| Llínea 50: |
Llínea 50: |
| | }} | | }} |
| | | | |
| − | '''Marroc''', (en [[Llengües berebers|bereber]]: '''Amrruk''', [[idioma àrap|àrap]]: المغرب), oficialment el '''Regne de Marroc''' (en [[idioma àrap|àrap]]: المملكة المغربية), és un país [[Àfrica|africà]] en [[Àfrica del nort]], en costes en l'[[oceà Atlàntic]] i el [[mar Mediterràneu]]. | + | '''Marroc''', (en [[Llengües berebers|bereber]]: '''Amrruk''', [[idioma àrap|àrap]]: المغرب), oficialment el '''Regne de Marroc''' (en [[idioma àrap|àrap]]: المملكة المغربية), és un país [[Àfrica|africà]] en [[Àfrica del Nort]], en costes en l'[[oceà Atlàntic]] i el [[mar Mediterràneu]]. |
| | | | |
| | Es troba separat d'[[Europa]] per l'[[estret de Gibraltar]]. Els seus països veïns són [[Algèria]] a l'est (la frontera en Algèria es troba tancada), pel sur el [[Sàhara Occidental]] (que va ocupar majoritàriament) i pel nort [[Espanya]], en qui manté intensos llaços comercials i compartix tant fronteres marítimes com terrestres (ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Existixen també atres enclavaments [[Espanya|espanyols]] en la costa del [[Mediterràneu]] ([[penyó d'Espígols]], [[penyó de Vélez de la Gomera]] i les [[illes Chafarines]]). | | Es troba separat d'[[Europa]] per l'[[estret de Gibraltar]]. Els seus països veïns són [[Algèria]] a l'est (la frontera en Algèria es troba tancada), pel sur el [[Sàhara Occidental]] (que va ocupar majoritàriament) i pel nort [[Espanya]], en qui manté intensos llaços comercials i compartix tant fronteres marítimes com terrestres (ciutats autònomes espanyoles de [[Ceuta]] i [[Melilla]]). Existixen també atres enclavaments [[Espanya|espanyols]] en la costa del [[Mediterràneu]] ([[penyó d'Espígols]], [[penyó de Vélez de la Gomera]] i les [[illes Chafarines]]). |
| | | | |
| | == Orige del nom == | | == Orige del nom == |
| − | El nom complet del país en [[Idioma àrap|àrap]] pot traduir-se com ''El Regne Occidental''. '''al-magrib''', que significa ''el Ponent'', és comunament gastat. Per a les referències històriques, els historiadors usen '''al-magrib al-Aqsà''' (''El lluntà Ponent'') per a referir-se a Marroc, diferenciant-la de l'històrica regió cridada [[Magrib]]. El terme '''Marroc''' en atres llengües procedix del nom de l'antiga capital imperial [[Marrakech]], provinent de l'expressió bereber que significa "Terra de Deu". | + | El nom complet del país en [[Idioma àrap|àrap]] pot traduir-se com ''El Regne Occidental''. '''al-magrib''', que significa ''el Ponent'', és comunament gastat. Per a les referències històriques, els historiadors usen '''al-magrib al-Aqsà''' (''El lluntà Ponent'') per a referir-se a Marroc, diferenciant-la de l'històrica regió nomenada [[Magrib]]. El terme '''Marroc''' en atres llengües procedix del nom de l'antiga capital imperial [[Marrakech]], provinent de l'expressió bereber que significa "Terra de Deu". |
| | | | |
| | == Geografia == | | == Geografia == |
| Llínea 97: |
Llínea 97: |
| | | | |
| | === Influència europea === | | === Influència europea === |
| − | Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]] mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees. | + | Encertats esforços [[Portugal|portuguesos]] per controlar la costa de l'[[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en el [[sigle XV]] no afectaren profundament el cor mediterràneu del Marroc. Despuix de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Egipte]] i la nortafricana [[Magrib]] arribaren a ser cada vegada més ingovernables des de [[Costantinoble]], els recursos pirates dels [[bey]]s locals, i l'[[Europa]] industrialisada, resultaren un potencial creixent per a la colonisació. El Magrib tenia grans riqueses comparada en el restant d'[[Àfrica]] encara desconeguda i una important