Comicis romans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
rmn-military-header.png

Justícia i dret romà

Senat romà
Cursus honorum
Assamblea romana
Colegiatura

Dret romà
Ciutadania romana
Comicis romans
Imperium

Els comicis eren les votacions assembleàries a on es prenien les decisions en l'antiga Roma. El comicis més antics són els Comitia Calata, convocats pel rei per solemnisar certs actes religiosos. El comicis polítics eren aquells en els que votava la població organisada en Cúries (inicialment una cúria eren deu gens). Es convocaven el 24 de març i 24 de maig i quan el rei ho considerava convenient. Decidien sobre l'elecció de monarca, assunts polítics importants i la concessió del dret de ciutadania. El convocant presentava una proposta i els ciutadans de la cúria en dret (provablement un vot per cada pare de família) la votaven. Cada Cúria era un vot i es precisava el de 16 cúries (d'un total de 30) per a l'aprovació.

Comicis Curials i Comicis Centuriats[editar]

Més tart, en la república, els Comicis Curials varen perdre atribucions a favor de la nova divisió per ciutadans subjectes al servici militar o Centúries (nomenats Comicis Centuriats). Aixina, hi va haver un fraccionament de les funcions del Comicis o Assamblees Curiales a favor dels Centuriats.

El Comicis o Assamblees Curials varen conservar les següents funcions:

  • Actes formals o que interessen sol a particulars.
  • Rebre juraments de fidelitat de cònsuls i dictadors.
  • Autorisacions per testar (Adrogació).

A les Assamblees o Comicis Centuriats va correspondre:

  • L'elecció de cònsuls i senadors i despuix també atres magistrats (si bé, algun temps despuix, l'elecció de questors, edils i atres magistrats inferiors pas al comicis per tribus)
  • La declaració de guerra i aprovació d'acorts de pau.
  • L'admissió o rebuig de lleis.
  • Les apelacions en causes criminals.

Les votacions en el Comicis Curials eren igualitàries. Cada pare de família tenia un vot. L'admissió dels plebeus havia donat la majoria a les capes humils. Per això les reformes varen encaminar-se a traure poders a estes Assamblees a favor del Comicis Centuriats, a on no era preponderant la influència de la noblea o patriciat, pero si dels rics, i a on es votava per centúries (cada centúria un vot); al votar primer les sis centúries de cavallers (de famílies distinguides), decidien quasi sempre la votació. Les centúries de cavallers i les de primera classe reunien la majoria. Ademés totes les votacions del Comicis Centuriats havien de ser ratificades per l'Assamblea de Patricis.

L'entrada dels plebeus (és dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, pero no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls varen reservar llocs en el senat, ademés de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seua importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els mencionats comicis). Pero existia inclús una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dos classes es va mantindre.

Des de mijans del Sigle V aC la noblea va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triumf d'un patrici en una votació presentaven a diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia en coaccions o atres mijos, la presentació de candidats plebeus populars que pogueren fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anulaven el comicis pels sacerdots, alegant-se alguna infracció religiosa.

Per tant, encara que des del 445 aC els plebeus podien ser elegits Tribuns militars en potestat consular, i des del 421 aC podien ser elegits qüestors militars, cap plebeu va resultar mai elegit fins passats molts anys. El primer qüestor militar plebeu va ser elegit en l'any 409 aC (345 de Roma) i el primer Tribú militar en potestat consular va ser elegit en l'any 400 aC (354 de Roma).

L'extensió de la ciutadania no va supondre l'ampliació de les circumscripcions per tribus, sino que els nous ciutadans varen ser inclosos en les ya existents, en lo que el comicis varen perdre la seua eficàcia al ser impossible reunir a tots els ciutadans en dret a vot, dispersos per tota Itàlia.

Des de llavors totes les Assamblees o comicis varen votar sempre afirmativament a les propostes del convocant, menys en alguna qüestió d'àmbit local o de caràcter excepcional, sent sempre una oposició efímera.

Les assamblees o comicis estaven ademés dominades pels clients dels Senadors, de la noblea i de l'aristocràcia. Estos clients, formats en la seua majoria per descendents d'antics esclaus o per gent pobra que s'havia posat baix la protecció d'un patró, estaven obligats per les relacions de sumissió existents en qui eixercia el patronage, que ademés els acompanyava a l'assamblea, i que feen el contrapés de les classes miges no subjectes a clientela. Els lliberaments d'esclaus en motiu de la Segona guerra púnica varen fer aumentar notablement el número de clients que acodia al comicis (se'ls nomenava el populacho de Roma).

El comicis centuriats es varen reorganisar l'any 141 aC, distribuint-se en les següents classes:

1) Els cavallers, bàsicament de la noblea patricia o plebea.

2) la primera classe, en un cens de pero de cent mil asos o quaranta mil sestercis.

3) la segona classe, en un cens de més de setanta-cinc mil asos.

4) la tercera classe, en un cens de pero de cinquanta mil asos.

5) la quarta classe, en un cens de pero de vint-i-cinc mil asos.

6) la quinta classe en un cens de pero d'onze mil asos.

Els vots dels cavallers i la primera classe, pel seu major valor, donaven la majoria.

Els asos a qué es fa referència eren del tipo nomenat chicotet (1 as chicotet = 1,10 en diners; 1 as gran = 1/5 en diners), encara que al principi va usar-se el patró de l'as gran.

No obstant això els cavallers varen perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats varen obtindre el dret al vot, pero com eren massa numerosos i afluïen de llocs molt diversos, més tart ho varen perdre.

Cada classe tenia el mateix número de vots, en lo que els últims de cada classe descendien a la següent, o els primers ascendien a l'anterior a fi d'igualar-les. Per això despuix de la votació de la tercera classe quedava determinada la majoria. De fet el vot en primer lloc va passar a la primera classe, que disponia llògicament d'un quint dels vots, mantenint-se separada la classe dels cavallers.

Les funcions d'estos comicis eren bàsicament l'elecció de cònsuls, censors i pretors i les decisions sobre la guerra ofensiva.

En el Comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans (ingenus) i els domiciliats, mentres que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no contaven en les delliberacions.

Les votacions de les lleis centuriades, eleccions de magistrats, acusacions criminals i atres temes, havien anat passant a estos comicis tribunats i sol s'havien deixat als centuriats l'elecció de censors, cònsuls i pretors. Aixina el comicis tribunats elegien a qüestors, edils curuls, tribuns i edils de la plebe.

Els comicis en l'Imperi[editar]

La decadència del comicis en l'Imperi s'accentua.

Primer varen ser privats per Juli César del dret a votar la guerra i la pau. Més tart August va permetre als ciutadans residents fora de Roma que enviaren els seus vots per escrit, el que va fer aumentar la indiferència per assistir al comicis. També August els va privar d'atribucions judicials.

En Tiberi perderen la facultat d'elegir magistrats que va passar a l'Emperador o al Senat. Les eleccions que varen conservar el comicis eren meres ratificacions del candidat imperial.

Provablement fins a la seua extinció varen conservar la facultat llegislativa (encara que sembla que Tiberi els va privar també d'este dret), si be la falta de concurrència o la costum de votar les propostes presentades o avalades per l'Emperador, varen fer que este poguera llegislar per ell sol, i en el temps va deixar de consultar-se al comicis per a les lleis.

A principis del Sigle III el Comicis varen deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.

Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) varen desaparéixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment varen desaparéixer el comicis tribunats.