31 910
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Consulat del Mar''' fon una institució jurídic-mercantil [[migeval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de l'institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se l'institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Costantinoble]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]] '' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />
El '''Consulat del Mar''' o '''Consolat del Mar''', fon una institució jurídic-mercantil [[migeval]] formada per un ''Prior'' i diversos ''cònsuls'' la jurisdicció del qual era semblant als actuals tribunals mercantils. L'orige de l'institució és mediterràneu, sent el primer el de [[Trani]] ([[Itàlia]]), de [[1063]], estenent-se l'institució ràpidament a [[Pisa]], [[Messina]], [[Chipre]], [[Costantinoble]], [[Venècia]], [[Montpeller]], [[Valéncia]] ([[1283]]), [[Mallorca]] ([[1343]]), [[Barcelona]] ([[1347]]), [[Perpinyà]] i [[Malta]] (sigle XVII).<ref name=enci>Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona ([[1957]])</ref> Actualment hi ha un ''Consulat del mar de [[Barcelona]] '' que és part de la [[Cambra de Comerç]] de [[Barcelona]], la missió del qual és arbitrar en conflictes de caràcter mercantil:{{cita| artícul 1. El Consolat de Mar<br />
En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
En les controvèrsies i desavenències de caràcter mercantil sorgides entre empresaris, la Càmara Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de [[Barcelona]] eixercix les funcions arbitrals i de sistemes alternatius de resolució de conflictes per mig del Consolat de Mar.|[http://www.consolatdemar.org/CAS/normativa.Htm Consolat de Mar]}}
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del Mar'' com a institució; en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''Llibre del Consulat del Mar'' o ''Llibre del Consolat del Mar''; ni tampoc en l'edifici a on se reunia el Consulat.
No s'ha de confondre, com fan molts autors, el ''Consulat del Mar'' com a institució; en la recopilació de normes, usos i costums del comerç marítim coneguda com ''[[Llibre del Consulat del Mar]]'' o ''Llibre del Consolat del Mar''; ni tampoc en l'edifici a on se reunia el Consulat.
== Antecedents ==
== Antecedents ==
La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:
La secular tradició comercial i marítima dels regnes costers de la [[Corona d'Aragó]] va impulsar una expansió cap a tots els racons del [[Mediterràneu]] i més allà, arribant fins a l'[[Atlàntic]] ([[sigle X]]). Esta expansió va donar com a resultat una série de rutes que partien cap a tots els ports coneguts ([[sigle XIII]]. Encara que les rutes en diverses, les cinc principals eren:
* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.
* La ruta del nort d'[[Àfrica]] ([[Tunis]], [[Alger]], [[Trípoli]]) en el transport de [[or]] i [[esclau]]s.
* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)|sal]] i [[blat]].
* La ruta de les illes ([[Mallorca]], [[Sicília]], [[Sardenya]]...), en el transport de [[sal (condiment)|sal]] i [[blat]].
* La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]s'i esclaus.
* La ruta de [[Bisanci]] (fins a [[Costantinoble]]), en el transport del [[cotó]], [[espècia]]'s i esclaus.
* La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.
* La ruta d'Ultramar ([[Chipre]], [[Tir]], [[Damasc]], [[Aleixandria]]), era la gran ruta de les espècies.
* La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].
* La ruta d'Occident (fins a [[Bruixes]]) des d'a on es distribuïen els productes orientals a tota [[Europa]].
=== En la Corona d'Aragó ===
=== En la Corona d'Aragó ===
* [[1283]] [[Pere III d'Aragón|Pedro III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].
* [[1283]] [[Pere III d'Aragó|Pere III]] crea el Consulat en [[Valéncia]].
* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
* [[1326]] creació del consulat en [[Mallorca]] per l'infant Felipe, tutor de [[Jaume III de Mallorca]],<ref name="cambra" /> confirmat en [[1343]] per [[Pere IV d'Aragón|Pedro el Cerimoniós]]<ref name="cambra">{{cita web | url = http://www.cambrabcn.es/Català/La_Cambra/consolatdemar/html/elsconsu.Html | títul = Els consolats de Mar: La institució. Precedents i creació | editor = Cambra de Comerç de Barcelona | fechaacceso = 2008-08-08}}</ref>
* [[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />
* [[1347]] Fundació del Consulat del Mar en [[Barcelona]].<ref name="cardona" />
En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), varen ser suprimits tots els consulats del Mar en la [[Corona d'Aragó]], excepte a [[Mallorca]] i [[Barcelona]]. Les normes del Llibre del Consulat del Mar varen estar vigents en [[Espanya]] fins a [[1829]], data en que varen ser substituïdes pel còdic de comerç [[Espanya|español]], inspirat en la llegislació [[França|francesa]].
En els [[decrets de Nova Planta]] ([[1707]]-[[1716]]), varen ser suprimits tots els consulats del Mar en la [[Corona d'Aragó]], excepte a [[Mallorca]] i [[Barcelona]]. Les normes del Llibre del Consulat del Mar varen estar vigents en [[Espanya]] fins a [[1829]], data en que varen ser substituïdes pel còdic de comerç [[Espanya|español]], inspirat en la llegislació [[França|francesa]].
== El ''Llibre del consulat de Mar'' ==
== El ''Llibre del Consulat del Mar'' ==
{{AP|Llibre del Consulat del Mar}}
[[Archiu:Conma.jpg|thumb|250px|Llibre del Consulat del Mar]]
[[Archiu:Conma.jpg|thumb|250px|Llibre del Consulat del Mar]]
* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].
* Els capítuls i ordenacions de La Cort General del capítul general de [[Barcelona]] del 8 d'octubre de [[1481]].
== Bibliografia ==
== Vore també ==
*Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7
* [[Llibre del Consulat del Mar]]
== Referències ==
== Referències ==
{{Listaref}}
{{Listaref}}
== Bibliografia ==
* Fontelles, Antoni i Lozano, MªAngels. Text per a l'ensenyança de la [[idioma valencià|llengua valenciana]]. [[Grup d'Acció Valencianista]]. [[1982]]. ISBN 84-85872-03-7
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==