68 474
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Irene Lozano Domingo''' ([[Madrit]], [[17 de juny]] de [[1971]]), és una escritora, periodista i política espanyola. Fon diputada en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en la X llegislatura i en la XI llegislatura. Fon la primera [[Secretaria d'Estat de l'Espanya Global|secretària d'Estat de l'Espanya Global]] i ha segut presidenta del [[Consell Superior de Deports]] (CSD).
{{Biografia|
| nom = Irene Lozano Domingo
| image = [[File:Irene Lozano 2014 (cropped).jpg|250px]]
| peu = Irene Lozano en l'any [[2014]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Periodista, escritora i política.
| data_naix = [[17 de juny]] de [[1971]]
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Comunitat de Madrit]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Irene Lozano Domingo''' ([[Madrit]], [[17 de juny]] de [[1971]]), és una periodista, escritora i política espanyola. Fon diputada en el [[Congrés dels Diputats|Congrés]] en la X llegislatura i en la XI llegislatura. Fon la primera [[Secretaria d'Estat de l'Espanya Global|secretària d'Estat de l'Espanya Global]] i ha segut presidenta del [[Consell Superior de Deports]] (CSD).
Conta en sèt publicacions, ha rebut els premis Círcul de Llectors i Premi Espasa d'Ensaig, és colaboradora d'un ampli número de mijos de comunicació espanyols i internacionals i d'institucions acadèmiques.
Conta en sèt publicacions, ha rebut els premis Círcul de Llectors i Premi Espasa d'Ensaig, és colaboradora d'un ampli número de mijos de comunicació espanyols i internacionals i d'institucions acadèmiques.
El president socialiste del [[govern d'Espanya]], [[Pedro Sánchez]], li va atribuir la redacció del seu ''Manual de resistència'' (2019), en el que no obstant no figura com a autora.
== Biografia ==
== Biografia ==
Irene Lozano és Llicenciada en Llingüística per l'Universitat Complutense de Madrit i diplomada en Filosofia pel Birkbeck College de l'Universitat de Londres.
Irene Lozano és Llicenciada en Llingüística per l'Universitat Complutense de [[Madrit]] i diplomada en Filosofia pel Birkbeck College de l'Universitat de [[Londres]].
En l'any [[1993]] rebé el premi del IV Certamen Lliterari del Círcul de Llectors pel seu relat ''Rimara'', passant a continuació a iniciar la seua obra ensagística en la publicació del llibre ''Llenguage femení, llenguage masculí'' (Minerva, 1995).
En l'any [[1993]] rebé el premi del IV Certamen Lliterari del Círcul de Llectors pel seu relat ''Rimara'', passant a continuació a iniciar la seua obra ensagística en la publicació del llibre ''Llenguage femení, llenguage masculí'' (Minerva, 1995).
Entre [[1995]] i [[2005]] fon redactora del diari ''[[El Mundo]]''. Despuix d'escriure editorials durant anys en la secció d'Opinió, va passar a Internacional, a on fon enviada especial en [[Mauritània]], [[Argèlia]], [[Kosovo]], i en eleccions en [[Nicaragua]] i [[Suècia]]. També treballà en la secció de Tancament i escrigué artículs d'opinió i crítica lliterària en "La Esfera de los libros". Ha colaborat en numeroses revistes espanyoles: ''Cuadernos de Periodistas'', ''Ínsula'', ''Leer'', ''[[Geo]]''; i en mijos estrangers com el programa ''Europe'' de la [[BBC]] i el diari suec ''[[Expressen]]''.
Entre els anys [[1995]] i [[2005]] fon redactora del diari ''[[El Mundo]]''. Despuix d'escriure editorials durant anys en la secció d'Opinió, va passar a Internacional, a on fon enviada especial en [[Mauritània]], [[Argèlia]], [[Kosovo]], i en eleccions en [[Nicaragua]] i [[Suècia]]. També treballà en la secció de Tancament i escrigué artículs d'opinió i crítica lliterària en "La Esfera de los libros". Ha colaborat en numeroses revistes espanyoles: ''Cuadernos de Periodistas'', ''Ínsula'', ''Leer'', ''[[Geo]]''; i en mijos estrangers com el programa ''Europe'' de la [[BBC]] i el diari suec ''[[Expressen]]''.
En l'any 2005 publicà la biografia ''Federica Montseny, una anarquista en el poder'' en l'editorial Espasa i guanyà eixe mateix any el Premi Espasa d'Ensaig per Llengües en guerra.
