Gos
El gos (Canis lupus familiaris, abans Canis familiaris) és un mamífer carnívor domèstic de la família dels cànits. No obstant, la seua alimentació s'ha modificat notablement des de principis del sigle XX degut principalment al estret llaç que existix en el home, fins el punt en que hui en dia siga alimentat usualment com si fora un omnívor. El seu tamany o talla, la seua forma i pelage és molt divers segons la raça.
Posseïx una oïda i olfat molt desenrollats, sent este últim el seu principal orgue sensorial. En les races chicotetes pot alcançar una longevitat de prop de 20 anys, en una atenció cuidada per part del propietari, d'atra forma sa vida en promig és al voltant dels 15 anys.
Curiositats sobre els gossos[editar | editar còdic]
Els gossos nos acompanyen des de fa mils d'anys, pero encara hui nos seguixen sorprenent. Estos animals amaguen un univers d'habilitats, particularitats biològiques i comportaments fascinants. Ací van algunes curiositats que potser no coneixies (¡i que et faran admirar-los encara més!):
- El sentit de l'olfat d'un gos és entre 10.000 i 100.000 voltes més agut que el dels humans. Tenen fins a 300 millons de receptors olfatius (nosatres a penes 5 millons). Per ad això s'usen en tasques tan delicades com la detecció de drogues, explosius, restants humans, i inclús malalties com el càncer, el COVID-19 i crisis de diabetis.
- El gos més longeu registrat, Bobi, vixqué més de 30 anys en Portugal (¡un récort mundial!).
- Hi ha races especialisades en tasques molt específiques: des del Border collie per a pastoreig fins als llauradors com a guies per a persones en discapacitat visual.
- Poden sentir freqüències que nosatres no detectem. Els gossos perceben sons de fins a 65.000 Hz, mentres que l'oït humà aplega a uns 20.000 Hz. Esta capacitat els permet detectar moviments o sorolls lluntans abans que nosatres.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Alderton, David (1984). The Dog, Chartwell Books. ISBN 0-89009-786-0
- Corehn, Stanley (2004). How Dogs Think. First Free Press, Simon & Schuster
- Dia Mundial del Gos - Día Internacional de
- Dramard, Valérie (09/2007 (2ème édition)). Collection de Médecine Vétérinaire, Maisons-Alfort, ed. Pathologie du comportement du chien. du Point Vétérinaire. p. 191. ISBN 9782914738958
- Wilson, Don E.; Reeder, DeeAnn M., eds. (2005). «Canis lupus familiaris». Mammal Species of the World (en inglés) (3ª edición). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols.
- Robinson, Roy (1990). Genetics for Dog Breeders. Ficha en OpenLibrary: Butterworth-Heinemann Limited. pp. 280 p. 15. ISBN 9780750646123
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fogle, B. (2005). El Perro: Manual de Adiestramiento Canino. Editorial Omega. ISBN 1-55059-205-X
- Gerritsen, R. y Haak, R. (2000). K9 Schutzhund Training. A manual for Tracking, Obedience and Protection. Detseling Enterprises Ltd: Calgary, Alberta, Canadá. ISBN 1-55059-205-X
- Lonsdale, T. (2001). Raw Meaty Bones Promote Health. Dogwise Publishing. ISBN 978-0-646-39624-8
- Vitela, D. (2003). Manual de nutrición canina. Editorial Universitaria
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gos.
Wikispecies té un artícul sobre Gos.
«Gos». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).