Rater valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Gos Rateret Valencià

El gos Rater o Rateret valencià és una raça canina valenciana. La seua principal funció fon la de caça de rosegadors en les quadres i com auxiliar en la caça de rates d'aigua, molt valorades per al seu consum.

Caracteristiques[editar]

És una raça de gos de talla chicoteta i cap variable. La seua complexió atletica li proporciona agilitat i força a pesar del seu reduït tamany. Esta raça ha estat lligat tradicionalment a la caça de chicotetes peces com són els rosegadors i conills. També se li considera un excelent guarda de la casa, i encara que el seu aspecte no és massa feroç, avisa en lladrades davant qualsevol cosa que li cride l'atenció.

Com hui en dia la practica de la caça de rosegadors se troba en desus, el Rateret Valencià s'ha adaptat a la vida quotidiana i actualment, tant per les seues caracteristiques morfologiques com etologiques, s'usa més com animal de companyia que com caçador. Ademés, en el cas concret de l'Horta de Valéncia i alrrededors, la desaparició progressiva de l'horta (degut al creiximent urbanistic i l'especulació del sol) se transmet en la pèrdua del païsage i d'un modo de vida ancestral, incloent el gos Rater valencià en este procés a pesar de ser l'únic representant oficial de les races canines valencianes.

Reconeiximent de la raça[editar]

A pesar de ser una raça que conta en varis sigles d'existencia, no fon fins l'any 1994 quan feu la seua aparició en el món de la cinologia oficial. En eixe any, en motiu de l'Exposició canina de Valéncia, es presentaren 23 eixemplars per a donar a conéixer la raça. La raça fon reconeguda de manera oficial el 30 de març de l'any 2004, mediant la publicació de l'Orde APA/807/2004, i és a partir d'enguany quan l'Associació Nacional del Gos Rater Valencià (ANGRV) obri els registres inicials de la raça. En estos moments la raça es troba en plena expansió, trobant-se eixemplars de cria controlada en més de quatre generacions. Te un excelent futur per davant i el seu alvanç serà imparable degut a les excelents qualitats que ho han perpetuat a través del temps, sense ningun tipo de control oficial. S'han trobat tradicionalment en varis punts de la comarca, a on els llauradors els han valorat molt i s'han preocupat de mantindre la raça.

Història[editar]

El gos rater valencià és una raça canina originaria de la Comunitat Valenciana, a on ya des de el sigle XVI, se constata l'existencia d'estos gossos. En alguns tractats de l'época es descriuen diferents tipos de gossos existents en l'antic Regne de Valéncia com el Canis Villaticus o Gos de l'Horta, definit com "el gos de la gent del camp o de l'horta". Posteriorment, en el sigle XVIII, passen a ser coneguts com Gos Albellons (gos d'assarps) i que responien a la definició de "gossos chicotets que servixen per a lladrar a qui passa o qui va a entrar en alguna casa ". Les denominacions posteriors per al Gos Ratoner Valencià han segut moltes, com per eixemple: Ratoner Valencià, Rater valencià, Rateret valencià, entre atres. Totes elles fan referencia a la seua aptitut com caçador de rosegadors. No obstant, hi ha atra denominació genuïnament valenciana que és Fusterier (gos de fusters), en lo qual, els gossos d'este gremi se'ls denominava Fusteriers o Fusteruerets.

Orige de la raça[editar]

Tornant a l'història del Gos Ratoner Valencià, hi ha teories que intenten justificar l'aparició de la raça mediant encreuaments realisats en gossos autoctons valencians i Terriers (Fox Terrier o Toys), pero estem convençuts que totes estes idees són incorrectes i injustificades, i queden descartades degut al preu elevat de mercat que tenien aquells eixemplars. Per atra part, el Gos Ratoner Valencià ha permaneixcut vinculat a la vida rural, sempre escasa de recursos i, ademés, haguera segut necessaria una masiva importació de Terriers per a produir un mestiçage que donara com resultat l'aparició d'una nova raça.

Creem que en la formació d'esta raça no ha influit ninguna de les races mencionades, tal com ha ocorregut en atres races autoctones, exceptuant els inevitables i catastrofics mestiçages, frut de les diverses modes. Per a justificar estes afirmacions, hi ha que entendre que el Gos Ratoner Valencià no és un Fox Terrier (caçador de rabosots), ni tampoc és un Terrier (gos de cau). Per atra part, nostre gos tampoc és un Toy (joguet), sino un gos chicotet (no deforme), i sense ninguna senyal de tipo degeneratiu propies del "nanisme" artificial dels Toy. Podem concloure esta explicació, dient que el Gos Rateret Valencià no és frut d'una mera casualitat, sino del resultat d'una perfecta simbiosis "utilitat-treball", mantinguda i transmesa a lo llarc de moltes generacions.

Funció[editar]

Antigament, en l'agricultura es treballava en cavalls i el Gos Ratoner Valencià es trobava present en les quadres eliminant les rates que havia entre la palla. Ademés, en els pobles riberenys de l'Albufera se caçaven les rates d'aigua o rates d'arrossar (Arvicola amphibius o Arvicola sapidus), eixemplars d'uns 22 cm de llarc, en el dors negrenc i el ventre més clar, que s'alimentaven de cereals, arraïls, granotes i chicotets crustaceus.

En aquells temps d'escassea, les rates d'aigua eren molt estimades per a l'elaboració de plats tipics com la paella, i la seua caça se portava a veta entre els mesos de setembre i febrer, fins i tot, aplegà a ser casi professional esta pràctica. Esta costum ha sobrevixcut fins nostres dies i encara se pot observar com els agricultors van als arrossars en els seus gossos i una ferramenta similar a una forca (farol), formada per un llarc gancho de ferro acabat en un puncho. També disponen una xàrcia en forma d'embut, que s'ancora a l'entrada del cau mediant una ganchet (rotula).

El Gos Rateret Valencià s'encomana de traure les rates d'aigua, mentres el caçador les mata en dita ferramenta, una volta s'han introduït en la xarcia. Fins i tot, a voltes es el mateix gos qui s'enfronta a la rata i la caça. Apart d'estos tipos de practiques, el Gos Rater Valencià s'usa en les tirades de torts i la caça del conill, per a les que goja d'una gran popularitat, degut a l'interes que demostra per les peces i l'absencia de signes de fatiga que manifesta.

Exposicions i concursos[editar]

A partir de l'oficilisació del Gos Rater Valencià, s'han portat a veta Registres inicials per part de l'ANGRV, en les següents exposicions o concursos:

  • Exposició Internacional de Jerez (20 de novembre de 2004).*Concurs Monografic de Valencia (18 de decembre de 2004).
  • Exposició Internacional de Madrit (21 de maig de 2005).*Exposició Nacional de Valencia (17 de decembre de 2005).
  • Exposició Internacional de Valencia (18 de decembre de 2005).
  • Concurs Monografic del Grau de Gandia (21 de giner de 2006).
  • Exposició Internacional de Castelló (18 de juny de 2006).
  • Concurs Monografic de Valencia (16 de decembre de 2006).

Actualment, se realisen Registres Inicials en regularitat a fi de "normalisar" aquells eixemplars que no posseïxquen documentacio oficial.

Enllaços externs[editar]