En l'any 2005 publicà la biografia ''Federica Montseny, una anarquista en el poder'' en l'editorial Espasa i guanyà eixe mateix any el Premi Espasa d'Ensaig per Llengües en guerra.
Fon columnista del diari ''[[ABC]]'' des de [[2005]], una llabor que va eixercitar durant cinc anys. Fon articulista del diari ''[[El País]]'', a on publicava mensualment. Va colaborar en la prensa regional del [[grup Vocento]] (integrat per capçaleres com ''El Comercio'', ''El Correo'', ''El Norte de Castilla'' o ''La Verdad'') en una columna quinzenal; en les revistes de pensament ''Claves'' i ''Revista de Occidente''; i en les publicacions en llínea ''Fronteras'' i ''Cuarto Poder''. Els dijous participava en la tertúlia de "Protagonistas", en ''[[Punto Radio]]''.
Fon columnista del diari ''[[ABC]]'' des de l'any 2005, una llabor que va eixercitar durant cinc anys. Fon articulista del diari ''[[El País]]'', a on publicava mensualment. Va colaborar en la prensa regional del [[grup Vocento]] (integrat per capçaleres com ''El Comercio'', ''El Correo'', ''El Norte de Castilla'' o ''La Verdad'') en una columna quinzenal; en les revistes de pensament ''Claves'' i ''Revista de Occidente''; i en les publicacions en llínea ''Fronteras'' i ''Cuarto Poder''. Els dijous participava en la tertúlia de "Protagonistas", en ''[[Punto Radio]]''.
Impartí "Periodisme lliterari" en l'escola d'escritors Hotel Kafka i una classe magistral sobre columnisme en el màster del diari ''ABC''. En [[2008]] es va publicar el seu ensaig ''El saqueig de l'imaginació'' en l'editorial Debate.
Impartí "Periodisme lliterari" en l'escola d'escritors Hotel Kafka i una classe magistral sobre columnisme en el màster del diari ''ABC''. En [[2008]] es va publicar el seu ensaig ''El saqueig de l'imaginació'' en l'editorial Debate.
== Trayectòria política ==
== Trayectòria política ==
(Secció per completar)
Fon diputada per [[Unió Progrés i Democràcia]] (UPyD) en la X llegislatura del [[Congrés de Diputats]] de [[2011]] a [[2015]], i reelegida com a independent en les llistes electorals del [[Partit Socialiste Obrer Espanyol]] (PSOE) en la XI llegislatura de 2015 a [[2016]].
Des de les eleccions generals del [[20 de novembre]] de 2011 fins al [[16 d'octubre]] de 2015 fon diputada en el Congrés dels Diputats per Unió Progrés i Democràcia (UPyD). En eixe periodo fon portaveu del grup en les comissions d'Assunts Exteriors, Cooperació Internacional per al Desenroll i Defensa; aixina com en les comissions mixtes per a l'[[Unió Europea]] i per al control parlamentari de la Corporació [[RTVE]] i les seues societats. Ademés estigué adscrita a les comissions d'Educació i Deport, Cultura, Ocupació i Seguritat Social, Sanitat i Servicis Socials, Constitucional i Estatut dels Diputats.
L'[[11 de juliol]] de 2015, en el Congrés Extraordinari de UPyD, Lozano es va presentar a les eleccions primàries per a liderar la formació, conseguint el 40% front el 43% del seu rival [[Andrés Herzog]]. Mantingué conversacions en el secretari d'Organisació de [[Ciutadans]], [[Fran Hervías]], per a tractar la seua possible integració en este partit, lo que no va ocórrer finalment per falta d'acort entre les parts. Lozano va continuar sent diputada de UPyD fins al 16 d'octubre de 2015, data en que va renunciar a la seua acta de diputada i es va donar de baixa com a afiliada.
En les eleccions generals del [[20 de decembre]] de 2015 es va presentar com a independent en el lloc número 4 de la llista del [[PSOE]] al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Madrit. Ademés, es va incorporar com a experta en «regeneració democràtica» en el Comité de Persones Expertes del PSOE, conformat per [[Pedro Sánchez]] per a donar-li assessorament en l'elaboració del programa electoral. El [[28 d'abril]] de 2016 va anunciar que renunciava a repetir en les llistes del PSOE en les següents eleccions generals, alegant motius professionals.
Irene Lozano fon nomenada secretària d'Estat de l'Espanya Global, Secretaria d'Estat de nova creació que substituiria a l'Alt Comissionat del Govern per a la Marca Espanya ([[2018]]-[[2020]]). El Real Decret d'[[11 d'octubre]] de 2018 va arreplegar el nomenament i va prendre possessió del càrrec el [[16 d'octubre]] en la sèu del Ministeri d'Assunts Exteriors. Li va succeir en el càrrec Manuel Muñiz.
