Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Gramàtica de l'aragonés" en L'Enciclopèdia en valencià!
Coincidències de títul d'artícul
- …s simple que la [[gramàtica de l'anglés|gramàtica anglesa]] o la gramàtica de les [[llengües romances]], [[llengües germàniques|germàniques]] i [[lle L'[[artícul (gramàtica)|artícul]] definit és sempre "''le''", i l'artícul indefinit és sempre2 kB (356 paraules) - 13:29 28 gin 2023
- …senta en este artícul és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma [[anglés]]. …a prescriptiva presenta en anglés algunes controvèrsies a sovint per causa de canvis sofrits en l'us a lo llarc del temps.768 bytes (121 paraules) - 11:21 11 gin 2015
Coincidències de text d'artícul
- La '''gramàtica del francés''' és l'estudi de les regles que rigen esta llengua. …sar les estructures i particularitats de la llengua francesa des d'un punt de vista llingüístic.1 kB (194 paraules) - 19:29 23 gin 2019
- …senta en este artícul és el conjunt de regles que descriuen les propietats de l'idioma [[anglés]]. …a prescriptiva presenta en anglés algunes controvèrsies a sovint per causa de canvis sofrits en l'us a lo llarc del temps.768 bytes (121 paraules) - 11:21 11 gin 2015
- …ia]], [[sintaxis]], [[lexicologia]], recollint l'etimologia original ("art de les lletres" del [[grec]]). …om una part de la llingüística que es llimita a aquells aspectes que en la gramàtica clàssica se nomenaven flexió (o morfologia) i sintaxis. En este cas, sol4 kB (608 paraules) - 09:35 23 feb 2018
- …plixen certes paraules i sintagma dins d'una frase donada. Es pot entendre de dos maneres, relacionades entre sí: …s, per l'orde de la frase, o qualsevol atre mecanisme, segons la gramàtica de cada llengua concreta.2 kB (257 paraules) - 13:47 3 feb 2023
- …s nominals]] en funció de [[subjecte (gramàtica)|subjecte]] o d'[[atribut (gramàtica)|atribut]] en llengües declinables. Prou [[llengües flexives]] utilisen el nominatiu com la forma ''normal'' de la paraula, és dir, aquella que s'arreplega en el diccionari per considera1 kB (156 paraules) - 15:47 28 ago 2023
- L''''oració valenciana''' està formada per un conjunt de sintagmes nominal al voltant d'un [[verp]]. …(directe, indirecte, preposicional o de règim verbal), o circumstancials (de temps, lloc, manera, instrument, etc.).696 bytes (100 paraules) - 22:43 14 març 2023
- …rrere d'un [[verp]], els [[Artícul|artículs]] definits i la [[preposició]] de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per voc991 bytes (159 paraules) - 19:08 20 març 2023
- …s simple que la [[gramàtica de l'anglés|gramàtica anglesa]] o la gramàtica de les [[llengües romances]], [[llengües germàniques|germàniques]] i [[lle L'[[artícul (gramàtica)|artícul]] definit és sempre "''le''", i l'artícul indefinit és sempre2 kB (356 paraules) - 13:29 28 gin 2023
- …del tipo d'oració que estigam analisant. Podem distinguir dos tipos bàsics de predicats en les [[oració simple|oracions simples]]: …vix d'enllaç (o còpula) entre el subjecte i l'atribut. A voltes, este tipo de predicats poden portar atres complements.2 kB (318 paraules) - 22:06 16 dec 2019
- …, l'[[italià]], el [[portugués]], l'[[espanyol]] i el [[català]]. La seua gramàtica és la d'un crioll llatí, molt simplificat, pero és tan expressiva com un * [[Gramàtica de la lingua franca nova]]1 kB (154 paraules) - 08:37 17 març 2022
- …aparéixer en atres posicions i que està dotat d'una funció. És una unitat de la llengua que resulta molt fàcil d'identificar, tant en la parla com en l425 bytes (65 paraules) - 11:44 19 maig 2017
- …sistemes formals]], no obstant, el conjunt de les teoremes coincidix en el de les fòrmules ben formades.]] …màtica formal]] (o sintaxis). A una cadena de símbols formada d'acort a la gramàtica li la crida una [[fòrmula ben formada]] (o paraula) del llenguage.1 kB (217 paraules) - 19:27 21 oct 2016
- …ligur]] parlada en les illes de l'[[archipèlec del Sulcis]], en el suroest de [[Sardenya]]. Es parlà antigament en [[Espanya]] en l'illa de [[Tabarca]] a vint quilómetros d'[[Alacant]] i originalment en Tabarca, en564 bytes (84 paraules) - 20:23 1 set 2023
- …sar de la seua condició de llengua africana, ha rebut una forta influència de l'[[Idioma àrap|àrap]] i, en els últims dos sigles, del [[Idioma anglés …ut la distinció de tons. Es tracta d'una llengua en una gramàtica (sistema de classes) molt regular i una equivalència absoluta entre grafia i pronuncia2 kB (246 paraules) - 20:50 18 oct 2022
- L''''adjectiu''' és una [[Categoria gramatical|classe de paraules]] que '''expressa''' prototípicament '''qualitats o propietats''' …brut el calcer). Els adjectius conformen una [[Categoria gramatical|classe de paraules]] oberta i concorden en [[gènero]] i [[número]] en el substantiu2 kB (248 paraules) - 23:01 22 març 2023
- …ar.jpg|250px|miniaturadeimagen|Gramatica del Balear, editada per l'Acadèmi de Sa Llengo Baléà, en l'any 2005]] …engua en les Illes Balears], artícul del diari ''[[ABC]] '' del 31 de març de 1997.</ref>.2 kB (302 paraules) - 18:58 3 ago 2023
- | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]]9 kB (1410 paraules) - 18:30 20 jul 2023
- …dicació secundària que, a través del predicatiu ''fascinats'', nos informa de que l'espectàcul fascinava als jóvens. [[Categoria:Gramàtica]]672 bytes (98 paraules) - 18:00 12 set 2022
- …científic i en expressions epistemològiques quan es feya necessari parlar de models o [[Patró (estructura)|patrons]] …literatura)|paràbola]] o a una [[faula]]. En [[llingüística]], [[Ferdinand de Saussure]] ha usat paradigma per a referir-se a una classe d'elements en si2 kB (301 paraules) - 11:11 14 jun 2022
- '''Ny''' és un dígraf de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom és '''eny''' o '''en i grega''', pero * En inicial, interior i fi de paraula: nyespla, pinyó, riny.703 bytes (98 paraules) - 21:15 28 set 2022
Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).