Iglésia de Santa Eulària de Palma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Santa Eulàlia de Palma.JPG

L'iglésia de Santa Eulària és una iglésia de cult catòlic romà baix l'advocació d'Eulàlia de Barcelona en la ciutat de Palma, en Mallorca. Està en la plaça de Santa Eulàlia, núm. 2, de Palma, en l'illa de Mallorca. Va ser una de les primeres iglésies de Mallorca despuix de la conquista catalana. Es va construir sobre una mesquita musulmana. És un temple cristià gòtic molt consistent. En l'any 1236 ya figurava en el pavorde de Tarragona com a parròquia.

Història[editar]

Este temple és de rellevància històrica dins del Regne de Mallorca, ya que en ella, va ser coronat com a rei de Mallorca, Jaume II (fill del rei Jaume I, soberà de la Corona d'Aragó) el 12 de setembre de 1276, jurant els privilegis i el tractat de franquea del Regne de Mallorca.

En el sigle XIII s'hi feren importants actes institucionals, com el jurament dels privilegis i franquees del Regne de Mallorca davant el Gran General Consell per part del futur rei Jaume el Just (1256). En l'any 1414 s'acabà la capella de Santa Llúcia, i fins a l'any 1570 no es conclogué la coberta.

Edifici[editar]

Portada

L'iglésia consta de tres naus, sent la central la més alta, en dos portes d'accés. El campanar, que data del sigle XIX, és de gran altitut i el seu capitell és puntagut.

En l'exterior, unes terrasses envolen el temple i mostren gàrgoles en imàgens com dracs, harpies, basiliscs, etc. representatius del bestiari de l'Edat Mija. Exteriorment destaca la gradació d'altura produïda per les tres naus. Entre la nau central i la lateral existixen els contraforts, arcbotants, i gàrgoles que envolen l'edifici.

A finals de l'any 2010 acabaren les obres de restauració de la frontera. En els portals laterals hi ha arquivoltes ogivals sobre brancals de columnes fines. Els tímpans tenen diverses pintures: l'oriental sobre el tema de l'Anunciació (carrer del Sant Crist) i l'occidental sobre el de l'Epifania (carrer de Santa Eulàlia). La frontera principal és d'estil neogòtic de finals del sigle XIX i principis del XX. El portal té uns arcs apuntats i hi ha un rosetó que prove de la frontera antiga. Al frontis hi ha un campanar.

En l'interior, destaca l'altar major que és d'estil barroc, i és obra del frare dominic Albert de Burgunyó, aixina com les set capelles en la girola: la del Sant Crist de la Conquesta, de Santa Catalina, de Sant Lluís i la de la Pietat de Crist.

La planta del temple és de tres naus. La Seu fa 67 metros de llargària per 27 metros d'amplària, i es dividix en sis presbiteris, és de volta de nervadura. Vora les naus laterals, i dispostes contra el contraforts estan les capelles. La coberta de la nau és de volta de creueria sostinguda per díhuit columnes octogonals en moradures. El retaule major és barroc. Són remarcables les pintures gòtiques.

A mijans de l'any 2011 s'hi acabaren les reformes de la frontera de l'iglésia que estava en defectes despuix d'una forta tempesta.

Vore també[editar]

Bibliografia[editar]

  • Valero, Gaspar (1993). Itineraris pel centre històric de Palma. Palma, Ajuntament de Palma. ISBN 84-87159-49-4

Enllaços externs[editar]