Fon presidenta del Consell Superior de Deports (2020-[[2021]]). El dia [[31 de giner]] va prendre possessió en el màxim càrrec de responsabilitat del Consell Superior de Deports (CSD), en ranc de secretària d'Estat, succeint a [[María José Rienda]]. La seua etapa estigué marcada per l'irrupció de la pandèmia de [[Covid-19|COVID19]] i el "Cas Fuenlabrada", la greu controvèrsia sobre el paper del CSD en l'última jornada de la Lliga "Adelante" de segona divisió per un brot en els jugadors del Fuenlabrada dies abans de disputar un partit front al RC Deportiu de La Corunya en el que es jugaven la promoció i el descens respectivament, sorpresivament la competició no es va paralisar, este fet va motivar que alguns representants polítics, tant en el Congrés dels Diputats com en l'Ajuntament de La Corunya demanaren explicacions i solicitaren la seua dimissió. També es varen realisar alvanços en la professionalisació del [[fútbol femení en Espanya]], el treball per la professionalisació d'atres deports com el [[bàsquet]] i [[balonmà]] en la finalitat d'alvançar en l'igualtat de les dònes en este àmbit, la mediació en el conflicte entre "LaLiga" i la [[RFEF]] i posterior firma de la pau temporal en els 'Pactes de Viana', aixina com els preparatius per als [[Jocs Olímpics de Tòkio 2020]], posposts a l'[[estiu]] de [[2021]].
En [[març]] de 2021 es feu públic que concorreria a les eleccions anticipades a l'[[Assamblea de Madrit]] de 2021 com a número cinc en la llista del PSOE, acabant la seua etapa en la presidència del CSD. Precisament, és militant del partit des d'eixe any.
Despuix de renunciar a la seua acta de diputada en l'Assamblea de Madrit en [[novembre]] de 2021, fon nomenada directora de la Casa Àrap. En [[maig]] de [[2024]], la Casa Àrap, fon reconeguda com "personalitat cultural de l'any" en els prestigiosos premis Sheikh Zayed en Abu Dabi (EFE). “És un reconeiximent a la diplomàcia pública del nostre país i a l'influència de la cultura espanyola” digué Lozano. Despuix de més de tres anys, va anunciar el [[5 de febrer]] de [[2025]] que anava a deixar este càrrec en la Casa Àrap i la política per a tornar al periodisme i l'escritura.
== «Negre» (escritor fantasma) ==
[[Pedro Sánchez]] li va atribuir la redacció del seu ''Manual de resistència'' (2019), en el que no obstant no figura com a autora: «este llibre és frut de llargues hores de conversació en Irene Lozano, escritora, pensadora, política i amiga. Ella li va donar forma lliterària a les gravacions, prestant-me una ajuda decisiva». Ella, per la seua banda, declarà que «Yo vaig fer el llibre, pero l'autor és el president».
== Obra ==
;Ensaig i no ficció
* ''Lenguaje femenino, lenguaje masculino'' (Minerva, 1995)
* ''Lenguas en guerra'' (Espasa, 2005)
* ''Federica Montseny, una anarquista en el poder'' (Espasa, 2005), biografía
* ''El saqueo de la imaginación'' (Debate, 2008)
* ''Lecciones para el inconformista aturdido en tres horas y cuarto'' (Debate, 2009)
* ''Son molinos, no gigantes'' (Península-Atalaya, 2020)
;Novela-denuncia
* ''Si sufrir fuera sencillo'' (Espasa, 2018)
* ''No, mi general'' (2015)
;Atres colaboracions
Ha colaborat en obres colectives com el ''Diccionario Biográfico Español'' editat per la [[Real Acadèmia de l'Història]] i el ''Diccionario biobibliográfico del exilio literario de 1939'', editat per l'Universitat Autònoma de Barcelona. Colaborà en el pròlec i varis apunts en l'edició del llibre recopilatori ''Es lo que hay'' de [[Rosa Díez]] (Debate, 2011).
== Premis i guardons ==
* Premi del IV Certamen Lliterari del Círcul de Llectors pel seu relat ''Rimara'' en 1993.
* Premi Espasa d'Ensaig pel seu ensaig ''Llengües en guerra'' en 2005.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Irene Lozano}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Irene_Lozano Irene Lozano en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Periodistes]]
[[Categoria:Periodistes espanyols]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors espanyols]]
[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Partido Socialista Obrero Español]]