Lledó (nom)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Lledó o Maria del Lledó és un nom propi de dòna, molt característic, tradicional i típic de la ciutat i província de Castelló de la Plana. Existix també eixe mateix nom pero en castellà, Lidón o María del Lidón.

Orige[editar]

Existixen documents a on apareix el nom de Lledó a partir del sigle XIV, tant en llatí, en llengua valenciana o en castellà.

La forma genuïna i tradicional de la paraula Lledó, aplicada al santuari de la Patrona de la Ciutat, la Mare de Deu del Lledó, es remonta als inicis de la llengua valenciana. D'este us toponímic i religiós s'ha format el nom de dòna Maria del Lledó, simplement Lledó, i també el llinage corresponent.

El nom de Lledó prové de l'arbre el lledoner i el seu fruit, el lledó, i té el seu significat en la Santa Troballa, a on el llaurador Perot de Granyana trobà en l'any 1366 una image de la Mare de Deu del Lledó baix d'un lledoner mentres estava llaurant el seu camp.

Primers documents[editar]

Sigle XIV

  • 1375. Quod eis concedere deberem quod in ecclesia ermita nea sub invocatione Beate Marie del ledo, in termino preffate ville constructa. (Archiu Històric Nacional. Secció del clero, carpeta 466, doc. núm 14).
  • 1379. Manobrer e lochtinent de sagrista de sancta Maria del lido. Item lo consell acorda que les teules del spital sien de santa Maria del ljdo. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, II)
  • 1380. Que com a la Ecclesia de Madona sancta Marja del ljdo haje mester un portal de pedra picada et lo portal de sant Anthoni lo pus xich…. (Archiu històric municipal de Castelló, Llibre de Consells, III)

Vore també[editar]

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]