Canvis

1591 bytes afegits ,  29 giner
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Dionisio Ridruejo Jiménez''' ([[El Burgo de Osma]], [[Sòria]], [[12 d'octubre]] de [[1912]] - [[Madrit]], [[29 de juny]] de [[1975]]), fon un escritor, poeta i polític espanyol pertanyent a la [[generació del 36]] o primera generació poètica de posguerra.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Dionisio Ridruejo Jiménez
 +
| image = [[File:Mandos militares españoles en una estación de tren mue-209893 (cropped).jpg|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escritor, poeta i polític.
 +
| data_naix = [[12 d'octubre]] de [[1912]]
 +
| lloc_naix = [[El Burgo de Osma]], [[Sòria]], [[Castella i Lleó]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[29 de juny]] de [[1975]]
 +
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
 +
}}
 +
'''Dionisio Ridruejo Jiménez''' ([[El Burgo de Osma]], [[Sòria]], [[12 d'octubre]] de [[1912]] - [[Madrit]], [[29 de juny]] de [[1975]]), fon un escritor, poeta i polític espanyol pertanyent a la [[generació del 36]] o primera generació poètica de posguerra.
    
Membre primerenc de la [[Falange Espanyola]] de [[José Antonio Primo de Rivera]], durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] fon responsable de propaganda en el bando [[Franquisme|franquiste]]. Abraçador d'un discurs obertament totalitari, va marchar com a voluntari de la [[Divisió Blava]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Al seu regrés va reprochar a [[Francisco Franco|Franco]] en una carta el no haver apostat decididament pel [[fascisme]].
 
Membre primerenc de la [[Falange Espanyola]] de [[José Antonio Primo de Rivera]], durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] fon responsable de propaganda en el bando [[Franquisme|franquiste]]. Abraçador d'un discurs obertament totalitari, va marchar com a voluntari de la [[Divisió Blava]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]. Al seu regrés va reprochar a [[Francisco Franco|Franco]] en una carta el no haver apostat decididament pel [[fascisme]].
Llínea 9: Llínea 20:  
{{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste [[Joan Fuster]] i de [[Joan Amadés]], expoliador cultural del [[Regne de Valencia]] en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana [[Dionisio Ridruejo]], introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ...
 
{{Cita|1954. La dita revista [Revista Valenciana de Filologia] publica els treballs del falangiste [[Joan Fuster]] i de [[Joan Amadés]], expoliador cultural del [[Regne de Valencia]] en el seu 'Costumari Catalá'. El moviment 'feixista' catala, ideat pel falangiste de la burguesia catalana [[Dionisio Ridruejo]], introduix en esta revista els ilicits noms que hui utilisa l'esquerra valenciana (convertida, en gran habilitat, en els nomenats 'tontos utils' per la burguesia ultra catalana); utilisen les denominacions desviades de la llegalitat vigent com 'Principat, País, nostra llengua, Levante, ...
   −
''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005),per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}  
+
''Cabeza de puente del Institut d'Estudis Catalans era el joven falangista Joan Fuster, amigo de lucir las camisas azules y bélicos correajes de los apóstoles del 'Cara al Sol'... Disciplinado y servicial, Fuster acataba militarmente las consignas culturales y ortográficas desde Barcelona. Y, agradecido, el Institut d'Estudis Catalans y la burguesía nacionalista mimaba a Joan Fuster lanzándole requiebros...'' ('La normalización de correaje, camisa azul y pistolón', R. García Moya, 'Las Provincias', 6.4.1997).|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?' (Valéncia, 2005),per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]]}}  
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Cf. Ramón Serrano Suñer, De anteayer y de hoy, Barcelona: Plaza y Janés S. A., 1981, p. 42
 +
* «Diálogo con Dionisio Ridruejo», por Luis Ortega Sierra, corresponsal de Bohemia en Europa; reproducido en Casi unas memorias (1976), pp. 359-363; y en Materiales para una biografía (2005), selección y prólogo de Jordi Gracia, pp. 295-303; la cita, p. 302
 +
* Gracia, J. La vida rescatada de Dionisio Ridruejo, pp. 26, 298 i 317
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Domínguez Arribas, Javier (2009). El enemigo judeo-masónico en la propaganda franquista, 1936-1945. Madrid: Marcial Pons Historia. ISBN 978-84-96467-98-9
 +
* González Calleja, Eduardo (2011). Contrarrevolucionarios. Radicalización violenta de las derechas durante la Segunda República, 1931-1936. Madrid: Alianza Editorial. ISBN 978-84-206-6455-2
 +
* Meseguer, Manuel Nicolás (2004). La intervención velada: el apoyo cinematográfico alemán al bando franquista (1936-1939). Universidad de Murcia
 +
* Morente Valero, Francisco. ''Dionisio Ridruejo: del fascismo al antifranquismo''. Madrid, Síntesis, 2006, ISBN 84-9756-373-4
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Dionisio Ridruejo}}
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dionisio_Ridruejo Dionisio Ridruejo en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Dionisio_Ridruejo Dionisio Ridruejo en Wikipedia]
68 477

edicions