localisació estratègica que afectava a l'eixida del Mediterràneu. En un primer temps, Marroc es va convertir en un estat en un cert interés en les potències europees. [[França]] mostrà un fort interés en Marroc des de [[1830]]. Reconegut pel [[Regne Unit]] en [[1904]], l'esfera d'influència francesa en Marroc provocà una reacció alemanya; la crisis de juny de [[1905]] fon resolta en la [[Conferència d'Algesires]], realisada en [[Espanya]] en [[1906]], on es formalisaren una "especial posició" francesa i se li confià la política de Marroc a França i Espanya en comú. Una [[Crisis d'Agadir|segona crisis marroquina]] provocada per [[Berlin]] incrementà les tensions entre les potències europees. |
| | | | |
| | El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es varen convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica Marroc es convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930. | | El [[Tractat de Fes]] (firmat el [[30 de març]] de [[1912]]) convertí a Marroc en un [[protectorat]] de França. Pel mateix tractat, a partir del [[27 de novembre]] del mateix any, els territoris de nort (entorn de les ciutats de [[Ceuta]] i [[Melilla]]) i del sur (fronterers en el [[Sàhara Espanyol]]) es varen convertir en el [[Protectorat espanyol de Marroc]]. França i Espanya controlen la Facenda, l'eixèrcit i la política exterior de Marroc en els seus respectius protectorats. En teoria estos no suponen ocupació colonial, estan regulats per tractats i Marroc és un Estat autònom protegit per França i Espanya pero baix sobirania del sultà. En la pràctica Marroc es convertí en colònia de França i Espanya, especialment des de 1930. |
| Llínea 169: |
Llínea 169: |
| | | | |
| | | | |
| − | Després de les últimes reformes a partir de la constitució de [[1992]] el Regne de Marroc està organisat en un primer nivell en 16 regions; estes també estan dividides. Marroc contta en deu [[vilayats]] (wilayas) que comprenen 13 províncies, 24 prefectures i atres 31 províncies, dividides a la vegada en municipis (comunes) rurals i urbans. L'autoritat eixecutiva és el governador de la capital regional.
| + | Despuix de les últimes reformes a partir de la constitució de [[1992]] el Regne de Marroc està organisat en un primer nivell en 16 regions; estes també estan dividides. Marroc contta en deu [[vilayats]] (wilayas) que comprenen 13 províncies, 24 prefectures i atres 31 províncies, dividides a la vegada en municipis (comunes) rurals i urbans. L'autoritat eixecutiva és el governador de la capital regional. |
| | | | |
| | Regions administratives (s'inclouen també les regions ocupades del Sàhara Occidental; les pretensions sobiranistes de Marroc sobre este territori no són reconegudes per la comunitat internacional): | | Regions administratives (s'inclouen també les regions ocupades del Sàhara Occidental; les pretensions sobiranistes de Marroc sobre este territori no són reconegudes per la comunitat internacional): |
| − | [[Image:612px-Regions of Morocco svg.png|thumb|275px|<center>Regions del Sàhara Occidental i Marroc</center>]] | + | [[File:Morocco Regions 2015 numbered.svg|thumb|275px|<center>Regions del Sàhara Occidental i Marroc</center>]] |
| | + | [[File:Barrage Bin el Ouidane 1.JPG|200px|thumb|275px|<center>Embalse de Bin el Ouidane</center>]] |
| | #[[Chauia-Uardiga]] ([[Settat]]) | | #[[Chauia-Uardiga]] ([[Settat]]) |
| | #[[Dukala-Abda]] ([[Safi (El Marroc)|Safi]]) | | #[[Dukala-Abda]] ([[Safi (El Marroc)|Safi]]) |
| Llínea 198: |
Llínea 199: |
| | | | |
| | === Ètnies === | | === Ètnies === |
| − | [[Image:200px-Mujer en un mercado de Marruecos.jpg|200px|thumb|right|<center>Dòna en un mercat de Marroc</center>]]
| + | |
| | *Àrap o bereber: 97,5% | | *Àrap o bereber: 97,5% |
