Canvis

|país              = Espanya

|país              = Espanya

|unitat            = [[Comunitat autònoma]]

|unitat            = [[Comunitat autònoma]]

|bandera          = Bandera d'Arago.png

|bandera          = Flag of Aragon.svg

|escut            = escut_arago.png

|escut            = Escudo d'Aragón.svg

|mapa              = Localisacio d'arago espanya.png

|mapa              = Aragon in Spain (including Canarias).svg

|tamany_mapa      = 200px

|tamany_mapa      = 200px

|peu_mapa          = <small>Aragó en Espanya</small>

|peu_mapa          = <small>Aragó en Espanya</small>

|gentilici        = Aragonés/sa

|gentilici        = Aragonés/sa

|dirigents_nom    = [[Marcelino Iglesias Ricou]] ([[CHA]]-[[PSOE]])

|dirigents_nom    = [[Marcelino Iglesias Ricou]] ([[CHA]]-[[PSOE]])

|superficie       = 47.179 km²

|superfície       = 47.179 km²

|superfície_lloc  = 4

|superfície_lloc  = 4

|superfície_post  = (9,4%)

|superfície_post  = (9,4%)

|camp1            = [[Idioma aragonés|Aragonés]]

|camp1            = [[Idioma aragonés|Aragonés]]

|camp2_nom        = Festa oficial

|camp2_nom        = Festa oficial

|camp2            = 23 de abril  

|camp2            = 23 d'abril  

|camp3_nom        = Consideració

|camp3_nom        = Consideració

|camp3            = [[Nació|Nacionalitat]]

|camp3            = [[Nacionalitat històrica]]

|població          = 1.326.918 hab

|població          = 1.329.391

|població_lloc    = 11

|població_lloc    = 11

|població_any      = 2008

|població_any      = 2020

|població_post    =  

|població_post    =  

|densitat          = 27,8 hab/km²

|densitat          = 27,8 hab/km²

|tipo_superior_X  =  

|tipo_superior_X  =  

|superior_X        =  

|superior_X        =  

|pàgina web        = http://www.aragob.es

|pàgina web        = www.aragon.es

}}

}}

'''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]) és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que comprén el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]].

'''Aragó''' (''Aragón'' en [[Idioma aragonés|aragonés]] i [[Idioma castellà|castellà]]), és una [[Comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], resultant del regne històric del mateix nom i que comprén el tram central de la vall del Ebre, els [[Pirineus]] centrals i les Serres Ibèriques. Està situada en el nort, i llimita en [[França]] i en les comunitats autònomes de [[Castella-La Mancha]], [[Castella i Lleó]], [[Catalunya]], [[La Rioja]], [[Navarra]] i [[Regne de Valéncia]]. Està reconeguda en el seu estatut com a [[Nacionalitat històrica]].

El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó.

El [[Regne d'Aragó]] en el Comtat de [[Barcelona]] (Catalunya), el [[Regne de Valéncia]] i el Regne de [[Mallorca]], entre atres territoris dels actuals països de [[França]], [[Itàlia]] o [[Grècia]] entre atres, conformarem la històrica [[Corona d'Aragó]]. Des de [[1978]] és una comunitat autònoma espanyola, composta per les províncies d'[[Província d'Osca|Osca]], [[Província de Terol|Terol]] i [[Província de Saragossa|Saragossa]], i que s'articula en 32 comarques i 1 delimitació comarcal. La seua capital es la ciutat de [[Saragossa]]. El 23 d'[[abril]] se celebra la festivitat de Sant Jordi, dia d'Aragó.

Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]].

Aragó és ya un ent polític de gran escala: La Corona, les Corts, la Diputació del Regne i el Dret Foral constituïxen la seua naturalea i el seu caràcter. De la seua unió en els Comtats Catalans sorgiria la Corona d'Aragó, que al mateix temps faria de les seues conquistes el [[Regne de Valéncia]] i el [[Regne de Mallorca]]. La Corona d'Aragó arribaria a ser la potència hegemònica del Mediterràneu, en territoris tan importants com [[Nàpols]] o [[Sicília]].

El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió de abdós corones.

El matrimoni de [[Ferrando II d'Aragó]] en [[Isabel I de Castella]], celebrat en [[1469]] en [[Valladolit]], derivà posteriorment a l'unió d'abdós corones.

Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Després de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà varies mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella.

