Palau del Senyor de Sot de Ferrer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Palau de Sot de Ferrer

El Castell-Palau del Senyor de Sot de Ferrer, també dit Palau del Marquès de Valdecarzana i Palau del Marquès de Bendanya, és un edifici històric ubicat en la Plaça de l'iglésia en el terme municipal de Sot de Ferrer, en la comarca valenciana de l'Alt Palància. Està considerat per la Generalitat Valenciana com a Be d'Interés Cultural.

Descripció[editar]

La seua planta té 26 metros de llongitut en la seua frontera per 56 de profunditat; 24 metros coberts i 32 metros al descobert.

  • Frontera
Porta del Palau del Senyor de Sot de Ferrer

En el mur de la frontera, llisa i senzilla, hi és l'única porta d'arcs de mig punt feta en grans dovelles, i en el centre de la seua part superior, entrada en un espai en quadro que, en rajoles de Valéncia, qué va portar l'escut d'armes d'este senyoriu. Hi ha en esta frontera tres finestres de pétrees montants en ogives que s'encaixqueten sobre les seues repises i per l'extrem superior sostenia el seu propi capitell, i este, les arrancades de les seues ogives.

  • Planta baixa

Franquejant la seua entrada apareix la primera dependència, de volta d'arc rebaixat del sigle XV, en creueria d'arestes senzilles de l'ogival, periodo primari. D'igual factura és la peça que conduïx a l'única escala que porta a les sales i cambres de l'entresol i del primer pis. Entre el vestíbul d'entrada descrit i la cambra del davant, que dona l'accés al descobert, està el pati d'armes o de llums, i que és de planta rectangular. A la dreta de l'entrant d'està l'habitació se trobava la cambra a continuació del sagrari quan la dependència que el seguix va ser la primitiva iglésia o capella. Antigament, es va utilisar esta habitació pels arrendataris de les possessions d'este senyoriu per a almagasén de garrofes, i últimament ha segut adaptada i usada pels seus successors com a almàssera.

A continuació de la capella i en la mateixa direcció, està la presó en la seua porta i reixa, que donen a l'interior, l'entrada i tenebrosa llum. A contnuació d'un espai de terreny la coberta del qual en arc de mig punt tingué que ser edificada molt posteriorment a tot l'edifici, s'arriba a l'entrada del recint descobert, que és un quadro tapiat de 32 per 26 metros.

Al costat de l'esquerra entrant des de la plaça a este palau, està la dependència que dona l'accés a l'escala. Seguix l'espai que va servir de base a la torre palatina, els seus quatre costats són iguals, en tres finestres cada u, rematades per un capitell, sobreeixia per damunt de la teulada general de l'edifici set metros, dominant el panorama. En l'any 1925, per motius d'amenaça de ruïna, va ser derruïda en permís de la propietaria senyora Maria Dominga Queralt i Queralt, comtesa de Santa Coloma i baronesa d'este senyoriu.

Continua l'entrada a l'almàssera o molí d'oli, espayosa i en tots els menesters necessaris per extraure oli. A continuació de l'almàssera, l'espai d'accés al descobert, i que servix per a animals domèstics. En el recint davant les escales, portes a l'estable i baixes dependències.

  • Planta principal
Palau del Senyor de Sot de Ferrer

Presa l'escala en els seus dos trams, s'accedix a les cambres de l'entresol. S'arriba al pis principal, format per amplis i severs departaments segons el caràcter dels seus habitants i de l'época, en marcs i finestres d'arcs ogivals, redons, conopials. La cambra principal és el saló de «Territorials», en el seu teginat i escut dels «Ferrer i Robles», senyors de Sot en el sigle XV. El seu fumeral gòtic-conopial, en l'escut d'armes en relleu –tres bandes generals diagonals dels «Ferrer de Mallorca i de Valéncia»– i els seus pedrissos de pedra als dos costats dels finestrals. S'arriba a la zelosia-tribuna que dona vistes l'altar major de l'actual iglésia parroquial.

  • Segona planta

Ya en el segon pis, es troba el terrat, al que es puja per l'escala espiral de la desapareguda torre. Les seues dependències apenes han segut usades. Una d'elles rep la llum per una série de nou finestres iguals, d'arc ogival rebaixat, obertes en la mateixa llínea del mur que dona al descobert de l'actual iglésia.