Aglomeració urbana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Una aglomeració urbana és una regió urbanisada que s'estén sense solució de continuïtat a lo llarc de vàries circumscripcions administratives; normalment comprén una ciutat central i pobles o ciutats satèlit a els que esta ha absorbit en el seu creiximent. Els aglomerats tendixen a constituir-se al voltant dels grans centres administratius o econòmics.

Característiques[editar]

En una aglomeració es poden diferenciar clarament les dos grans parts que componen la seua estructura urbana:

  • La ciutat o núcleu central, sobre la que s'estructura tota l'aglomeració, en una densitat compacta, en el que predominen les activitats terciàries de la ciutat (comercials, financeres, administratives i culturals) i la major font d'ocupació. Presenta un caràcter organisat i posseïx la majoria dels servicis d'infraestructura i equipament urbà. Des d'esta partixen generalment en forma radial les distintes vies de transport que la comuniquen en els suburbis.
  • Els suburbis, estructurats a lo llarc de les vies de transport i rodejant a la ciutat central en forma d'anells concèntrics. Es definixen per contar en densitats menors que els de la ciutat central, falta de continuïtat i a voltes apariència caòtica del teixit urbà, i una progressiva fusió en àmbits subrurals a mesura que s'allunta del centre. Predominen les àrees residencials, per els que li'ls sol definir com ciutats dormitori. En els centres de les ciutats absorbides per la ciutat central, es poden trobar també activitats comercials i administratives, pero que no superen en importància al núcleu d'esta. Sobre les vies de comunicació, principalment a lo llarc de les autopistes, s'ubiquen els grans equipaments urbans que per raons funcionals o d'espai no es troben en la ciutat central.

Vore també[editar]