Catalunya
Catalunya és una comunitat autònoma espanyola situada al nordest de la Península Ibèrica. Ocupa un territori d'uns 32.000 km² que llimita al nort en França i Andorra, A l'est en la Mar Mediterrànea a lo llarc d'una franja marítima d'uns 580 quilómetros, al sur en la Comunitat Valenciana (Castelló), i a l'oest en Aragó (Saragossa, Terol i Osca). Esta situació estratègica ha favorit una relació molt intensa en els territoris de la conca mediterrànea i en l'Europa continental. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona.
| Catalunya
Catalonha | |||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Comunitat autònoma d'Espanya | |||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
.svg)
En el territori català habiten actualment 7.780.479 persones[1] en un total de 946 municipis dels qué 63 superen els 20.000 habitants (en els que viu el 70 per cent de la població catalana). Dos terços de la població viu en la Regió Metropolitana de Barcelona. Constituïx un territori molt dens i altament industrialisat, liderant el sector a Espanya des del sigle XIX i la seua economia és la més important d'entre les comunitats autònomes, al generar el 18,7% del PIB espanyol,[2] sent la quarta en PIB per càpita, despuix de País Vasc, Navarra i Comunitat de Madrit.
Catalunya fon durant l'Edat Mija un dels territoris principals de la Corona d'Aragó. En el decliu de la Corona va decaure Catalunya, que no va tornar a destacar fins a l'industrialisació. La seua història i la seua llengua són molt valorades pels seus habitants i per a molts són la base de la seua identitat colectiva.
HistòriaEditar
Despuix de la desintegració de l'Imperi carolingi, el comtat de Barcelona, que havia format part de la Marca Hispànica de l'Imperi, va alcançar una independència de facto a finals del sigle X i va conseguir agrupar entorn a ell, per mig de vínculs familiars o de vassallage, a una part important de l'actual Catalunya, principalment els comtats de Girona, Osona, Besalú, Cerdanya i Empúries. En el sigle XII, el comtat de Barcelona i el regne d'Aragó es varen unir dinàsticament per mig dels esponsals acordats entre Ramiro II d'Aragó i Ramón Berenguer IV de Barcelona en 1137, pels que el comte barcelonés contrauria matrimoni en la futura reina aragonesa Petronila. En el sigle XIV, va tindre un destacat paper econòmic en el marc del comerç mediterràneu. En el decliu de la Corona d'Aragó va decaure Catalunya, que no va tornar a prosperar fins a l'industrialisació.
En el primer terç del sigle XIX Espanya fon invadida per Napoleó Bonaparte. Barcelona és ocupada pels francesos i Tarragona es convertix en capital electoral dels diputats catalans, que formen part de les Corts de Càdis, i participen en la primera constitució de la nació espanyola, en l'any 1812.[33] A partir del segon terç del sigle XIX es va desenrollar la Renaixença, un moviment cultural de recuperació del català com a llengua de cultura. En les décades següents fon prenent cos el catalanisme polític, que es va agrupar en partits com la Lliga Regionalista i posteriorment Esquerra Republicana. Despuix dels primers proyectes d'autogovern que varen culminar primer en la Mancomunitat de Catalunya (1913-1923) i després en la restauració de la Generalitat de Catalunya i aprovació de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 durant la Segona República, la Guerra Civil i el periodo franquiste (1939-1975) varen supondre, tant en Catalunya, com en el restant d'Espanya, l'anulació de les llibertats polítiques, ademés de la prohibició del català en l'àmbit oficial i educatiu, que no varen anar plenament recuperades fins a la Transició democràtica i l'entrada en vigor de la nova Constitució espanyola de 1978, en la que es reconeix l'existència de comunitats autònomes dins d'Espanya. A l'ampar de la Constitució es va aprovar un nou Estatut d'Autonomia en 1979 que va recuperar l'us oficial del català, posteriorment substituït per l'Estatut de 2006, que despuix d'algunes modificacions dictades pel Tribunal Constitucional en 2010, per la seua inconstitucionalitat, és l'actualment vigent.
Geografia humana i societatEditar
- Artícul principal → Demografia de Catalunya.
DemografiaEditar
.svg)
La població catalana en l'actualitat supera els 7 millons d'habitants.[3] Segons l'Institut d'Estadística de Catalunya la població de Catalunya en 2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la població espanyola. D'estos, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 millions viuen en la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la població de Catalunya); i 5 millions viuen en l'àrea metropolitana de Barcelona (el 72,7% de la població total de Catalunya), fent-la una de les àrees metropolitanes més grans d'Europa. Per contra, les zones més despoblades de Catalunya són les comarques pirinenques.
PolíticaEditar
- Artícul principal → Política de Catalunya.
Catalunya és definida com nacionalitat històrica en el seu Estatut d'autonomia, a l'ampar de lo dispost en l'artícul segon de la Constitució espanyola, que reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que integren Espanya.
ReferènciesEditar
- ↑ Alvanç del Padró Municipal a 1 de giner de 2020, Institut Nacional d'Estadística
- ↑ Institut Nacional d'Estadística, contabilitat Regional d'Espanya (principals resultats) Estructura percentual del PIB a preus de mercat, segons senya en data 2007
- ↑ IDESCAT
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Catalunya de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Vore tambéEditar
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catalunya.- Web de la Generalitat de Catalunya (català)
- Estatut d'autonomia (català)
