| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de sbjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps abans mencionats excepte en la primera i segona persona del plural (nosatres i vosatres). | + | Els '''verps incoatius''' són aquells [[verp|verps]] de la tercera conjugació (és dir, els que tenen l'infinitiu acabat en -ir) que presenten en algunes persones del present d'indicatiu i de subjuntiu el morfema -ix-/-ix-, nomenat pels llingüistes "increment incoatiu". Est increment apareix en totes les persones dels temps adés mencionats excepte en la primera i segon persona del plural (nosatros i vosatros). |
| | | | |
| | ==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana== | | ==Conjugació actual dels verps incoatius en llengua valenciana== |
| − | Se té com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor: | + | Se te com a model de conjugació d'esta classe de verps el verp ''servir'' i, en la taula, se marca en negreta l'increment incoatiu per a poder-se distinguir millor: |
| | {| class="wikitable" | | {| class="wikitable" |
| | | bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu''' | | | bgcolor=#cccccc | '''Present d'indicatiu''' |
| Llínea 78: |
Llínea 78: |
| | |} | | |} |
| | | | |
| − | Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si bé s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia. | + | Esta forma, molt més regular que la anterior, pot vore's també en molts escrits clàssics. Si be s'havia regularisat el procés, la evolució no va parar, ya que, durant el [[sigle XVII]], l'increment -eix- va evolucionar encara més, perdent la seua e i passant a ser l'actual -ix-, i aixina es manté encara hui en dia. |
| | | | |
| | ==Conflicte en els incoatius en la llengua actual== | | ==Conflicte en els incoatius en la llengua actual== |
| | | | |
| − | Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Posteriorment, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels | + | Des de la renaixença s'ha volgut recuperar l'increment clàssic -eix-/-es-, pero no va tindre gens d'èxit entre la gent del carrer, per lo que la gent seguia usant la forma viva. Posteriorment, escritors pancatalanistes, com ara [[Joan Fuster]], volgeren també recuperar l'increment clàssic en la llengua escrita valenciana, també sense molt d'èxit, puix la forma actual és molt més regular que la forma antiga i, com a conseqüència, la gent no sabia quan havien de dir -eix- i quan -es-. Despuix, l'Institut d'Estudis Catalans ([[IEC]]) va recomanar, durant la década dels |
| | 90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este: | | 90, una forma mixta: davant de vocal, usar "eix" (tu serveixes) i, davant de ce o cu, usar -is- (que tu patisques). L'increment -is- davant de consonant no és més que una barreja del -ix- actual en la forma clàssica -es-, evidentment és una forma sense tradició. Aixina, el model que recomanava l'IEC era este: |
| | | | |
| Llínea 133: |
Llínea 133: |
| | |} | | |} |
| | | | |
| − | Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies acutalment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar. | + | Pero, per desgràcia, la majoria d'escritors que usen la seua normativa encara escriuen seguint el model que recomanava l'IEC en els [[anys 90]], segurament perque seguix sent el model recomanat per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Davant de tot este conflicte, la [[RACV]] decididí acceptar únicament les formes vives incoatives i deixar com a arcaiques les formes en l'increment -eix-/-es-, lo que solucionaria el conflicte. Les atres acadèmies actualment accepten com a correctes el model -ix-/-is-, el model -eix-/-is- i el model antic -eix-/-es-, lo que només fa que seguir en el conflicte sobre quina forma usar. |
| | | | |
| | ==Incoatius en atres llengües== | | ==Incoatius en atres llengües== |
| Llínea 215: |
Llínea 215: |
| | * ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''. | | * ''Est artícul utilisa informació de la Biquipedia''. |
| | {{Llengua valenciana}} | | {{Llengua valenciana}} |
| | + | {{Gramàtica del valencià}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Valencià]] | | [[Categoria:Valencià]] |
| | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] |
| | [[Categoria:Morfologia verbal del valencià]] | | [[Categoria:Morfologia verbal del valencià]] |
| | + | [[Categoria:Normes d'El Puig]] |