
No tots els casos de me too o look alike es constituïxen en casos de competència deslleal. Ya que l'imitació de l'establiment, de les prestacions mercantils està permesa, llevat que es tracte d'imitació exacta i minuciosa (moltes voltes s'aproximaria al plagi d'image corporativa).
Per a efectes de que una conducta siga calificada com a deslleal es requerix que es complixquen certs àmbits d'aplicació, com són: el territorial, l'objectiu i el subjectiu.
La protecció internacional contra la competència deslleal va nàixer en el Conveni de l'Unió de París firmat en l'any 1883.