Durant la [[Guerra de Successió]], Aragó (al igual que el rest de territoris de la Corona: [[Valéncia]], [[Catalunya]] i [[Mallorca]]) recolzà al archiduc Carles (de la casa d'Àustria) front a [[Felip V]] (dels Borbons). Despuix de la batalla d'Almansa ([[1797]]), [[Felip V]] abolí els furs aragonesos, adoptà vàries mides centralistes i foren anulades totes les antigues disposicions polítiques del regne (Decrets de Nova Planta). Aragó se va convertir en la pràctica en una província i el seu Consell fon absorbit pel Consell de Castella.

La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[sigle XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.

La [[Guerra de la Independència]], despuix de la intensa destrucció de la ciutat de [[Saragossa]], detingué el progrés econòmic i retrasà de modo important la incorporació de la capital al ritme de la modernitat. En la primera organisació provincial ([[1822]]) d'[[Espanya]], Aragó contaria en quatre províncies, sent Calatayut la quarta fins a la nova abolició de la Constitució per [[Ferrando VII]]. En la segon i actual reforma territorial quedarien sols Osca, Terol i Saragossa. A lo llarc del [[sigle XIX]] els carlistes, que buscaren adeptes per a la seua causa en esta terra, oferiren la restauració de passades llibertats forals.

El [[sigle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].

El [[sigle XIX]] fon el pas d'una societat rural a un funcionament industrial i urbà, aplegant a un èxodo massiu del camp a les poques urbs d'importància de la regió, Osca, Saragossa, [[Terol]], Calatayut. I una verdadera emigració a atres regions propenques, com Catalunya i la capital de l'estat, [[Madrit]].

Durant el [[sigle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la de el restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.

Durant el [[sigle XX]], l'història d'Aragó ha anat parella a la del restant del territori espanyol, a destacar l'impuls econòmic "conjuntural" en la dictadura del militar Miguel Primo de Rivera i del progrés en les llibertats civils i individuals, durant la Segona República.

Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.

Aragó quedà dividit pels dos bandos enfrontats en la [[Guerra Civil]]. Per una banda, la Zona Oriental, més pròxima a [[Catalunya]], leal a la República i per atre la Zona Occidental, a on s'ubicaven les tres capitals provincials, pel bando sublevat nacional-fasciste, havent una dura, cruenta i salvage repressió en les mateixes i durant la contenda, una dura disputa per la ciutat de Terol.

== Llengües ==

== Llengües ==

[[Image:Llengües_d'Aragó.png|thumb|right|300px|<center>Llengües d'Aragó: castellà, aragonés i aragonés oriental</center>]]

[[Archiu:Aragon languages.svg|thumb|right|200px|<center>Llengües d'Aragó: castellà, aragonés i aragonés oriental</center>]]

En Aragó se parla el castellà en tot el territori i és el seu idioma oficial, com en el rest d'Espanya. Ademés, en zones del nort  i en la franja oriental d'Aragó, se parla l'[[Idioma aragonés|aragonés]]. En la franja oriental d'Aragó es coneix com a ''Aragonés oriental'' o ''Chapurreau''.

En Aragó se parla el castellà en tot el territori i és el seu idioma oficial, com en el rest d'Espanya. Ademés, en zones del nort  i en la franja oriental d'Aragó, se parla l'[[Idioma aragonés|aragonés]]. En la franja oriental d'Aragó es coneix com a ''Aragonés oriental'' o ''Chapurreau''.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

[[Image:Vins en denominacio dorige arago.png|thumb|right|300px|<center>Vins en denominació d'orige d'Aragó</center>]]

[[Archiu:Queso de Teruel.jpg|thumb|right|200px|<center>Formage de [[Terol]]</center>]]

D'Aragó són famoses les migues de pastor, el ternasc d'Aragó, els pernils de [[Terol]], la ''borraja'', el ''cardo'', els vins de les seues distintes Denominacions d'Orige, les chiretes, les tortetes, la llonganiça, la carn a la pastora, els crepills, el pollastre al chilindró, les [[armeles]], l'[[oli]] d'[[oliva]], la [[mel]], la [[bresquilla]], etc.

D'Aragó són famoses les migues de pastor, el ternasc d'Aragó, els pernils de [[Terol]], la ''borraja'', el ''cardo'', els vins de les seues distintes Denominacions d'Orige, les chiretes, les tortetes, la llonganiça, la carn a la pastora, els crepills, el pollastre al chilindró, les [[armeles]], l'[[oli]] d'[[oliva]], la [[mel]], la [[bresquilla]], etc.

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}