Muçol (animal)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Muçol comú»)
Saltar a: navegació, buscar
Muçol comú

Athene noctua (cropped).jpg

Classificació científica
Regne Animalia
Filo Chordata
Classe Aves
Orde Strigiformes
Família Strigidae
Gènero Athene
Espècie P. noctua
(Scopoli, 1769)
Distribució

Steinkauz-Athene noctua-World.png
Distribució del muçol comú

El muçol comú (Athene noctua) és una au nocturna de la família Strigidae. Sol medir d'uns 22 centímetros a uns 55 centímetros i habita en Europa i Marroc. El seu perill d'extinció és mínim encara que la seua població ha caigut molt en l'última década.

Morfologia[editar]

El muçol medix de 22 centímetros a uns 55 centímetros i pesa 200g. Posseïx orelles i una vista molt aguda que li permet vore per les nits. El seu coll es pot doblar molt degut a que posseïx 14 vertebres en ell. Sol presentar un plomage de color marró o gris, en taques negres.

Alimentació[editar]

El muçol ix del seu refugi des de la vesprada fins a la matinada. En eixe temps es dedica a caçar. Menja insectes, ratolins, rates, pardals de chicotet tamany, fardachos i granotes.

Reproducció[editar]

Els muçols tenen un periodo de cria des d'abril fins agost. Les femelles ponen els ous i s'encarreguen de tota l'incubació mentres que el mascle s'encarrega d'alimentar-los. Al passar 28 dies despuix de nàixer les cries abandonen el niu.

Distribució i hàbitat[editar]

En la Comunitat Valenciana és un au nidificant molt comuna, trobant-se practicament en tot el territori de les tres províncies.[1]

Els muçols són territorials i solen viure sempre en el mateix lloc. En el camp viuen en arbres com les oliveres, xares i pedres en les que puguen refugiar-se. En les poblacions busquen llocs abandonats o en desús com les andanes de les cases. El muçol evita boscs frondosos i zones molt gelades. La desaparició del seu habitat és el seu risc principal.

Subespecies[editar]

Se reconeixen les següents subespècies:[2]

  • Athene noctua bactriana
  • Athene noctua glaux
  • Athene noctua impasta
  • Athene noctua indigena
  • Athene noctua lilith
  • Athene noctua ludlowi
  • Athene noctua noctua
  • Athene noctua orientalis
  • Athene noctua plumipes
  • Athene noctua saharae
  • Athene noctua somaliensis
  • Athene noctua spilogastra
  • Athene noctua vidalii

Relació en l'home[editar]

Degut a que són grans caçadors han segut domesticats en la cetreria. Són útils per a caçar i perque rarament ataquen a animals beneficiosos per a l'agricultura.

En l'Antiga Grècia eren venerats per ser l'animal sagrat de la deesa Atenea. Este animal és molt important en la cultura grega de fet en l'antiguetat s'acunyaven monedes en les que apareixia este animal. Inclús hui en dia l'Euro grec té la seua image.

Referències[editar]

  1. Dies Jambrino, I. (2004) «Athene noctua». Banco de Datos de Biodiversidad. Generalitat Valenciana.
  2. Athene noctua (Scopoli, 1769). ITIS, Integrated Taxonomic Information System.

Enllaços externs[editar]

Commons