Mona de Pasqua

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Mona típica valenciana

La Mona de Pasqua és un aliment típic valencià que també se dona en certes zones d'Aragó, Catalunya i Múrcia. És una torta de la Pasqua de la qual la seua degustació simbolisa que la Quaresma i les seues abstinències s'han acabat.

Orige[editar]

El nom prové de munna, terme àrap que vol dir "provisió de la boca", regal que els moriscs feen als seus senyors. El poble que més fama té en la fabricació d'este producte alimentici és el d'Alberich (Ribera Alta, Valéncia) encara que també pot trobar-se pels pobles que estiguen prop a on es consum durant tot l'any. En tot i això en la major part de Valéncia el seu consum està més restringit a la Pasqua i en alguns pobles de l'interior, ademés, el dilluns de Sant Vicent Ferrer. En les Illes Balears i Catalunya se menja només el dia de Pasqua.

Elaboració[editar]

Els seus ingredients són farina, sucre, ous i sal. És una massa de la qual la seua elaboració requerix molt de treball ademés d'una hora de repòs prèvia a la seua cocció.

Sol consistir en una coca redona elaborada en la mateixa pasta que la tonya i que porta uno o més ous durs damunt, encallats dins de la pasta, com a element decoratiu. En certes zones te la forma d'algun objecte o animal: porcs, dragons, serps.

Varietats[editar]

Mona valenciana[editar]

En Valéncia existixen diverses varietats, sent la que se consumix durant tot l'any coneguda com pacremat o tonya. La que se consumix durant les festes de Pasqua és un congret elaborat en la mateixa massa que el pa cremat que porta u o varis ous (depenent de la grandària) en la corfa pintada. Estos ous són introduïts com element decoratiu encara que també ajuden a donar forma al dolç. Les formes són molt diverses encara que solen ser d'algun animal com una serp, fardacho o mona. Finalment, està recoberta per anisets de colors.

Mona catalana i balear[editar]

Mona típica catalana

En Catalunya i Balears la mona ha anat evolucionant a lo llarc del temps, i hui en dia conviuen diferents tipos de mones tradicionals. La més antiga és com la valenciana, que en alguns casos pot tindre forma de corona o en atres de punt. Un atra mona tradicional manté els ous cuits, que solen pintar-se de colors, pero la base se fa de bescuit i s'ompli de crema i de chocolate o melada, es cobrix de crema catalana cremada en la superfície horisontal i d'armeles en els costats. En el temps se van adornant cada volta més les plomes de colors, de pollastres i de dragees de chocolate cobertes de glassa de colors. En Menorca solen estar, ademés, cobertes de merengue. Poc a poc, els ous de gallina s'han anat substituint -encara que encara són molt populars també- per ous de chocolate. Més en avant, els adorns de chocolate prenen cada volta més importància i, actualment, algunes mones fetes per mestres pasticers són escultures, que poden alcançar grans dimensions, fetes únicament en chocolate negre.

Costums[editar]

La mona se sol consumir durant el berenar dels dies de pasqua acompanyada de llonganiça de Pasqua sent costum cascar l'ou en la front d'un atra persona. També és possible acompanyar-la de chocolate si la mona ha segut coberta de sucre i carix d'ou cuit. És tradició anar d'excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona i jugar en alguna milocha.

Tradicionalment el padrí regala la mona al seu afillat el Dumenge de Pasqua despuix de missa. El Dilluns de Pasqua és tradició que es reunixquen dos o tres famílies o un grup d'amics i que vagen a menjar la mona junts a algun lloc en el camp o en la plaja i ha acabat donant nom al dia, que per a molts és el "dia de la mona.

El alguns llocs també es va els dimarts i en uns atres inclus s'allarga fins a la festivitat de Sant Vicent Ferrer.

Vore també[editar]