Resultats de la busca
Anar a la navegació
Anar a la busca
¡Crea la pàgina "Quèchua" en L'Enciclopèdia en valencià!
Coincidències de títul d'artícul
- |nom= Llengües quèchua |família=Es dividix en [[Quèchua I]] i [[Quèchua II]]2 kB (277 paraules) - 18:28 29 març 2023
- #REDIRECT [[Llengües quèchua]]32 bytes (5 paraules) - 17:54 22 abr 2023
Coincidències de text d'artícul
- #REDIRECT [[Llengües quèchua]]32 bytes (5 paraules) - 17:54 22 abr 2023
- #REDIRECCIÓ [[Llengües quèchua]]35 bytes (5 paraules) - 17:04 20 març 2023
- |nom= Llengües quèchua |família=Es dividix en [[Quèchua I]] i [[Quèchua II]]2 kB (277 paraules) - 18:28 29 març 2023
- El '''guano''', (del [[quèchua]] wánu), són els excrements d’aus marines arreplegats per a femar els c479 bytes (79 paraules) - 18:13 20 jul 2025
- La '''vicunya''' (''Vicugna vicugna''), del [[quèchua]] ''wik'uña'', és un [[camèlit]] [[Suramèrica|suramericà]] de la tribu783 bytes (106 paraules) - 20:25 2 nov 2023
- '''Cajamarca''' (en [[quèchua]]: '''Kashamarka''', 'poble o vall d'espines'; fundada com: '''San Antonio946 bytes (134 paraules) - 16:26 27 abr 2025
- '''Huiracocha''' (en [[quèchua]] ''Qun Tiksi Wiraqucha''), també nomenat '''Wiracocha''' o '''Viracocha''850 bytes (127 paraules) - 12:01 27 feb 2025
- '''Wiracocha''' (en [[quèchua]] ''Qun Tiksi Wiraqucha''), també nomenat '''Huiracocha''' o '''Viracocha'865 bytes (127 paraules) - 11:09 28 feb 2025
- '''Virachocha''' (en [[quèchua]] ''Qun Tiksi Wiraqucha''), també nomenat '''Wiracocha''' o '''Huiracocha'855 bytes (127 paraules) - 19:55 10 feb 2025
- '''Sucre''' ([[Quèchua meridional|quèchua]]: ''Chuqichaka''; [[Idioma aimara|aimara]]: ''Sukri''; [[Idioma guaraní|g3 kB (469 paraules) - 17:59 24 ago 2025
- …'}}'''Imperi inca''' ('''Tahuantinsuyo''' o Tawantin suyu, en ortografia [[quèchua]] clàssica o moderna) fon una entitat política creada per la civilisació1 kB (168 paraules) - 12:35 20 jul 2024
- '''Atahualpa''' (en [[quèchua]]: ''Ata-wallpa'') fon el dècim tercer emperador [[inca]], i pese a que va2 kB (278 paraules) - 07:00 26 jun 2024
- …part de la província del [[Collasuyo]], i imponent el [[Llengües quèchuas|quèchua]] com a llengua oficial, encara que el aimara es va continuar parlant regul3 kB (423 paraules) - 09:17 4 oct 2022
- …que apareix en diverses llengües. En [[valencià]], [[gallec]], [[vasc]], [[quèchua]], [[aragonés]], [[català]], [[castellà]] i [[balear]] representa l'[[ap3 kB (511 paraules) - 11:57 5 nov 2025
- …[[chec]], [[bretó]], [[còrnic]], [[galés]], [[castellà]], [[chamorro]] i [[quèchua]]. En [[vietnamita]] i en [[castellà]] fon també considerada com a lletra3 kB (506 paraules) - 19:18 9 feb 2025
- L''''Estat Plurinacional de Bolívia''' ([[quèchua]]: ''Bulibiya Suyu''; [[aimara]]: ''Bulibiya, Buliwya''; [[guaraní]]: ''Te4 kB (550 paraules) - 09:57 28 abr 2025
- …mà dels [[inca|inques]]. Els inques nomenaven ad este tubèrcul «papa» en [[quèchua]]. La similitut d'est en la [[batata]] va favorir que en el [[sigle XVII]]4 kB (752 paraules) - 13:20 16 set 2025
- …ves d'Amèrica, com l'aimara, chibcha, guaraní, mapugdungun, maya, nahuatl, quèchua i taíno, que feren també contribucions al lèxic de l'idioma, no a soles …llei>>), Panamà, Paraguai (cooficial en el guaraní), Perú (cooficial en el quèchua, aimara i demés llengües indígenes, allí a on predominen) i Veneçuela26 kB (4256 paraules) - 07:11 23 jul 2025