| | *[[Sefardita]]: 1%. Actualment hi ha 5000 judeus que viuen en Marroc | | *[[Sefardita]]: 1%. Actualment hi ha 5000 judeus que viuen en Marroc |
| Llínea 204: |
Llínea 205: |
| | | | |
| | === Religió === | | === Religió === |
| | + | |
| | + | [[File:P1010515 (3095176007).jpg|thumb|250px|Oració matutina durant el [[Eid al-Adha ]]]] |
| | Majoria islàmica (98,3%, fonamentalment sunnís; l'islam aplegà al territori de l'actual Marroc en 682). Minories cristiana (0,6%, no relacionada en el cristianisme que es va implantar en el territori en temps romans), judeua (1%; els judeus estan presents en el territori de l'actual Marroc des dels temps romans) i d'atres cults (1,8%). (2000). | | Majoria islàmica (98,3%, fonamentalment sunnís; l'islam aplegà al territori de l'actual Marroc en 682). Minories cristiana (0,6%, no relacionada en el cristianisme que es va implantar en el territori en temps romans), judeua (1%; els judeus estan presents en el territori de l'actual Marroc des dels temps romans) i d'atres cults (1,8%). (2000). |
| | | | |
| Llínea 211: |
Llínea 214: |
| | L'idioma oficial de Marroc és l'[[àrap clàssic]]; és l'idioma de la llegislació encara que les lleis també es traduïxen al [[Idioma francés|francés]] i a vegades a l'[[idioma espanyol|espanyol]]. | | L'idioma oficial de Marroc és l'[[àrap clàssic]]; és l'idioma de la llegislació encara que les lleis també es traduïxen al [[Idioma francés|francés]] i a vegades a l'[[idioma espanyol|espanyol]]. |
| | | | |
| − | La llengua majoritària parlada per la població és l'[[àrap marroquí]], a poc a poc influït per la nomenada llengua culta. De facto hi ha una [[diglòssia]] i inclús una [[triglossia]]. El rei de Marroc quan vol que un discurs arribe a tot el món es veu obligat a utilisar l'àrap dialectal. | + | La llengua majoritària parlada per la població és l'[[àrap marroquí]], poc a poc influït per la nomenada llengua culta. De facto hi ha una [[diglòssia]] i inclús una [[triglossia]]. El rei de Marroc quan vol que un discurs arribe a tot el món es veu obligat a utilisar l'àrap dialectal. |
| | | | |
| | Les zones bereberòfones, en els seus tres dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tarifit]], [[tamazight]] i [[tachelhit]]) utilisen la seua llengua diàriament. | | Les zones bereberòfones, en els seus tres dialectes de les [[llengües berebers]] ([[tarifit]], [[tamazight]] i [[tachelhit]]) utilisen la seua llengua diàriament. |
| Llínea 256: |
Llínea 259: |
| | | AID al mawlid | | | AID al mawlid |
| | |} | | |} |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | {{Traduït de|es|Marruecos}} |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{commonscat|Morocco}} |
| | *[http://www.pliegosdeopinion.net/pdo11/11pensamiento/11lenguas/Situacionmoscoso.pdf Situación lingüística en Marruecos. Árabe marroquí, bereber, árabe estándar, lenguas europeas]. Francisco Moscoso, Universidad de Cádiz. Segundo semestre de 2006. | | *[http://www.pliegosdeopinion.net/pdo11/11pensamiento/11lenguas/Situacionmoscoso.pdf Situación lingüística en Marruecos. Árabe marroquí, bereber, árabe estándar, lenguas europeas]. Francisco Moscoso, Universidad de Cádiz. Segundo semestre de 2006. |
| | * [http://www.militar.org.ua/militar/hm/historia-militar-espana-retirada-ejercito-de-marruecos.html 1956-1961: La retirada del Ejército español de Marruecos] | | * [http://www.militar.org.ua/militar/hm/historia-militar-espana-retirada-ejercito-de-marruecos.html 1956-1961: La retirada del Ejército español de Marruecos] |
| | | | |
| | {{Països d'Àfrica}} | | {{Països d'Àfrica}} |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Marruecos}}
| |
| | | | |
| | [[Categoria:Països]] | | [[Categoria:Països]] |
| | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | | [[Categoria:Països d'Àfrica]] |
| | + | [[Categoria:Marroc]] |