Canvis

== Obres ==

== Obres ==

A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]) a on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de [[Juan de Valdés]]; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'[[Antonio de Nebrija]] i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, ad ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].

A part de les obres ya citades, va editar les ''Advertències a l'història del pare Mariana'' del Marqués de Mondéjar i les obres d'Antonio Agustín. Va admirar especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Va colaborar en el Diari dels Lliterats en el seudònim de «Plácido Veranio». Va publicar uns monumentals ''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), Gregori Mayans en la seua obra ''Orígenes de la lengua española'' que fon publicada per primera volta en l'any 1737 per Juan de Zúñiga en Madrit. Dita obra recopila texts de varis autors sobre l'orige i evolució de l'idioma espanyol, des de les seues raïls llatines fins al seu desenroll com a llengua romançada i a on va traure a la llum per primera volta el ''Diálogo de la lengua'' de [[Juan de Valdés]]; ademés, va reimprimir dos voltes les ''Reglas de Ortographía'' d'[[Antonio de Nebrija]] i va compondre una ''Rhetórica'' ([[1757]]) que és també una interessant antologia de la lliteratura espanyola i un anàlisis insuperable de la prosa castellana fins que va aplegar el ''Teatro de la elocuencia española'' de Capmany; és més, ad ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en [[1738]].

{{Cita|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''|Gregori Mayans i Ciscar}}

{{Cita|''Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión.''|Gregori Mayans i Ciscar}}

{{Cita|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''|''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}

{{Cita|79 ''Los dialectos de la Lengua Lemosina son, la Catalana, la Valenciana, i la Mallorquina. La Catalana ha recibido muchos vocablos de la Francesa; la Valenciana, de la Castellana; la Mallorquina se llega más a la Catalana, como hija de ella. De todas las tres la más suave, i agraciada, es la Valenciana, y no me lo hace decir la pasión.''|''Orígenes de la lengua española'' ([[1737]]), per Gregori Mayans}}

* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1993]]), diu:

* El filòlec castellonenc, [[Josep Mª Guinot]], en el seu llibre ''En torn a la llengua valenciana'' ([[1994]]), diu:

   

   

{{Cita|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julián Marías en un artícul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}

{{Cita|''El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof [[Julián Marías]] en un artícul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972): '... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'.''}}

* En el pròlec del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (Valéncia, [[2010]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], diu:

* En el pròlec del [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] (Valéncia, [[2010]]) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], diu:

{{Cita|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}

{{Cita|''Entre les obres lexicogràfiques desaparegudes es troba el Diccionario Castellano-Valenciano de Gregori Mayans i Ciscar, del que també nos parla Vives. Ciscar en l'artícul adés citat i que era una obra en unes 30.000 veus castellanes en les equivalents valencianes.''}}

== Referències ==

== Referències ==