Idioma sart

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Sart»)
Saltar a: navegació, buscar
Llengües de Sardenya.

El sart o llengua sarda (sardu o limba sarda en sart) és una llengua romànica parlada en la illa i regió autònoma de Sardenya. Clasificada com a llengua romànica occidental, se tracta d'una macrollengua integrada per un conjunt de variants dialectals. Està considerada com la més conservadora de les llengües derivades del llatí.

Història i orígens[editar]

La llengua sarda apareix, com el restant de les llengües romàniques o neollatines, de l’evolució del llatí importat durant l’ocupació romana de l’illa a partir del sigle III a.C. Quan arribaren atres invasors, sigles més tart, el llatí ya s’ha difòs per tota l’illa i manté el caràcter primari de la seua estructura llingüística. Davant esta unitat inicial dels seus caràcters constitutius, pareix ser que vora el segon mileni comencen a aparéixer diferenciacions arreu de l’illa en la parla. En tot cas i per les constants aparicions de llengües foranes en les successives onades invasores (catalans, castellans, piamontesos), el sart mantindrà la seua particularitat, incorporant en les diverses époques nou vocabulari que poc a poc l’anirà enriquint com a llengua no obstant això mantenint-se molt propenca a les formes del llatí original.

Com passa en els archius històrics catalans d’esta alta edat mija, molt abundants en documentació, en Sardenya hi ha un gran número de documents escrits en llengua autòctona dels sigles XI i XII. Pareix ser que el llatí no era excessivament conegut i usat i per això els documents oficials de caràcter llegal varen ser escrits i difosos entre els habitants en la seua llengua, el sart.

Els primers testimonis escrits sobre la llengua sarda són de l'Edat mija. Concretament, fa la seua primera aparició vora l’any 1000 com a llengua oficial del Jujat de Calaris (Casteddu), un dels quatre regnes independents en que es dividia l’illa de Sardenya. El primer document és un pergamí datat l'any 1070 i pertanyent a la Cancelleria del Jujat durant el regnat de Torquitori de Lacon-Gunale i està escrit en sart campidanés. Pot ser que este siga el primer document en sart i ya apareixen els elements de la llengua sarda en un acte de donació de 1063 del Juge de Torres Barisó I adreçat a l’abat Desideri.

Ya dels anys 80 del mateix sigle existixen atres documents, estos en sart logudorés, com per eixemple el Privilegi Logudorés: Ego iudice Mariano de Lacon fazo ista carta ad onore de omnes homines de Pisas pro xu toloneu ci mi pecterunt

D’entre l'any [1089] i l'any 1103 destaca la Donació de Torquitori, en antic campidanés, provinent de l’iglésia de Sant Saturní de la diòcesis de Casteddu, conservat actualment als Archius Departamentals de Marsella.

« E inper(a)tor(e) ki l ati kastikari ista delegantzia e fagere kantu narat ista carta siat benedittu… »

També les cancelleries dels atres dos jujats sarts, el de Gaddura i Arbarèe, redactaven els documents en llengua sarda.

Llingüística[editar]

Algunes característiques notables del sart logudorés:

  • Compartix en el balear i alguns dialectes del provençal i del valencià de Tàrbena i La Vall de Gallinera l'us de l'artícul salat (derivat del llatí ipse). Els artículs són su i sa en singular, en plural varien segons els dialectes: is o bé sos i sas.
  • Compartix en el català, el castellà, el portugués i l'occità l'us del subjuntiu per expressar l'imperatiu negatiu.
  • La V manté la seua pronuncia bilabial (bolere-voler).
  • Els grups kw i gw passen a bb i b (abba-aigua, limba-llengua).
  • LY passa a zh i dz (fidzu-fill).
  • La L en grups oclusiva+L és rotatisa (prenu-ple).
  • Conserva els neutres en -us (pettus-pit).
  • La geminada LL llatina se convertix en l'oclusiva cacuminal dd (casteddu-castell).

Frase en sart que posa en relleu la proximitat al llatí clàssic:

  • Veni in domo mea (Vine a casa meua).
Llengües romàniques
Aragonés · Asturià · Balear · Castellà · Català · Cors · Dalmàtic (llengua morta) · Extremeny · Francés ·
Francoprovençal · Gallec · Italià · Lleonés · Napolità · Occità · Portugués · Retoromànic · Rumà · Sart · Sicilià · Valencià · Venecià